Reportatge

La casa de la música

El músic Joan Figueres parla sobre l'Any Joan Tomàs

Associacionisme
Joan Tomàs recollint la música del flabiol de Bonaventura Gili Reig 'Ventura', en la Missió de recerca núm. 36, el 2 d'octubre de 1927 a Viladrau. Fons JTP
Joan Tomàs recollint la música del flabiol de Bonaventura Gili Reig 'Ventura', en la Missió de recerca núm. 36, el 2 d'octubre de 1927 a Viladrau. Fons JTP

La presentació en societat de l'Any Joan Tomàs, el passat dia 5 de març al CAT, va significar l'obertura simbòlica de finestres, portes i balcons d'una llar massa temps tancada i oblidada. Després de mesos d'inventari, setmanes d'endreça i dies de neteja, ara per fi, la llum i l'aire fresc fan reviure la preciosa casa de la música que és el món de Joan Tomàs i Parés.

Les seves extraordinàries vivències musicals: els magnífics concerts que va presenciar; els genis que va conèixer (professors, intèrprets, directors, compositors…); els viatges que va realitzar (Roma, Florència, París, Londres, Sevilla…); les obres que va dirigir o interpretar; són ara visibles, amb referències i documentació de primera mà.

La seva llarga i sòlida trajectòria com a docent, ja fos al gran nombre d'escoles i centres on va exercir de mestre o en la ingent labor com a director de cors i orfeons, és també ben present en les imaginàries parets i prestatgeries de la reoberta llar del Mestre Tomàs.

I també se'ns mostra, ben viva i ben present, la seva passió per la música popular que el va dur, a peu, en matxo, en tartana, en tren o en taxi, per pobles, viles i ciutats de tot Catalunya (i part de l'estranger), a la recerca de cançons i melodies. Fos ell tot sol o bé acompanyat de bons amics i entesos professionals, es dedicà (tant per pròpia iniciativa com per encàrrec) amb gran rigor i mètode, a recollir bona part d'aquest tresor incalculable que és el nostre cançoner.

I així, al llarg dels diversos treballs de camp que realitzà, a ell li devem, no només la ingent quantitat de més de deu mil tonades copiades, sinó també el record i la memòria de centenars d'homes i dones d'un temps i d'un país que ja no existeix.

Però encara hi ha més presències a l'univers de Joan Tomàs. Per exemple les seves pròpies composicions musicals, dedicades molt sovint als seus grups corals o d'alumnes, juntament amb una gran quantitat d'harmonitzacions sobre cançons populars que ell mateix obtenia de primera mà. O les xerrades i conferències sobre els temes musicals més diversos, així com una gran sensibilitat per Nadal i la seva representació musical, que connecta la passió de Joan Tomàs per la música amb el seu propi mon interior. Un univers ple d'humanitat, exigència, bonhomia i bon humor. I bon amor. Així el definien amics, deixebles o companys.

Serveixi la commemoració de l'Any Joan Tomàs per admirar, estudiar i valorar un llegat (que potser només aquells qui en siguin dignes sabran valorar) ben present encara i millor presentat, en forma d'exposicions, espais web, articles, concerts, conferències, ballades i molt més. La casa de la música, ara neta i polida, lluminosa i perfumada, se'ns mostra gairebé com ell la va deixar. Com un jardí, tancat i deixat, després d'una bona treballada. Perquè els mateixos arbres, els mateixos rosers, ara amb l'esclat de la primavera, puguin tornar a brotar, fer noves roses i donar nous fruits.

Felicitem-nos doncs, perquè amb la recuperació del Mestre Joan Tomàs som una mica més rics i una mica més plens. I felicitem els seus impulsors per la gran feinada, passada, present i futura.

I encara: quantes cases de la música, de l'art, de les lletres, de la dansa, de la ciència… han caigut o cauran, pel pes de l'oblit i el pas dels anys?

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article