Reportatge

Feminitzar el "nosaltres"

Aquest matí s'ha celebrat a Granollers una jornada sobre polítiques d'igualtat en els col·lectius de cultura popular

Els parlaments de benvinguda han comptat amb les intervencions de l'alcalde de Josep Mayoral, alcalde de Granollers; Maria Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural; i Laura Martínez, presidenta de l'Institut Català de
Els parlaments de benvinguda han comptat amb les intervencions de l'alcalde de Josep Mayoral, alcalde de Granollers; Maria Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural; i Laura Martínez, presidenta de l'Institut Català de

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

“La cultura popular és una eina que tradicionalment ha construït el nosaltres, però aquest nosaltres mai ha inclòs a les dones”. La reflexió que ha fet Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), durant els parlaments de benvinguda de la jornada Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular, resumeix molt bé la importància que les festes tenen en la construcció de rols socials i imaginaris col·lectius. El programa s’ha celebrat aquest matí a Granollers, organitzat pel Departament de Cultura i la Fabrica de Creació Roca Umbert de Granollers, que també ha exercit d’amfitriona. Moderat per la periodista Gemma Aguilera, ha comptat amb la participació d’acadèmiques, representants polítiques i festeres.

Totes elles han compartit experiències i debatut què pot fer-se per aconseguir que aquest nosaltres no representi únicament la meitat de la població. Quins obstacles troben les dones quan qüestionen la preeminència dels homes en les celebracions públiques? Quines mesures es poden emprendre per convertir la festa en una eina per avançar assolir una societat igualitària? Són les dues grans preguntes que han marcat les ponències, taules rodones i el debat posterior que han generat.

La jornada ha començat amb les intervencions de Verònica Gisbert i Lídia Montesinos. Per la primera, doctora en Antropologia per la Universitat de Barcelona, “les festes són espais de protecció ideològica”. Els agents resistents al canvi, en aquest cas a una participació femenina més gran, defensen fal·laçment que determinada expressió cultural s’ha celebrat tota la vida  de la mateixa manera. Des d’una òptica feminista, cal prendre consciència que les tradicions van néixer en un moment concret per reflectir uns determinats valors socials. Si aquests valors han canviat, no té cap sentit mantenir aquells els rols  i relacions de poder que reflecteixen.

D’altra banda, Gisbert ha emplaçat l’associacionisme cultural a no limitar-se en la defensa legal a la participació femenina. No es tracta que els estatuts la contemplin i permetin, només faltaria!, sinó que es creïn les condicions objectives per facilitar-la. A més, cal prendre mesures per conciliar les activitats associatives amb la doble jornada -professional i domèstica- que tenen moltes dones. En la dimensió col·lectiva s’han de concertar les activitats en horaris assumibles, i en la dimensió individual s’ha d’equilibrar la responsabilitat dels dos membres de la parella en les tasques de  la llar per aconseguir que les dues persones gaudeixin del mateix temps d’oci.

Com a complement d’aquestes mesures, Montesinos n’ha compartit d’altres: millorar la visualització de les dones en el rol de protagonistes (geganteres, diablesses), però també en responsabilitats secundàries; millorar la paritat en els òrgans de decisió, atès que actualment només representant el 30% dels integrants de les federacions culturals; augmentar la seva presència també en tots aquells productes comunicatius (cartells, vídeos, lletres de cançons, tríptics...); i òbviament, prendre mesures molt contundents contra les agressions sexistes i sexuals que es produeixen en l’àmbit festiu. La doctora en Antropologia per la Universitat de Barcelona ha insistit “en la capacitat transformadora de la festa en la societat”. Les lleis són positives per promoure polítiques d’igualtat, però no tenen una traducció real si la gent no pren consciència de la necessitat d’aplicar-les.

 

Exemples de bones pràctiques

Les participants de les dues taules rodones han coincidit en un diagnòstic: promoure mesures que fomenten la igualtat genera incomoditats. Tenim interioritzat que el carrer és un espai masculí, i en conseqüència, es perceben com atacs aquelles iniciatives que senzillament qüestionen aquest privilegi. Maria Peña i Laura Urpí, del grup percussió cerverí Band Tokades, han explicat els insults que han rebut durant el divendres d’Aquelarre. El fet que constituïssin un grup íntegrament format per dones es va percebre com un desafiament, fet que demostra, al seu entendre, que segueix sent necessari “reclamar espais no mixtes” en la festa.

En el cas de La Patum, l’Ajuntament de Berga treballa perquè els quatre agents que participen de la seva organització -el mateix Consistori, el patronat, les comparses i l’associació La Patum Infantil- assumeixin que cal treballar per fer una festa més democràtica, plural i igualitària. Marta Planas i Roser Valverde, tècnica i regidora de La Patum respectivament, han recordat que fins a l’any 2017 una dona no va ser cap de colla d’una comparsa. El reconeixement de la UNESCO com a element de la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) de la Humanitat no pot ser un obstacle per frenar la participació femenina en la festa. Tal com reconeix la mateixa UNESCO, les tradicions són vives i estan en contínua transformació.

Les falles pirinenques també van ser reconegudes com a patrimoni immaterial de la humanitat. Clàudia Plana, de l’Associació de Fallaires i Pubilles de La Pobla de Segur, s’ha expressat en la mateixa línia que Planas i Valverde. La tradició és un punt de partida, no pas un punt d’arribada. Plana ha lamentat que, a diferència dels veïns de La Pobla, que majoritàriament van rebre molt positivament la demanda de dues joves per incorporar les dones en la baixa de les falles del municipi,  l’Administració no es va posicionar. Ha subratllat que la participació femenina en aquesta tradició no només és un acte de justícia, sinó que també permetrà garantir-ne la pervivència.

En paral·lel a aquesta tasca de visualització femenina, també és necessari combatre els missatges masclistes en les celebracions. Al Carnaval de Santa Margarida i els Monjos, ha explicat la regidora Esther Marmaneu, nens molt petits (quatre, cinc, sis anys) repetien les lletres de cançons que cosificaven les dones i fins i tot, les més dures, feien referència a assassinats. Des de l’Ajuntament penedesenc s’ha fet una campanya per erradicar-les de les comparses i així aconseguir que la canalla no en normalitzés el seu contingut.

 

Mesures per garantir la igualtat efectiva

Per Carla Alsina, sociòloga especialitzada en polítiques de gènere, és mot important treballar les polítiques d’igualtat des de l’horitzontalitat. Les directrius jeràrquiques no són tan efectives com els processos consensuats i àmpliament compartits per tothom. No és menys important, d’altra banda, que el grup propulsor que vol aplicar les polítiques d’igualtat estigui cohesionat. D’aquesta solidesa en dependrà la fortalesa del projecte i la capacitat per crear objectius definits i avaluables. Alsina també ha remarcat que és primordial evitar que els diferents nivells de l’Administració desenvolupin projectes paral·lels contradictoris, com sovint s’esdevé. Tots els agents implicats, institucions i voluntariat, han de treballar per millorar la participació femenina en els col·lectius festers, evitar violències sexuals en l’oci nocturn, i també difondre les biografies de dones que han tingut un pes significatiu en l’àmbit folklòric.

Així ho ha fet Aina Mallol, excap de colla dels Xicots de Vilafranca, que ha començat la seva intervenció recordant les dones pioneres en l’àmbit casteller. “Dones”, hem escrit, però hauria estat més acurat redactar “nenes”, ja que es prohibia la participació de qualsevol jove o adulta. Va ser necessari esperar fins als anys vuitanta perquè les Assemblees Generals de les colles castelleres aprovessin l’entrada de dones en les entitats. Malgrat que actualment les castelleres conformen el 60% dels membres del castell, segueixen estant molt infrarepresentades en els òrgans decisoris, tant els de plaça (caps de colla i càrrecs subalterns) com els institucionals (presidències). Certament, cada vegada és més habitual la creació de comissions d’igualtat en les colles, però cal seguir treballant per trencar estereotips molt assentats. “Si aconseguim fer castells íntegrament femenins-ha apuntat Mallol-, aconseguirem trencar moltes barreres mentals per tal d’introduir les dones en totes les posicions”, no només en el pom o com a crosses. Els obstacles que es troben les dones per ocupar llocs destacats són considerables.

Com a cloenda de la jornada, Joana Martínez ha ressaltat que aquests obstacles, extrapolables a qualsevol manifestació cultural, també responen a un ordre psicològic. “Les dones- ha incidit-hem estat socialitzades en l’autocontrol, en no competir, en no destacar. Per això ens posem barreres a l’hora d’imaginar-los en llocs de responsabilitat”. Per aconseguir trencar aquest sostre de vidre, ha prosseguit, és clau el paper de les administracions. En aquest sentit, és una excel·lent notícia que l’Institut Catalana de les Empreses Cultural introdueixi pròximament indicadors de paritat dels projectes que sol·liciten subvencions públiques. La responsable del Servei de Promoció d’Activitats i Entitats de la ICD ha posat el punt final al programa amb una reflexió molt interessant. “Cal posar la vida al centre—ha reclamat—. Actualment les activitats productives tenen un prestigi social que no tenen les activitats de cura. Cal equilibrar la importància que adjudiquem a aquests dos àmbits de la vida”. La festa és possible gràcies a la persona que porta els gegants, però també gràcies a aquella que planxa la indumentària i prepara el dinar de Festa Major.

Comentaris

Jaume Perez Camps Sta. Eugènia de Berga
1.

Fa temps que vaig dien, ningú em cas ni respon, que ara seria el moment de torna a replentega el nom de l’Agrupacio de colles de geganters de Catalunya, que ja fa uns anys va reivindica una gegantera de Blanes, (no recordo el nom) per el nom de Agrupació de colles geganteres de Catalunya. Això va ser desestimat en varies assembles a finals dels 80/90.

Comenta aquest article