Reportatge

Horaci, Virgili, Canemàs i la cultura popular

Crònica de la celebració del desè aniversari de Canemàs

Van intervenir en l'acte Pere Baltà, Rosa Maria Provencio, Gemma Aguilera, Joan-Ramon Gordo i Toni Serés │ ENS
Van intervenir en l'acte Pere Baltà, Rosa Maria Provencio, Gemma Aguilera, Joan-Ramon Gordo i Toni Serés │ ENS

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Sapere aude!, emplaçava Horaci al soldat Màxim Lollius. Atreveix-te a conèixer. Ara bé, pel context en el qual està inserida l’expressió, una carta sobre els entrebancs superats per Ulisses, molts llatinistes consideren que la traducció més encertada seria “atreveix-te a pensar”, és a dir, atreveix-te a imaginar solucions als obstacles i problemes. El poeta no convida a tenir un coneixement dogmàtic i unívoc sobre la realitat, sinó l’audàcia necessària per trencar esquemes i explorar camins que condueixin, amb una mica de sort, a terres més fèrtils. Penso que Canemàs fa aquesta funció de trencagels, és el "sapere, aude!" de l'associacionisme cultural.

Ahir al vespre, en acabar la celebració del desè aniversari de la revista, mentre recollia les cadires del Centre Cultural de Ripollet, pensava en la cita d’Horaci. “Canemàs—em deia—és una bona publicació perquè ens obliga a pensar des de noves perspectives i ens proposa accions innovadores per transformar la realitat”. Tal com va apuntar Gemma Aguilera, presentadora de l’acte i membre del Consell de Redacció: “la cultura popular no és immòbil. Canemàs té sentit crític, la capacitat de preguntar-se quines coses s’han d’actualitzar i quines altres mantenir”. Per Rosa Maria Provencio, la mateixa capçalera ha viscut un procés de contínua renovació. La presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS) va apuntar que s’ha aconseguit que fos accessible digitalment, i en paral·lel, s’han establert unes dinàmiques de treball professionalitzades.

Pere Baltà va contextualitzar la creació del Canemàs, l’estiu del 2011, en un procés d’empoderament del moviment associatiu. El  seu sorgiment, va apuntar, fou possible gràcies a tres factors: la creació de l’ENS, decidida en el cicle Debats al territori. El moviment associatiu català a debat; el suport econòmic de l’associació Enllaç, imprescindible per consolidar la nova proposta editorial; i “la llarga experiència de trajectòria cultural que aportava en Joan-Ramon Gordo”, de qui Baltà en va destacar la claredat d’idees per tirar endavant la revista, i més genèricament, per augmentar la visibilitat dels col·lectius de cultura popular en els mitjans de comunicació.

En Món, com tots coneixem en Joan-Ramon Gordo, va subratllar que “l’aparició de Canemàs es produeix per a cobrir un espai que l’article periodístic, i l’article de recerca en revistes especialitzades no cobreixen. L’espai del debat i de l’assaig”. Director de la revista fins a 2020, va recordar algunes de les dinàmiques associatives entorn les quals ha reflexionat. Entre elles, la mateixa definició d'allò que s’entén per associacionisme, la intervenció de les entitats en la gestió dels equipaments públics, el paper de l’associacionisme com a espai de construcció nacional i social, o bé la necessitat d’esberlar les endogàmies en els col·lectius de cultura popular.

Com a cloenda de les intervencions, abans de l'animada actuació musical de Corrandes són corrandes, Toni Serés va fer un reconeixement públic als impulsors del Canemàs. L’actual director va consignar els dossiers centrals dedicats els darrers dos anys (Tradició i modernitat, la festa del Corpus, Identitats Sonores, i Diversitat), així com els articles del darrer número, que es presentarà el 24 de març al Centre Cívic el Sortidor de Barcelona (plaça del Sortidor, 12).

Un coetani d’Horaci, el tant o més cèlebre Virgili, va escriure que “la força s’adquireix avançant” (Vires acquirit eundo). Canemàs ja s’ha erigit en una hemeroteca de referència per l’associacionisme cultural, i no tinc cap dubte que el pas dels anys engrandiran encara més la seva importància.

Comentaris

Pere-Joan Pujol Pau
1.

Deu anys ja? M'hauria agradat poder ser-hi, a la fi també vaig formar part d'aquells primers anys
Per molts mes Canemas

Comenta aquest article