Reportatge

Dansa tradicional: tot allò que no passa en els escenaris

Xavier Bagà, Núria Llorach i Jordi Bordas han estat els convidats de la primera jornada ‘Més que dansa’

Esbarts dansaires
Rafael Solé, president de l'Esbart Sant Martí, donant un obsequi als conferenciants
Rafael Solé, president de l'Esbart Sant Martí, donant un obsequi als conferenciants | Fotografies: Guillem Carreras

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Parafrasejant a Ortega y Gasset, podríem dir que qualsevol obra coreogràfica no es pot entendre sense “les seves circumstàncies”. La primera jornada Més que dansa, organitzada dissabte 17 d'abril per l’Esbart Sant Martí en el marc del 75è aniversari de l’entitat, va tractar sobre la producció, la difusió i la crítica dels espectacles de dansa tradicional. Àmbits sense els quals la creació artística quedaria terriblement coixa, com el tronc d’un cos sense extremitats on ajudar-se.

Xavier Bagà acumula una trajectòria de gairebé cinquanta anys en el món de la dansa, primer com a ballarí, després com a productor.  La seva intervenció es va centrar en tots aquells aspectes metodològics que milloren la confecció i promoció de les obres. En el cas específic dels esbarts, va recomanar que les funcions del director artístic i el productor no recaiguin en la mateixa persona. És important distingir aquestes figures, i que treballin molt coordinades des del procés de gestació de l’obra.

No ho és menys, per Bagà, tenir programat tot el procés de creació. És a dir, saber específicament que es farà assaig i vetllar molt tots els detalls de la preproducció. No deixar res a l’atzar significa, entre altres tasques, treballar amb prou previsió per poder programar una gira o calendari d’actuacions, exigir uns requisits mínims en els escenaris on s’actuarà, contractar totes les llicències musicals i coreogràfiques necessàries, i garantir que s’haurà pogut fer uns assajos òptims abans de l’estrena, entre un molt llarg etcètera.

També és vital no improvisar en la promoció de l’espectacle. Per Núria Llorach, “hem de trencar l’estigma que des de la cultura popular comuniquem malament”. La fundadora de l’agència Culturae va subratllar la importància de tenir una base de dades de periodista actualitzada,  específica -en la qual consti els responsables de cada redacció del nostre àmbit- i exhaustiva, això significa, que incorpori la premsa local i comarcal.  Llorach també va incidir en la importància de cuidar tots els aspectes de la comunicació: les xarxes socials (molt importants), però sense oblidar mai el web corporatiu i la comunicació interna.

Més enllà de les plataformes i els formats, la comunicadora també va posar l’accent en la importància de cultivar una bona relació amb els periodistes. Ser honrats amb la informació que se’ls hi proporciona, i facilitar la seva feina tant com sigui possible: elaborar bons dossiers i notes de premsa, i difondre la informació amb prou temps -els dies o setmanes depèn del canal- perquè puguin treballar-la. “Hem de ser insistents sense ser pesats”, va resumir.

Tancant la seqüència lògica que havia preparat l’Esbart Sant Martí (producció, difusió, valoració), Jordi Bordes va parlar sobre la Crítica cultural a la dansa tradicional. El periodista d’El Punt/Avui va ressaltar que aquells espectacles coreogràfics que desperten més atenció mediàtica són que s’apropen o adapten a la dramatúrgia contemporània. En el cas català, va posar els exemples de Cesc Gelabert, Marcos Morau, Sònia Gómez, Lali Ayguadé i nombrosos esbarts.  

Per què la crítica sobre dansa tradicional és escassa? Segons l’impulsor del portal Recomana.cat, probablement manca formació coreogràfica per part dels periodistes especialitzats en arts escèniques, i d’altra banda, existeixen dificultats logístiques - a Barcelona cada any es programen més de 900 espectacles- que provoquen que moltes capçaleres focalitzin els seus esforços en les fires estratègiques i en les funcions barcelonines. Per superar aquest efecte embut, Bordes va emplaçar els esbarts a promocionar-se també a través d’altres formats periodístics (crònica, el reportatge, l’entrevista...)que aportin un alt valor afegit. En paral·lel, el periodista també va animar als esbarts a fer una promoció activa d'altres gèneres de dansa popular no tradicionals, com ara les danses urbanes. 

Des de l’Esbart Sant Martí, va manifestar el president Rafael Solé, hi ha la voluntat de seguir organitzant noves jornades de conferència per reflexionar sobre la dansa tradicional. L’aplicació del Pla d’Impuls a la Dansa d’Arrel segur que brindarà nous motius de debat i reflexió.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article