Reportatge

Sobre el nacionalisme

La nació és un grup humà conscient de formar part d’una cultura comuna, de compartir una memòria històrica i d’emocionar-se amb unes mateixes experiències. Paradoxalment, però, les comunitats assentades viuen el seu nacionalisme amb un cert grau d’inconsciència i invisibilitat. El nacionalisme, ha explicat Michael Billig des de les pàgines de «Nacionalisme banal» (Editorial Afers), no és tan sols el selectiu oblit del passat a què feia referència Renan, sinó també l’oblit del present, perquè la identitat nacional està incrustada en el món quotidià, on constantment, de manera inadvertida però eficaç, onejà la nació.

La naturalització de la identitat influeix en què és i què no és lícit pensar, decidir i sentir. La nació proporciona els mínims lligams, identificacions i lleialtats per a constituir un cos polític democràtic. En aquest sentit, la nació permet compartir uns models de reflexió i unes maneres de fer que faciliten la cohesió social imprescindible per a acordar decisions. També, proporciona les pautes de comportament cívic i cooperatiu que fonamenten el capital social que fa que la democràcia funcioni, per dir-ho amb les paraules del sociòleg nord-americà Robert D. Putnam.

Una comunitat nacional implica, per tant, cohesió i integració. Tanmateix, malgrat el que afirmen els antinacionalistes, no sacrifica necessàriament els drets individuals en nom de l’interès nacional. En les societats complexes la identitat nacional és prou tènue per a delimitar el que Will Kymlicka a «Ciutadania multicultural» (Proa) ha anomenat ‘una cultura societària’. El lligam profund que sentim envers una manera particular de fer i que podria limitar la capacitat dels individus per a revisar els seus objectius i decisions queda atenuat dins l’ampli ventall d’opcions que ofereix una cultura societària.

Certament, hi ha també nacions i nacionalismes profundament antiliberals, que pretenen aïllar-se per a preservar unes tradicions culturals autèntiques i una identitat invariable. No crec, però, que els nacionalismes de les minories nacionals, com el català, responguin en particular a aquest model. El nacionalisme català, a la vegada que ha reivindicat l’autogovern, ha lluitat per modernitzar la societat. Probablement, de fet, el nacionalisme de les petites nacions pot ser, fins i tot, més eficaç en la gestió del pluralisme de valors que els grans Estats-nació. Basti l’exemple del filòsof català Xavier Rubert de Ventós que, davant la identitat postnacional que ha teoritzat Jürgen Habermas, ens proposa un nacionalisme postestatal que compensi el desaforat nacionalisme dels Estats-nació que, amb la fal·lera per la identitat, ens demana que per a ser ciutadans deixem de ser persones.

Comentaris

Xavier Filella Barcelona
5.
Una nació és, entre altres moltes coses, una comunitat de memòria. Certament, la nació és un projecte cap al futur, però sempre arrelant-se en el passat. Quin passat, però? No pas qualsevol. La nació, penso, es basa en una complexa relació entre record i oblit.
Crec que Renan i el seu selectiu oblit del passat serveixen precisament per explicar-ho. “Mal interpretar la pròpia història és part del fet d’ésser una nació”, deia Renan. Més encara, una investigació històrica rigorosa no semblava a Renan la millor manera de consolidar la nació (la nació francesa, és clar).
Investigació històrica rigorosa volia dir, evidentment, per exemple, posar en qüestió aquell “nos ancêtres les Gaulois” (amb què s’educava els nens francesos de la França continental i també de la França colonial: quina broma!, quina barbaritat!, nens negres recitant els nostres ancestres els gals!) que suposava un substrat ètnic comú a tot el poble francès i esvaïa l’especificitat –i de pas la cultura, la llengua i la nació- d’occitans, bretons o catalans.
Investigació històrica rigorosa volia dir també posar sobre la taula les guerres fraticides entre els propis francesos. En canvi, consolidar la nació –promoure la solidaritat i la fraternitat entre francesos- requeria, més aviat, oblidar les guerres de religió i les matances entre francesos.
L’oblit del passat era, a més, per Renan, un factor essencial en el procés de creació d’una nació. La nació vol celebrar la seva antiguitat, però ha d’oblidar la violència que la va fer néixer. França ha sabut oblidar les matances del segle XII a Occitània. La nació francesa no es construeix sobre la sang dels occitans morts en la croada contra el catarisme, sinó en el seu selectiu oblit.
L’estudi del nacionalisme i les nacions és un tema apassionant. La contribució de Renan no ens pot passar desapercebuda.
fabre occitan
4.
Una comunitat nacional implica, per tant, cohesió i integració. Tanmateix, malgrat el que afirmen els antinacionalistes, no sacrifica necessàriament els drets individuals en nom de l’interès nacional.
Sètz tròp bravas. Un estat nacion se bastis sus simbòls . Per exemple dins França es evident que la grandor majorala de la lenga franqua , e subretot , los dreits universals dels dreches de l'òme , de la femna , e del demai escaufa tot.
Per exemple los quitis occitans an de mal d'escotar la dicha de son esclauvaja, de la perda de son indentitat . Cap de tele , cap de jornal nacionau, cap d'ensenhament dins las las escòlas levat las calandretas es a dire 1% des enfants.
Avètz oblidat de dire que l'estat nacion afortis lo pòble majoral dins sa cresença de sa destinada reiala. "los autres parlan la meuna lenga , pròba que ièu soi majoral."
Godilhaire Tolosa de Lengadòc
3.

Ernest Renan e Maurice Barrès son las referéncias de la dreita francesa qu'a imposat lo netejament lingüistic en França.
L'esquèrra ne fa referéncia mas gausa pus zo dire... vergonhós per aver aquestas referéncias politicas qu'an una piada istorica dangierosa pels pòbles que parlavan pas la lenga del rei, devengut lo rei-president, puèi lo monarc republican frnacés de uèi.

Godilhaire Tolosa de Lengadòc
2.

Ernest Renan es tot levat una referéncia politica escandalosa sul tèma... n'i a qu'a notar son istòria personala que forçament ligada a sa pensada, es una pensada en res utile per descriure la nacion, es una pensada egotica.

Godilhaire Tolosa de Lengadòc
1.
La definicion de nacion es puslèu mai complicada ...
Las nacions de Roma èran los barbars qu'èran pas tocat per las leis de Roma, la ciutadanetat. Èstra ciutadan èra èstre tocat per la lei a l'interior de las paret de Roma, los barbars èran fòra e descrivut per la nacion e la lenga que parlávan.
La descripcion de la nacion èra alar endefòra del sistèma nacional, en defòra del « grup humà conscient de formar part d’una cultura comuna» ; i a pas de cultura sense lenga, nimai un lengatge especial.
Un libre vos serà alara utile : Conelius Castoriadis, «la cité et la loi», edicion Seuil en lenga francesa, pron utile per tractar lo subjecte al fial de l'istòria europèa, e mai al delai, vist sas experiéncias en Africa e a l'EHESS (Paris), mai tanben a Leuven en Flandras.

Comenta aquest article