Fa tres setmanes Les Gunyoles d’Aninyonet i Prats del Rei feien les últimes representacions de pessebres vivents d’una temporada que ha estat encara atípica, marcada per la Covid però també per una clara recuperació. Després de l’aturada pràcticament total de l’any passat, enguany s’han fet prop de 220 funcions a una quarantena de municipis, que han atret unes 78.000 persones. Però, més enllà de les xifres, els pessebres vivents han demostrat la bona capacitat de renovar-se i d’adaptar-se al context de la pandèmia, amb canvis en els formats, aforaments, recorreguts i més presència a les xarxes socials.

Aquest Nadal, més 9.000 persones van gaudir del Pessebre Vivent de Castell d’Aro, una xifra molt similar a la de l’edició del 2019. El Pessebre Vivent de Tona, a Osona, va celebrar enguany el seu 50 aniversari amb una edició inèdita: per primera vegada es va fer a plena llum del dia i permetia interactuar amb els figurants i accedir lliurement a les diferents escenografies. A Torres de Fals, al Bages, els seus 330 habitants van tornar a participar a les representacions, que va exhaurir les localitats.

Els de Castell d’Aro, Tona i Fals són una bona representació de com ha anat la temporada dels Pessebres Vivents, una temporada en què 39 poblacions catalanes han recuperat el format presencial. La xifra representa el 80% de les entitats de la Federació dels Pessebres Vivents de Catalunya. En total, han rebut prop de 78.000 visitants en poc més d’un mes i mig.

La presidenta de la Federació, Maria Àngels Serentill, explica que la xifra queda lluny dels 130.000 visitants que s’havien aconseguit el 2019, “però tenint en compte que venim d’una passada edició en què gairebé la totalitat dels pessebres no van obrir, i que només dues entitats van fer representacions presencials, enguany podem celebrar un gran èxit”.

La temporada dels Pessebres Vivents ha coincidit amb la sisena onada i amb mesures molt restrictives, cosa que va obligar a cancel·lar algunes sessions i a reduir molts els aforaments. Per això, Serentill considera que “aquest nombre de visitants obtinguts en aquestes circumstàncies fan que els resultats siguin doblement exitosos: la gent tenia ganes de fer Pessebres Vivents i d’assistir a les representacions”.

En aquests dos anys de pandèmia, des de la federació destaquen l’esforç i la capacitat dels pessebres per adaptar-se al context per tal d'oferir representacions segures. S’han modificat escenes, itineraris i horaris per fer-los més dinàmics i segurs, s’ha introduït la compra d’entrades anticipades, s’ha innovat en formats i s’han creat propostes alternatives, com espectacles de llum i so a tall dels autocinemes americans o exposicions amb grans imatges i codis QR pels carrers i places del poble.

Entre aquests canvis, destaca l’aposta per reforçar la presència digital, amb la posada en marxa, la temporada passada, del canal Pessebre Vivents TV, amb càpsules, documentals i pel·lícules. Per Serentill, la presència dels Pessebres a les xarxes “ha contribuït a fer-nos presents i a mantenir-nos visibles. Estar visibles a la xarxa és important i ens fan arribar a un públic que, possiblement, no coneixeria de la nostra existència si no els entrés a casa d’aquesta manera”.