Reportatge

Repensant la integració i la diversitat cultural

Crònica de la presentació del 'Canemàs' 22 al Poble-sec de Barcelona

Associacionisme
Toni Serés, director del Canemàs, amb Oriol Cendra, director del dossier central, amb Guillem Carreras, moderador de l'acte
Toni Serés, director del Canemàs, amb Oriol Cendra, director del dossier central, amb Guillem Carreras, moderador de l'acte

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Són la dansa urbana o l’skate cultura popular? Les nits del Ramadà són tradicions alienes o hem de començar a introduir-les als calendaris festius? Com evitar que la diversitat generi exclusió? I, sobretot, té alguna utilitat la cultura per combatre la desigualtat i, si en té, com es pot articular? Aquestes són algunes de les preguntes que van plantejar durant la presentació del nou número de la revista Canemàs que es va fer dijous passat al Poble-sec de Barcelona. Hi van participar el director del dossier central i tècnic cultural Oriol Cendra, l’articulista Marta Rovira i representants de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec (CEPS) i Bona Voluntat en Acció.

El centre cívic El Sortidor, al Poble-sec, un dels barris barcelonins amb alt percentatge de població vinguda de fora  i, a la vegada, amb moltes entitats que treballen per la integració d'aquestes comunitats, va ser el lloc escollit per a la presentació de la revista Canemàs, que dedica el dossier central a ‘migracions, diversitat i cultura popular catalana’. Un dossier que, com va destacar Oriol Cendra, qui ha estat l’encarregat de coordinar-lo, no busca tant establir sentències sinó “incitar a reflexionar, a plantejar-nos coses”.

Cendra va obrir el col·loqui recordant que Catalunya és una societat de migrants, amb 162 nacionalitats, unes 120 llengües i un 16% de la població nascuda fora de l’Estat. I també que som una societat “trencada” per desigualtats que van en augment. Davant això, “la cultura és ambivalent, serveix per excloure i per relacionar-nos”: “Ens podem sentir molt orgullosos, però és un mirall de la societat i, per tant, reprodueix les desigualtats socials, econòmiques, de gènere, etc.”. Com ha de ser, per tant, una cultura que fomenti la convivència i tendeixi a eliminar les desigualtats?

Oriol Cendra va exposar algunes de les idees i possibles respostes a la pregunta que apunten en el dossier els autors Nicolàs Barbieri, Marta Roviera, Paquita Sanvicén, Maria Lladonosa, Özgür Günes i Jordi Moreras. Per exemple, ser conscients que les persones no arriben amb un buit cultural, sinó que porten pràctiques, cosmovisions... Que les desigualtats socioeconòmiques tenen relació directa amb la desigual participació cultural. Que cal treballar per reconèixer les entitats culturals minoritazades en els països de destí. La necessitat de posar en valor les noves pràctiques (“festes com el Ramadà que se celebren a Catalunya són ja manifestacions de la cultura popular catalana”) i de revisar catàlegs patrimonials i calendaris festius, incluent tot tipus de celebracions i esports. I, sobretot, la importància de treballar pel “dret a reconèixer a l’altre amb la seva pròpia veu, i a reconèixer el seu dret a participar i a canviar el que considerin que s’ha de canviar”.

La sociòloga Marta Rovira, qui participa en el dossier amb l'article ‘Cap a una ciutadania cultural’, va estar també present a la taula i va iniciar la seva intervenció qüestionant el concepte de cultura. “Associem la cultura amb la cultura que s’ensenya a les escoles i instituts, una cultura més formal i institucionalitzada”. Però “els joves que fan dansa urbana, practiquen l’skate o juguen a videojocs també fan cultura popular”. 

Rovira va insistir en què cal reconèixer i incorporar totes aquestes tradicions culturals que s’estan donant aquí i també les expressions juvenils. “No es tracta de fer festes de la diversitat sinó d’incorporar les festes, recontextualitzar-les”. Va convidar a celebrar l’Any Nou xinès  “no només perquè el trobem exòtic, sinó perquè implica un espai de trobada i articula la nostra societat i ens enriqueix”.

Exemples de bones pràctiques

Canemàs és, per definició, una revista de pensament, però busca també oferir propostes en el terreny pràctic. Per això, per aterrar el debat es van convidar al col·loqui a dues entitats del barri perquè parlessin des de la seva experiència. La primera, la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec (CEPS), que treballa, a través del seu Pla d’Acollida per a Tothom, amb persones nouvingudes i els ofereix des de formació en competències sociolingüístiques i acompanyament jurídic i laboral fins a participació cultural. Teia Goñi, tècnica del programa, va destacar que aquest foment de la participació passa necessàriament per “conèixer i reconèixer”: això vol dir, per exemple, convidar a les persones migrades a celebrar el Nadal, però també festejar les seves tradicions. I també per “comptar amb les pròpies comunitats a l’hora de fer activitats”.

A continuació va ser el torn de Bona Voluntat en Acció, que també treballa per la integració dels immigrants des de múltiples àmbits: servei d’inserció laboral, formació en castellà, alfabetització digital i competències, reforç escolar, sortides culturals i lúdiques, recollida d’aliments, programa de prevenció de la violència de gènere, etc. Jaume Salinas, membre de la junta directiva, va insistir que aquesta feina d’integració és capdal per combatre el fonamentalisme.

10 anys del Canemàs

L’acte va comptar també amb la participació d’Antoni Reig, president de la Coordinadora d’Entitats de Poble-sec, i del director del Canemàs, Toni Serés, qui va recordar que enguany la publicació celebra el seu 10è aniversari. Amb 22 números i prop de 250 col·laboradors en aquests deu anys, l’objectiu és continuar sent “una eina útil per aprofundir en el coneixement i per donar veu a les entitats dels Països Catalans”.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article