Reportatge

El Museu de la Conca de Barberà, el valor de la cultura local

La iniciativa ‘El museu a casa’ permet visitar el centre virtualment i ofereix recursos per gaudir del patrimoni durant el confinament

Exposicions
Seu central del Museu de la Conca de Barberà
Seu central del Museu de la Conca de Barberà

Visitar els molins hidràulics i fariners construïts pels àrabs a Montblanc, conèixer la figura del bandoler Perot Rocaguinarda, “el Robin Hood” català; descobrir l’art rupestre de les muntanyes de Prades o gaudir de la cultura popular de la comarca. Són algunes de les propostes que ofereix el Museu Comarcal de la Conca de Barberà (MCCB), una de les institucions pioneres després de la guerra civil en el revifament de la cultura catalana. La seva directora, Maria Serra, explica que, davant els grans equipaments culturals, el MCCB aposta per reivindicar el territori i la cultura local, i superar la barrera que sovint existeix entre un museu i el públic.
 

Com apuntava en un article el precedent director del museu, Joan Pau Javegà, qui al seu torn feia referència a un llibre de Joan Satacana i Nayra Llonch, els museus locals sovint són vistos com “les ventafocs” de la cultura, equipaments modestos al marge dels grans esdeveniments culturals i pressupostos insuficients. Però “si no existissin, seríem infinitament més pobres des del punt de vista cultural”.

Així, el MCCB proposa als visitants un exhaustiu compendi de la història de la Conca de Barberà. És un recorregut des de temàtiques i àmbits diversos: la història però també l’art, l'arquelologia o l’etnologia. Fugint de la centralització i les quatre parets, disposa d’una seu central, ubicada al nucli de la vila, amb tres plantes dedicades a la història de la Conca, des de la prehistòria i els primers colonitzadors de la península ibèrica fins a l’època contemporània, amb un apartat sobre els i una sala d’art.

I a més compta amb quatre subseus o equipaments annexos. També en el nucli de Montblanc es troben el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de les muntanyes de Prades, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO; i el Museu d’Art de Frederic Marès. I als afores, es poden visitar el Museu dels Molins de la Vila, que permet veure els antics molins fariners al costat dels rius Anguera i Francolí, i el castell de Solivella.

Renovació de l'àmbit de la cultura popular

La cultura popular té un espai a la segona planta del museu, on destaca un apartat dedicat a la sardana i als compositors montblanquins (el grup sardanista va néixer com una secció del museu-arxiu) i també la parella de “nanos” de Montblanc original. La directora del museu explica que tenen previst ampliar i modernitzar aquesta secció (a partir de setembre) amb la incorporació de noves peces del seguici festiu: quatre nanos, els gegants centenari i el dracque ja no surten al carrer i ara es troben a l’Ajuntament. “Serà una manera d’acostar el museu a les noves generacions, perquè a la canalla el seguici els encanta, i sovint hi ha nens i nenes que venen al museu només a veure els nanos”.

La renovació també inclourà un audiovisual sobre les tradicions i la cultura popular a Montblanc, perquè la mostra “sigui més sensorial” i, a més de veure les peces, el visitant pugui “sentir i endinsar-se una festa”.

Un museu humanitzat

Per Maria Serra, un dels valors principals del MCCB és la seva proximitat a la gent. Es es va fundar l’any 1958 com a Museu-arxiu de Montblanc, que va reunir un conjunt de béns culturals mobles i immobles i va iniciar una tasca de conservació, documentació i estudi. “Era temps de la dictadura franquista, i el museu va sorgir com a centre cultural, per revifar la cultura i portar-la a la gent. El resultat és un museu molt humanitzat, perquè la col·lecció s’ha fet a partir del llegat de les persones de la comarca i del Montblanc, que han anat deixant part del seu patrimoni personal per fer gran el museu. Hi tenim un bocinet de quasi cada família o de cada població”.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article