Reportatge

Rafael Dalmau Editor, mig segle

Escriptor i periodista. Estudiós de la cultura popular. President de la Fundació Paco Candel

El Centre de Lectura de Reus va portar recentment l’atenció cap a Rafael Dalmau Editor, en un acte entorn el mig segle de vida d’un segell editorial que, si algun tret característic el distingeix, és precisament el servei que ha desenvolupat en pro del país a través de la divulgació de la nostra història, a més a més de dedicar una especial atenció a l’associacionisme i a la cultura popular i tradicional.

La commemoració d’aquest cinquantè aniversari ja es produí fa uns quants mesos amb una detallada exposició a la planta baixa del Museu d’Història de Catalunya, que vaig visitar i gaudir des de l’estimació per l’àmbit editorial i les arts gràfiques i, per què no dir-ho?, des de l’amistat que sentia per Pere Català Roca, gran fotògraf en la línia del seu pare i del seu germà, historiador exhaustiu dels castells de pedra i dels castells humans. Però avui no es tracta de parlar d’ell, sinó de l’editorial a què estava vinculat familiarment i professionalment, i de la què el seu fill és el principal dinamitzador, seguint la petjada de Rafael i Maria Carme Dalmau, que la van fundar el 1959, malgrat que els precedents es remunten abans de la Guerra Civil amb la Llibreria Dalmau, Edicions Mediterrània i Editorial Dalmau i Jover.

L’exposició recollia el conjunt de les edicions d’aquest segell familiar que es plantejà una obra molt seriosa, conscient que es tractava de consolidar el llibre català en dos eixos fonamentals: crear consciència i treballar per la democratització cultural. De la mateixa manera que els Dalmau han editat obres de referència, no els han caigut els anells de posar a l’abast del públic textos a preus assequibles. Es tractava de divulgar, de fer arribar a la gent tot un seguit de llibres que, en qualsevol format, posaven a l’abast la història que oficialment es volia amagar. El nivell d’empresa familiar ha possibilitat una feina editorial que ha cuidat el detall del procés gràfic i el seguiment directe de la distribució, resolent un dels principals problemes de les petites i mitjanes empreses del sector.

Aquest tarannà no ha estat un obstacle per a l’ambició. Els seus Episodis de la Història havien arribat al número 353 de la col·lecció, precisament amb La barretina, la imatge tòpica del (pagès) català de Pere Anguera. En aquesta col·lecció s’ensenyaven obres de referència com Els castells catalans, Enciclopèdia de l’excursionisme, Món casteller —que em van tornar el record de Pere Català Roca, que hi dedicà bona part de la seva vida—, Història militar de Catalunya, Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, Felip V contra Catalunya..., i unes quantes edicions més que seguiran augmentant perquè, malgrat la pèrdua encara recent d’alguns integrants de la nissaga, l’esperit fundacional anima els que hi han quedat, que coneixen molt bé el món editorial i, fent camí pel país, en consoliden el projecte. Cal gent així.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article