Reportatge

Neus Ribas: “Falta una història de la importància del negoci de les puntes”

La directora del Museu de la Punta d’Arenys de Mar va inaugurar el curs de l’Associació Catalana de Puntaires

Puntaires
Neus Ribas, la directora del Museu Marès de la Punta d'Arenys de Mar
Neus Ribas, la directora del Museu Marès de la Punta d'Arenys de Mar

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

En la segona meitat del segle XVIII el negoci de les puntes era una activitat central i en ple auge al Maresme, especialment a Mataró. Des de Palafolls fins a Montgat hi havia més de cinc mil dones dedicades a fer puntes, que es venien a la Cort i a la noblesa, i s’exportaven a tota Espanya, a Europa i Amèrica. Tot i així, segons Neus Ribas, aquest negoci, com que era fet per dones, sempre “ha estat molt amagat, i no se l’ha arribat a veure com una veritable activitat laboral, econòmica”. Així ho va explicar a la conferència que va oferir divendres passat a la seu de l’Ens a Barcelona, amb el títol ‘Comerciant amb puntes! El testament de Salvador Viza, comerciant mataroní de 1769’, organitzada per l’Associació Catalana de Puntaires.

“L’any 1757 un funcionari de la cort de Carles III viatja per tot Catalunya i comptabilitza des de Palafolls fins Montgat 5350 dones que fan puntes. I això son moltes dones”. El relat d’aquest funcionari deixava palès com el Maresme, i especialment Mataró, havien estat l’epicentre del negoci de les puntes a la segona meitat del segle XVIII. Com va explicar Neus Ribas, directora del Museu Marés d’Arenys de Mar, aquest gran desenvolupament es va vist afavorit per la intensa activitat comercial de Mataró, pel tràfic constant del seu port, i també perquè “les puntaries catalanes eren les úniques a Espanya que sabien fer puntes de molt nivell, d’alta qualitat, que guarnien la indumentària de membres de la cort i la noblesa”.

Però per conèixer millor aquesta època, hi ha un document molt valuós: el testament vital de Salvador Viza. Datat l’any 1769, és un inventari de bens d’un pròsper negociant mataroní, que va ser descobert recentment i incorporat al fons de l’Arxiu Comarcal del Maresme. La directora del Museu de la Punta va destacar que es tracta d’un document molt exhaustiu, que detalla els diferents tipus i els estris i elements vinculats a les puntes de coixí: llibres de comptabilitat, patrons, fils, coixins, etc.

Un dels aspectes més destacats és la relació de totes les puntes que es conserven a les diferents calaixeres de la casa d’en Salvador Visa, amb el nom que reben, i que demostren l’amplíssim i ric vocabulari que existia. Hi ha noms que fan referència als motius o als dissenys, com xiprer gran, pinyol dolç, cirereta xica, ull d’amor...; al seu valor, com feyna de setse reals o feyna de dotze reals..., o a les localitats de procedència, com puntillas de Pineda o sabater de Cabrera. Es tracta de noms populars, alguns ja desapareguts, que moltes vegades són un patrimoni immaterial.

Ribes va recordar que, malgrat la importància que van tenir les puntes en els segles XVIII i XIX, aquesta activitat ha estat poc reconeguda i molt amagada: “Hi havia moltíssimes dones que s’hi dedicaven, que aportaven uns ingressos a les seves famílies, i les puntes s’exportaven a Espanya, Europa i Amèrica. Però no hi ha una història de la importància del negoci de les puntes com s'ha fet per exemple de la indústria de les indianes. Falta un estudi que reconegui el treball de les puntaires com l’activitat econòmica i laboral que era”.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article