Reportatge

Polinyà serà la primera capital dels Tres Tombs de Catalunya

La Federació Catalana dels Tres Tombs presentarà el 9 de gener a Polinyà la temporada de la festa, amb prop de 90 passades arreu de Catalunya

Tres tombs
La festa dels Tres Tombs, amb prop de 90 passades, és una de les més multitudinàries de Catalunya.
La festa dels Tres Tombs, amb prop de 90 passades, és una de les més multitudinàries de Catalunya.

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Amb més de 500 carruatges i 800 animals en totes les cercaviles, i prop de 4 milions de persones de públic en total, els Tres Tombs és una de les festes catalanes més multitudinàries. Tot i així, ara la celebració es torna més ambiciosa i pretén projectar-se més enllà de les passades. Per això, amb la nova temporada Polinyà s’estrenarà com a primera capital dels Tres Tombs de Catalunya, que la convertirà durant cinc mesos en referent i escenari d’un ampli programa d’exposicions, presentacions i altres activitats relacionades amb el món dels cavalls, els carruatges i el patrimoni.

“Fins ara la Federació Catalana dels Tres Tombs tenia com a eix fonamental la Trobada Nacional, que es feia al maig amb totes les localitats on s’havien celebrat passades o cavalcades. Ara aquesta trobada serà la cloenda del que anomenem Capital dels Tombs de Catalunya, un nou projecte més ambiciós que inclourà un ampli programa d’activitats”. Aquesta és la principal novetat que presenta aquesta temporada dels Tres Tombs, segons explica el president de la federació, Andreu Bernadàs, una iniciativa “que no és tant un nou format sinó una evolució de la festa, per fer-la més gran i participativa”. 

Polinyà serà l’encarregada d’estrenar aquesta capitalitat. Serà el 9 de gener, en un acte que servirà per presentar aquest projecte i la temporada de passades, i es clourà el 3 de maig, amb la 23a Trobada Nacional, que tindrà com a pregoner el doctor Ramón Cugat. Entremig hi haurà tota mena d’activitats, com “exposicions, projectes educatius, presentacions de projectes relacionats amb el món del cavall i dels carruatges, de patrimoni, etc.”.

Bernadàs destaca que en aquestes iniciatives es potenciarà la col·laboració amb altres entitats de cultura popular, “des de sardanistes, jocs tradicionals o catifaires”, i per exemple el 2 de maig es farà una trobada amb la Federació del Bestiari de Catalunya, amb els animals del seu imaginari festiu com eugues, mules, bous, etc.”.

Nou reglament de benestar animal

Aquesta temporada les entitats dels Tres Tombs posaran en marxa el nou reglament de benestar animal que la federació ha elaborat en col·laboració amb la facultat de Veterinària de la UAB. Es tracta d’un protocol que recull una sèrie de pràctiques que han de complir les entitats en tots els esdeveniments: des de l’obligatorietat de comptar amb un veterinari que supervisi l’estat dels animals o el recorregut, fins a qüestions relacionades amb els punts d’aigua per abeurar o la distància que  ha d’haver entre els carros per evitar entrebancs. Segons Bernadàs, “el 95% de les recomanacions que es recullen ja s’estaven aplicant, el que hem fet en aquest reglament és endreçar-les”.

El president de la federació destaca que les entitats dels Tres Tombs “som els millors animalistes, nosaltres tenim cura del cavall tot l’any, des de l’1 de gener fins al 31 de desembre. Som els primers interessats en què l’animal estigui ben cuidat perquè ens acompanyi durant el cercavila”.

El cavall, l’eina més sostenible

La festa dels Tres Tombs, amb uns orígens centenaris, es relaciona amb la pagesia i el món rural, però Bernadàs vol destacar també el lligam amb el futur: “Nosaltres estem convençuts que el cavall tornarà a ser un element important dins la nostra vida. Perquè no hi ha res més ecològic i menys contaminant que el transport animal”. Recorda que a Europa hi ha nombroses iniciatives que han apostat per reintroduir els cavalls a la vida productiva, i tornen a ser utilitzats per la recollida d’escombraries o pel transport de productes, i també a Catalunya, a zones com el Priorat o el Penedès o el Baix Ebre, s’estan utilitzant amb èxit per la recollida de raïm i altres feines del camp.

Andreu Bernadàs creu que el paper del cavall encara pot anar més enllà. “Des de la federació s’ha començat a parlar amb els departaments d’Agricultura, Cultura i Territori i Sostenibilitat i de la Generalitat perquè els animals i la nostra gent tinguin part activa en la defensa del país, ja sigui en temes com la neteja de boscos per prevenir incendis o en la lluita contra la desertització, perquè la gent que té cavalls puguin tornar al camp a treballar”.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article