Reportatge

Les Passions: tradició, espectacularitat i participació col·lectiva

Viatgem a les passions de Cervera, Llinars del Vallès i Castellvell del Camp

Patrimoni Immaterial
La Passió de Llinars es pot veure els dos primers cap de setmana d'abril
La Passió de Llinars es pot veure els dos primers cap de setmana d'abril | Nina Adam Hausmann

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Després de l’aturada obligada per la pandèmia, aquesta Quaresma les passions pugen de nou als escenaris per tornar a reunir centenars d’actors i milers d’espectadors al voltant de l’argument teatral més representat de Catalunya. Amb més de cinc segles d’història, les passions reivindiquen la tradició i a la vegada aposten per innovar i adaptar-se als nous temps, amb muntatges més reduïts i dinàmics, un llenguatge més actual, més tecnologia i més espectacle o bé propostes més intimistes i en clau feminista.

La temporada de passions arrencava el primer cap de setmana de mes, però ara que s’apropa la  Setmana Santa i les mones de Pasqua ja són als aparadors de les pastisseries és quan aquestes representacions sobre la vida, la mort i la resurrecció de Crist omplen el calendari. Fins a finals de març es poden veure prop de quaranta funcions a més d’una vintena de poblacions. Viatgem a tres passions ben diferents, que representen l’amplíssima varietat estilística d’aquestes expressions i que deixen palès com una mateixa història es pot explicar de moltes maneres.

La Passió de Cervera

Documentada des de l’any 1477 (el seu text, El Misteri de la Passió de Cervera, data del 1534), la de Cervera és la més antiga de les passions catalanes i europees. Després de dos anys sense representar-se, el passat 27 de març va tornar a pujar als escenaris i ho tornarà a fer en cinc ocasions més, la pròxima, aquest diumenge 3 d’abril.

La Passió de Cervera és sobretot un gran espectacle, que reuneix sobre l’escenari més de 300 persones -entre equip artístic i tècnic- i que conjuga “cant vocal en directe, dansa, dramatúrgia i elements pictòrics, representats en els telons històrics dels germans Salvador”, pintats ara fa mig segle.   

El seu president, Xavier Cañabate, explica que la temporada presenta nombrosos canvis, tant en l’escenografia, amb l’estrena de “diferents elements que faran més vistoses les escenes d’Herodes i Pilats, com en el text, per fer les representacions més reduïdes” i així dotar l’espectacle de més dinamisme. L’objectiu és adaptar-se al segle XXI, incorporant les noves tecnologies i fomentant valors com el respecte, la solidaritat, la pau o la llibertat..., perquè el públic actual, també els joves, s’hi puguin sentir identificats.

Veniu a mi, La Passió de Llinars del Vallès

L’única passió dels dos Vallesos, que celebra enguany 20 edicions, aixecarà el teló aquest cap de setmana al Teatre Auditori. La proposta del grup Till-Tall és una representació molt austera, que prescindeix dels efectes visuals i del decorat per potenciar la força dramàtica de la paraula i les emocions dels actors. La Passió de Llinars és també una passió en clau femenina, en què la “història està explicada a través de les dones que acompanyaven Jesús, Maria i de Maria Magdalena, veus que han estat molt silenciades al llarg de la història”, explica Reyes Barragan, directora i autora del text. I ho fa amb un llenguatge actual i proper i amb una clara finalitat didàctica, “per arribar per a tots els públics”.

Després de l’edició reduïda de l’any passat, la representació recupera el format prepandèmic i els quaranta actors sobre l’escenari, tot i que mantenen algunes coses que van introduir durant el confinament, com el parenostre de Jesús en arameu. El públic també hi trobarà la música original de David Gómez Comino, estrenada oficialment a principis d’any.

La Passió de Castellvell

La de Castellvell del Camp, a càrrec de la companyia La Teatr’Era, és la més jove de les passions de les 17 que integren la Federació Catalana de Passions. Va néixer l’any 2020, però just quan s’havia d’estrenar el muntatge va quedar aturat per la pandèmia. Van ser una de les poques que van poder-se representar l’any passat, però aquesta serà la primera temporada en què ho faran sense límits d’aforament.

Per ser precisos, la Passió de Castellvell és “una Passió de passions”, que uneix fragments de les tres grans: la d’Ulldecona, de Jaume Vidal i Alcover; la d’Olesa, de Joan Povill i Adserà; i la d’Esparreguera de Ramon Torruella i Satorra. El seu director, Jordi Mateu, la defineix com “una barreja de text clàssic amb escenografia moderna i avantguardista” i amb ritme cinematogràfic.

És un muntatge de petit format –només vuit actors i una hora i quaranta cinc minuts màxim de durada–, proper i íntim. “Mentre les grans passions aposten per l’espectacularitat nosaltres apostem pels sentiments”, destaca Mateu. Aquest format permet exportar l’espectacle per diversos municipis i a diversos escenaris, no només teatres sinó també museus o esglésies. En els propers dies actuaran a Reus (3 i 10 d’abril), Aleixar (17 abril) i Castllvell (1 de maig).

Més enllà del fet religiós

Les passions reivindiquen que són per a tots els públics, tant per creients com per agnòstics. Per Reyes Barragan, tenen una part d’espiritualitat i també una d’espectacle, i la història que expliquen és una història universal: “El missatge de pau, amor i justícia de Jesús, o els sentiments d’una mare que perd un fill, són coses amb les quals tothom pot connectar”. També Jordi Mateu insisteix que, més enllà del origen religiós, les passions parlen “de coses humanes: d’una tradició entre amics, de l’amor, l’amistat, l’enveja o l’avarícia”.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article