Reportatge

Quan les esglésies es guarnien per Nadal

Jordi Sacasas parlarà sobre les neules decoratives a la Barcelona Vella

Patrimoni Immaterial
Les neules simbolitzaven el cel estrellat
Les neules simbolitzaven el cel estrellat

Jordir Sacasas, arxiver de la Basílica de Santa Maria del Pi, és un gran coneixedor de les tradicionals medievals que es celebraven en aquesta parròquia barcelonina. En la conferència Les neules i les tradicions nadalenques a la Barcelona Vella, dijous 19 de desembre (20:00h) a la Casa dels Entremesos (Plaça de les Beates, 2 Barcelona), parlarà sobre les decoracions eclesiàstiques a Catalunya en temps d'advent.

Les neules són enfilats de paper de diferent temàtica -amb motius nadalencs, naturals o fins i tot geomètrics- que es penjaven al sostre o a les llànties de les esglésies catalanes la Nit de Nadal. Una tradició sortosament preservada a les Illes Balears, on acostumen a guarnir els temples les Nits de Nadal, Cap d'Any i Reis. Al Principat, les neules es troben documentada a l'arxiu parroquial d'Igualada (1470) i en múltiples referències de la Seu de la Catedral de Barcelona dels segles XV i XVII. Probablement foren una pràctica habitual fins a 1822, data en què foren prohibides. Malgrat que a Catalunya és una manifestació gairebé desapareguda, alguns municipis han fet esforços per a recuperar-la. És el cas de Centelles, Sant Cebrià de Villalta o la mateixa parròquia de Santa Maria del Pi.

 

Orígen i simbolisme de les neules.

Antigament, les neules s'elaboraven amb pasta de farina sense llevat. Mitjançant un motlle de ferro, s'aconseguia aplicar les formes, lletres o imatges que es desitjava. Segons el folklorista Aureli Capmany, es col·locaven en punts alçats de les esglésies per a simular les estrelles del cel.  A favor d'aquest raonament, es pot esgrimir el fet que neula prové del llatí nebula ('nuvol'), i també la mateixa representació del Cant de la Sibil·la. Tallant les garlandes de neules que guarnien l'església, la Sibil·la feia caure els estels del firmament, simbolitzant així la fi dels temps. A Mallorca, on la primera referència sobre les neules es remunta a 1389, es té constància que decoraven les esglésies des de Nadal fins a la Candelera.  

Com les de paper, les neules de farina eren esfèriques. De fet, ja es troben documentades com a menja en un convit del rei Jaume I (1267). Aquest fet invita a pensar, tot i que no es disposen de proves documentals, que el seu origen com a ornament pugui ser fins i tot més antic.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article