Reportatge

La llarga trajectòria de Bienve Moya i Domènech, en Bienve

Escriptor i periodista. Estudiós de la cultura popular. President de la Fundació Paco Candel

Si la nostra cultura popular ha donat un personatge vocacional, aquest és sens dubte ‘en Bienve’, com tothom coneix Bienve Moya i Domènech, un vilanoví de soca-rel, sempre vinculat a l’activisme cultural sense perdre l’anàlisi de la diversitat del nostre folklore. Penso que, com a Maria Aurèlia Capmany, li deu agradar més l’expressió folklore que la de ‘cultura tradicional’ que, tot i la seva correcció i acceptació, a les darreres dècades, a mi sempre m’ha semblat una definició una mica acomplexada davant de les vexacions que els elitistes dedicaven a la cultura d’arrel popular. En Bienve s’ha lliurat a l’estudi de les tradicions populars—que podria ser una altra manera de dir-ho—com a centre d’una intensa activitat que no deu haver reduït arribada l’hora en què et jubilen professionalment. Molt al contrari, ara deu tenir més temps per a capbussar-se al bell mig de les seves passions.

Ha estat «L’Eco de Sitges», que els admirats Soler m’envien regularment, on he redescobert en Bienve presentant el seu darrer llibre «Una mà de sants», de la mà de l’activa Agrupació de Balls Populars de Sitges i la presentació del folklorista sitgetà Jordi Cubillos. «L’Eco» arribà a les meves mans dies després de la presentació, sense possibilitats de fer-me amb el llibre, una vegada presa la decisió de reconèixer Bienve Moya com una autèntic referent, a cavall de l’activisme i de l’estudi de la cultura popular. Una llarga llista de títols publicats l’acrediten. En el seu currículum consten «La festa a Catalunya» (1995), «Llegendes urbanes i narracions suburbials» (1999), «Llegendes del Penedès i les valls del Garraf» (2005), «Flordesaüc, Camins d’al-Andalus» (2006), «Balab Balansiyya» (2009)…, entre d’altres. Però té escampats un munt de treballs, especialment en forma de guions i col·laboracions radiofòniques.

Com a activista, el recordo relacionat amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i amb el de Barcelona quan sorgí l’ara popular ‘correfoc’, que sembla una paraula de tota la vida, malgrat ser un invent que es pot considerar recent. Festivals Internacionals Folklòrics a Vilanova i la Geltrú, Trapezi-Fira Internacional del Circ. Tinc constància dels seus orígens escènics. Des del Teatre Municipal de Vilanova—on el recordo en una de les nostres darreres trobades—devia impulsar la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya, de la qual acabà essent el gerent.

Tot plegat l’ha convertit en un home prestigiós i guardonat: el Premi Càmara del Consell Audiovisual Mundial pel programa «Imaginari, Rondalles i Llegendes Catalanes» de Catalunya Ràdio, el Premi Nacional de Cultura Popular del 2009, just reconeixement a una trajectòria que no s’acabarà aquí, amb aquest nou llibre que l’ABP de Sitges presenta com un passeig pel costat més popular, pintoresc, mitològic i discutible de sis sants ben coneguts a casa nostra: «Del Patufet als gegants, de les rondaies mallorquines a les processons de Corpus, passant per devocions locals i universals.» Serà tan amè com diuen, com amena és la trajectòria d’en Bienve. Però mentre em disposo a llegir-lo, no em resisteixo a la temptació d’agafar de la meva biblioteca la Memòria del Congrés de Cultura Popular i Tradicional—del que aviat farà trenta anys que se celebrà—per a rellegir la seva ponència sobre «La festa popular com a mitjà de socialització de la comunitat», on vaticinava l’esclat que s’ha produït arreu de Catalunya entorn de les festes i el folklore popular. Fa tres dècades Bienve Moya ja tenia el prestigi imprescindible per a ser un dels cinc ponents—al costat de Capmany, Jordi Pablo, August Panyella i Lluís Virgili—d’un congrés que mobilitzà milers de participants i on es van exposar quasi tres-centes comunicacions. La seva vocació pel folklore i la seva capacitat de treball van continuar aportant solidesa a la seva trajectòria i la seva bonhomia, molts amics.

Comentaris

Bienve Vilanova i la Geltrú
1.

Home, Pere. Moltes gràcies. Fa una temporada què volia connectar amb tu.
Aquí tens l'adreça electrònica, per què m'envies la teva?
Records

Comenta aquest article