Reportatge

El trabuc també és cosa de dones

Les dones trabucaires reclamen més presència i un paper més actiu a les colles

Trabucaires
XII Trobada Nacional de la Dona Catalana, a Llinars del Vallès
XII Trobada Nacional de la Dona Catalana, a Llinars del Vallès | Juan Ávila

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Quan parlem de trabucaires segurament ens venen al cap personatges llegendaris com en Serrallonga o en Perot de Rocaguinarda, o potser colles d’homes amb pantaló, faixa i barretina, fent sonar els trabucs per donar inici de les festes. L’àmbit trabucaire –per les armes i el foc– ha estat tradicionalment molt masculí. Tot i que les dones continuen sent minoria, cada cop la presència femenina és més gran: hi ha més dones en les colles i també més mares que transmeten l’afició a les seves filles a la festa. Enguany la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya estrena presidència, ocupada per primer cop per una dona, i una vocalia d’igualtat de gènere, un signe més que les coses estan canviant.

Al voltant del 8 de març, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya organitza anualment la Trobada de la Dona Trabucaire, una jornada festiva i reivindicativa on les dones són les protagonistes. Com passa amb altres conquestes, la diada té origen en un no: quan una colla va negar l’entrada a una dona que volia entrar en l’entitat acompanyar al seu marit trabucaire. Era l’any 2007 i llavors ser dona i trabucaire no era una excepció, però sí un fet molt poc comú: a les 20 o 30 colles que hi havia a la Coordinadora, només hi havia una vintena de dones.

El cas va arribar a coneixement de la Coordinadora, qui va decidir organitzar una trobada amb el doble objectiu de denunciar la desigualtat i reivindicar el paper de la dona en el col·lectiu. La primera edició es va celebrar a Calella l’any següent, i, si la pandèmia no ho hagués impedit, l’any passat haurien celebrat la número 13.

Les dones reivindiquen el seu dret

Des d’aquella primera trobada a Calella, les dones estan entrant cada cop amb més força. Hi ha cada vegada hi ha més dones, no només portant el penó sinó també disparant els trabucs, i ocupant llocs de responsabilitat, com a cap de colles i a les presidències. A la mateixa Coordinadora, Tere Tarruella s’estrena com a presidenta i primera dona al capdavant de l’entitat, acompanyada en l’equip directiu amb altres quatre dones.

Anna González, integrant de la Coordinadora com a representant de la nova vocalia d’igualtat de gènere, destaca que l’entrada de les dones a les colles ha obligat també a un canvi important: “Antigament les dones que entraven havien de vestir-se com els homes perquè no tenien una indumentària pròpia, havien d’assumir el paper dels homes. Ara a moltes colles les dones ja compten propi i agafen el seu propi rol”.

Però la igualtat està encara lluny. “Encara hi ha entitats antigues només formades per homes i algunes que tot just comencen a tenir dones”, recorden des de la Coordinadora. A les prop de 50 colles de la Coordinadora, el nombre de dones trabucaries està al voltant de vuitanta. I és un número aproximat, saber exactament quantes dones són i quina tasca desenvolupen serà la primera tasca que s’han proposat des de la vocalia.

Per Anna González, que és també cap de colla dels Trabucaires de l’Hospitalet del Llobregat, aquesta desigualtat és força visible en l’àmbit trabucaire, però és comuna a tot el món de la cultura popular: “Tradicionalment la cultura popular ha estat cosa dels homes: quedaven per passar l’estona i després fer l’esmorzar; mentrestant, la dona es quedava a casa o com a molt anava a acompanyar a la parella, però no participava de la festa”.

Bandoleres en la història

Les dones trabucaires han tingut un paper important al llarg de la història, especialment durant la guerra del Francès (1808-1814), però, com passa també en altres àmbits, i sovint s’ha invisibilitzat i oblidat. Des de la Coordinadora destaquen que “les dones eren sovint les companyes dels bandolers, però també anaven armades i participaven en la guerra”.

La clau per avançar cap a la igualtat la tenen sobretot les mares i les noves generacions: “L’activitat trabucaire és una tradició que passa molt de pares a fills, a les colles més antigues, l’avi portava els fills i després els nets... Ara, en haver-hi més dones, nosaltres també arrosseguem les nostres filles”, explica Anna González.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article