Reportatge

L’Orfeó Martinenc: de llogaters a propietaris

Els orígens.
L’Orfeó Martinenc es funda el juny 1910. No és, però, fins el 1923 que l’entitat no té seu pròpia. Aquest any estrena, en règim de lloguer, seu social a l’avinguda Meridiana 97, al mateix lloc on està actualment ubicada.

L’any 1930 l’entitat canvia de nom oficial, passant a dir-se Orfeó Martinenc, atès que era així com era coneguda popularment.

Comença una nova etapa.
L’any 2000 l’ajuntament de Barcelona insta a la propietat de l’edifici a arranjar la façana atès el seu mal estat. Davant d’aquesta situació, la propietat decideix vendre i es posa en contacte amb la Junta de l’Orfeó, com a llogaters més antics, proposant-los-hi de comprar tot l’edifici. L’oferta era de 100 milions de pessetes, una quantitat exorbitant i inassumible per l’entitat.

Ara bé, la zona on estava ubicat l’edifici era qualificada d’equipaments, no urbanitzable per fer habitatges. Això havia permès sobreviure a la voràgine constructora, però no els lliurava de la possible construcció d’equipaments, alguns dels quals podrien ser molt rendibles, com per exemple una residència de la tercera edat o un hospital privat. En aquesta situació, la Junta inicia tota una sèrie de contactes institucionals per tal de plantejar la possibilitat de donar alguna resposta a la situació.

Quan els contactes i l’assessorament tenen tant o més valor que els diners...
En aquest context el Consell Comarcal del Barcelonès i el propi ajuntament de Barcelona juguen un paper importantíssim principalment pel que fa a l’assessorament i a la recerca de consens social i polític.

Poc a poc en va configurant una proposta que bàsicament partia de la constatació que l’edifici estava molt deteriorat, el qual necessitava una forta inversió (a banda de la seva compra) i mai seria un bon equipament.

En aquest context es plantejà de comprar l’immoble, i vendre’n una part per tal de fer equipaments i que aquests assumissin la construcció de la nova seu social.

Un dels serveis que aleshores era molt deficitària la ciutat de Barcelona, era la d’albergs juvenils.

Ara bé, la finca té 550metres quadrats, la qual cosa vol dir que no podien desprendre’s de massa terreny, ja que l’entitat necessitava un mínim important. La solució va venir per augmentar el volum edificable, atès les característiques de la iniciativa. Per tal de fer-ho possible s’aconseguí (després d’una sèrie de reunions) la complicitat de tots els grups polítics municipals. La proposta era clara: s’oferia a la ciutat un equipament cultural de nova planta de 1.700 metres quadrats, gestionat per una entitat amb experiència i molta base social i un alberg de 400 places, en un barri molt ben comunicat per tren, metro... L’única condició va ser que havia de ser un edifici singular.

Paral·lelament es busca el finançament del projecte i la recerca del soci que havia de construir l’equipament. Els diners surten d’un crèdit hipotecari concedit per l‘Institut Català de Finances. Això permet comprar l’edifici, enderrocar-lo i fer el projecte arquitectònic. Pel que fa a l’empresa de serveis es concretà el projecte amb Rosa dels Vents. Òbviament és gràcies els bons contactes i excel·lent resposta institucional juntament amb la solidesa del projecte i la massa social de l’entitat que s’aconsegueix el préstec i iniciar-lo. Per tal de quadrar l’operació es crea la Fundació Orfeó Martinenc que ostenta la propietat i l’entitat Orfeó Martinenc en fa ús.

El 27 de setembre de 2008 es va inaugurar la nova seu de l'Entitat, en el mateix lloc on era des dels seus orígens. El nou edifici destaca per la seva arquitectura moderna i original amb espais polivalents i ben equipats: bar-restaurant, sala de juntes-secretaria amb biblioteca i arxiu, teatre-auditori de 290 places, "foyer", 7 aules, 2 camerinos, 6 magatzems i 2 tallers.
 

Joan-Ramon Gordo

Comentaris

edu barcelona
1.

hola, estic interesada en sepiguer el nombre de socis que sou.

Comenta aquest article