Reportatge

El Cornamusam celebra la seva 29 edició superant la Covid i la pluja i reivindicant la cultura popular

Els amants de la cornamusa i el sac de gemecs es mantenen fidels al festival olotí

Festivals
La Cabreta i el seu ball és un dels símbols del festival olotí
La Cabreta i el seu ball és un dels símbols del festival olotí | Cornamusam

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

El Festival Internacional de la Cornamusa d’Olot ha celebrat del 27 al 29 d’agost la més difícil de les seves 29 edicions. Malgrat les incerteses i restriccions derivades del coronavirus (encara avui, en el seu web adverteixen: “No sabem si podrem fer el Cornamusam”), que van obligar els organitzadors a reformular el festival, i malgrat les pluges, que van forçar a l’últim moment a posar sota cobert els espectacles que s’havien de fer a l’aire lliure, finalment el públic va poder gaudir de les bones propostes de la música d’arrel. La iniciativa ha demostrat la força del festival i la confiança del públic i els artistes en el projecte, la tossuderia i capacitat de resiliència dels organitzadors, l’associació El Til·ler, i també ha significat un clam en defensa de la cultura popular.  

Un cop més, i com ja és habitual en aquest temps de pandèmia, la mateixa celebració del festival –amb les corresponents mesures de seguretat, com aforament reduït, mascaretes i distàncies– ja és per si sola una bona notícia. Però a més, el Cornamusam pot parlar d’èxit sense embuts, perquè ho ha fet mantenint la major part del programa i els seus elements més característics, com la Tocada d’inici, el ball de la Cabreta amb RSK i els concerts. Àlvar Borrell, de l’organització, destaca l’alta participació i resposta del públic: entre 600-700 persones van assistir presencialment als 5 concerts de divendres i dissabte, i altres 700 més van poder seguir-los en streaming via Youtube, unes “xifres fantàstiques donades les circumstàncies”. Borrell destaca també la implicació tant dels espectadors com dels artistes, que es van adaptar molt bé a les circumstàncies”.

El festival va oferir una gran varietat de concerts per a tots els gustos i públics, amb la sonoritat de la cornamusa com a protagonista. El programa el va obrir Elda Daunis, protagonitzant la tocada d’inici del divendres 28 d’agost, amb la qual des d’El Til·ler volien posar en valor la figura de la dona en el món de la música tradicional. Per l’escenari també van passar Jordi Molina i Perepau Ximenis, amb tenora i acordió, acompanyats pel sac de gemecs de Pol Valverde; Els Berros de la Cort, que van presentar el seu últim disc, Torb, i el trio Travelling Ratafia, amb un viatge musical per les tradicions d’Irlanda, Galícia, Portugal i Països Catalans. Dissabte a la nit, la Cobla la Mitja Lluna i El Til·ler van ser els encarregats de cloure el festival.

Crit en favor de la cultura popular

Com expressa el Festival en el seu web, en el difícil context actual, l’edició d’enguany ha estat més que mai “un crit de protesta”, a través del qual han volgut posar de manifest “una situació límit que necessita a músics, programadors i espectadors per a ser solucionada: la cultura és un dret, i el volem fer valdre”. Àlvar Borrell considera que si la cultura està maltractada, la cultura popular “és l’aneguet lleig”, “perquè la participació popular no té el recolzament de cap empresa, i com no hi ha diners sinó només la voluntat de la gent, sempre som els més perjudicats”.

Afegeix que “quan ens trobem, abans en el confinament o ara amb les mesures restrictives de nova normalitat, que es poden fer excepcions per a la restauració o el món de l’esport, però es prohibeixen cercaviles, concerts o una actuació d’un esbart... és que tenim un problema”. “Hem de fer un crit per mantenir viva la cultura popular”.

Borrell lamenta no haver tingut el suport per part de les institucions per tirar endavant l’edició del festival: des de l’Ajuntament ens ha donat recursos econòmics però no hem tingut la seva col·laboració: han optat per la via més fàcil, que era posar entrebancs i restriccions i prohibicions, en comptes de fer propostes i solucions, hem rebut només desconfiança en el projecte”.

Un festival amb un llarg recorregut

Tot i que el festival ha arribat enguany a la 29a edició, és només el tercer any que l’associació El Til·ler s’encarrega de la seva organització. Quan va sorgir el Cornamusam gairebé no hi havia més competència que Tradicionàrius, però “amb el temps es va multiplicar l’oferta de festivals i de música en general, de forma que ja va deixar d’apropar-se a Olot si ja podia trobar ofertes similars a Barcelona”, explica Borrell. Per això, el festival va decidir apostar per propostes úniques que no es poden trobar enlloc més, i també per convertir-ho en una mena de revetlla en què el públic pot venir no només com a espectador sinó també amb el seu propi instrument i participar-hi activament.  

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article