Reportatge

Moros, negres i ‘els altres’

Una exposició al Museu de Reus convida a reflexionar sobre la identitat i la diversitat

Reflexió
L'exposició es pot visitar fins a finals de 2021
L'exposició es pot visitar fins a finals de 2021

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Provocar la reflexió sobre qui són i com veiem els altres i, de retruc, sobre el jo i el nosaltres, és l’objectiu de la nova exposició que ha obert les portes al Museu Salvador Vilaseca de Reus. Amb el títol ‘Mirant l’altre. Les imatges de la diversitat al Museu de Reus’, la mostra reuneix una àmplia diversitat d’objectes de les col·leccions del museu (escultures, pintures, fotografies, elements festius, publicitat, cromos o joguines), per fer un recorregut d’aquests altres que al llarg dels anys han imaginat els viatgers, els artistes i la cultura popular.

Unes parets plenes de retrats antics i actuals -quadres i fotografies- i entre ells un mirall serveix com a bona metàfora de l’exposició, que interpel·la al públic sobre jo i els altres. Salvador Palomar, tècnic del Museu de Reus, explica que la mostra se centra en “els altres geogràfics, habitants de terres més o més llunyanes amb les quals històricament hem tingut una relació, a través dels viatges, dels artistes, de les llegendes”. I ens proposa diverses mirades, que van des de l’artística fins a la dels viatgers, passant per la de la cultura popular.

Moros i negres: els altres en la cultura popular

Arreu de Catalunya s’expliquen llegendes de reines mores i de pirateria, desfilen gegants negres, negritos i moros i ballen cavallets a les festes, els infants continuen disfressant-se de moros per Carnaval i seguim queixant-nos de “treballar com un negre”.

I és que, en l’àmbit del folklore, els moros i negres són els altres per excel·lència, explica Palomar. Aquestes categories són, això sí, absolutament imprecises i imaginàries (el territori dels moros, per exemple, comprèn des del Magreb fins a l'Índia), construïdes arran de la llarga història d’enfrontaments i conflictes –per la dominació del territori, pel control del Mediterrani, de les guerres colonials– però també per la fascinació que sempre tenen les cultures llunyanes i exòtiques.

La mostra repassa alguns d’aquests altres que surten a les manifestacions festives de Reus: el ball de Cavallets i el de Galeres o del ball parlat de Marcos Vicente, on els moros són coprotagonistes. També exposa la primera parella de gegants negres que va tenir la ciutat, i que “reflectien aquella construcció imaginària del negre com un salvatge: l’home amb una llança i escut a la mà, i la dona amb el tors nu”.

Sense sortir dels àmbits de la cultura popular, el públic també hi trobarà rondalles, romanços i contes,  anuncis publicitaris, jocs, nines i una interessant mostra de cromos que fins uns quants anys, abans de la televisió, eren un gran element de coneixement d’altres cultures.

Els altres dels viatgers

Viatgers i artistes també han contribuït a forjar una imatge dels altres. L’exposició inclou destacats exemples, com el pintor Marià Fortuny, que va fer estada al nord d’Àfrica, l’escultor de Reus Modest Gené, que va viatjar a la Guinea colonial, o el viatger, egiptòleg i ambaixador a la Xina Eduard Toda. El públic hi trobarà una interessant obra d’aquests artistes i objectes de diferents cultures del món que han entrat a formar part de les col·leccions del nostre museu.

Els altres avui dia

L’exposició presenta també algunes obres d’art contemporani, declaracions sobre drets humans  i reflexions actuals sobre identitat i diversitat a càrrec d’antropòlegs i escriptors com Manuel Delgado, Fàtima Aatar o Saïd el Kadaoui. Per Palomar, “ara que els altres ja no són llunyans, perquè viuen entre nosaltres, perquè les migracions han portat gent d’altres cultures, aquest exotisme ja no hi és, ja no són exòtics, són quotidians. A través d’imatges del passat, l’exposició vol acabar parlant-nos del present. Un present que ens mostra que les diferències existeixen, però les desigualtats són inacceptables”.

L'exposició es podrà visitar fins a finals d'any, i es complementarà amb conferències, taules rodones i vistes comentades. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article