Reportatge

Casa Gispert, prop de 170 anys torrant a foc lent

Autor: Esteve Vilarrúbies. FICC - Fons d'Imatges del Comerç de Catalunya
Autor: Esteve Vilarrúbies. FICC - Fons d'Imatges del Comerç de Catalunya

Per fortuna, ni George Clooney ni la Nespresso han aconseguit acabar completament amb el cafè a granel torrat al moment. A Barcelona encara es poden trobar botigues com Casa Gispert, una botiga fundada l’any 1851 anys, i que avui dia segueix venent i torrant cafè i fruita seca al seu forn de llenya únic a Europa. El local, que forma part de la Ruta dels Emblemàtics, conserva a l’interior el mobiliari antic, amb els calaixos arrenglerats i els sacs d’espart amb el productes torrats i fumejants, temptant els clients. 

Casa Gispert està situada al número 23 del carrer dels Sombrerers, un d’aquests carrerons no sempre fàcils de trobar en el confús barri del Born, on cap carrer va en línia recta i  i no hi ha la referència del mar i la muntanya. Per això, els gerents de l’establiment aconsellen que per arribar-hi només cal seguir l’aroma del torrat.

L’origen del negoci es remunta l’any 1851, quan Josep Gispert, metge de Centelles, va comprar una botiga i va fundar-hi l’actual comerç per als seus dos fills, Enric i Alfons. L’establiment es va dir E&A Gispert (amb les inicials dels seus descendents) i més endavant, Mestres Torradors. Era un magatzem que comercialitzava a l’engròs de productes colonials procedents les Amèriques, sobretot cafè, te, cacau i espècies. Més tard, la Casa Gispert es va especialitzar en la torrefacció de cafè i fruita seca.

L’empresa va ser exclusivament familiar fins que, l’any 1993, la vídua d’Enric Gispert (besnét del fundador) va decidir vendre la botiga a la família Margenat, principals productors d’avellana ecològica del país, que van decidir obrir la botiga, centrada en la venda a majoristes, al barri.

Elogi a la tradició i la lentitud

Entrar a l’interior del local és un viatge al passat, on es conserva gran part del mobiliari original, el taulell, els prestatges amb o sense calaixos, així com els grans compartiments de calaixos per les mercaderies, cistells, senalles d’espart o sacs de ràfia. Però sens dubte “la joia de la corona” és el forn de llenya, que no ha deixat de torrar des de 1851, a la vista dels clients que s’endinsen a final del passadís. Segons expliquen els propietaris, es tracta d’un forn únic a Europa amb unes característiques molt especials, perquè el foc no està a sota sinó en un costat. Això fa que el torrat sigui molt més suau i més lent. Per torrar les ametlles es necessiten unes 2 hores, mentre que en un procés industrial no es trigaria no es triga més de mitja hora.

Aquest torrat a més li dona un toc fumat al producte molt característic. Utilitzen només llenya d’alzina, i al forn es torren ametlles, avellanes, pistatxos, cacauets, nous de macadàmia, anacards... 65 kg cada vegada.

Casa Gispert ven productes colonials des de 1851: fruita seca, fruita dessecada, cafè, te, cacau, espècies com la vainilla, la canyella o el safrà. Amb el temps a aquests productes s’han anat afegint de nous, adaptant-se als gustos actuals: ingredients ecològics, olis d’oliva verge extres, vinagres, xocolates, torrons, dolços, mels, melmelades, vins dolços, cistells de regal, etc.

L’any 1999, la prestigiosa associació francesa Les Gourmands Associés va atorgar a París el premi Coq d’Or a la Casa Gispert. La distinció premia l’excepcional qualitat dels productes del seu establiment, i el reconeix com un dels 10 millors artesans alimentaris d’Europa.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article