Reportatge

Arsèguel, capital mundial de l’acordió

El jovent i les dones prenen el relleu a la 44a Trobada d’Acordionistes del Pirineu

Música tradicionalFestivals
Actuació de Carla Mateo i Roser Gabriel al Pla de l'Església.
Actuació de Carla Mateo i Roser Gabriel al Pla de l'Església. | Joan Gascueña

Músic, activista cultural i professor de secundària

Qui li hauria de dir a l’Artur Blasco, director de la Trobada, l’agost del 76, quan la primera Trobada d’Acordionistes, a la plaça d’Arsèguel, que aquella iniciativa arribaria a la magnitud que avui, després de 43 anys, ha assolit. I que, des d’aleshores, es ve celebrant ininterrompudament.

La Trobada d’enguany, amb gairebé 90 actuacions, 72 músics de 15 països diferents, més els de casa nostre, mostren la consolidació d’aquest esdeveniment musical, essent el festival de música tradicional més antic de Catalunya, i considerat com el festival d’acordió diatònic més important d’Europa.

Aquesta petita vila del Pirineu, a pocs quilòmetres de la capital de l’Alt Urgell, La Seu, al peu de l’impressionant massís del Cadí i sota un nodrit  niu d’àligues, organitza durant tot l’any tallers, colònies i cursets amb l’Escola Folk del Pirineu -Tallers d’Arsèguel, fundada el 2010, per als més joves, famílies i grups; a més de les visites al seu Museu de l’Acordió, una mostra única d’aquests instruments, que històricament va ser molt important per als pobles del Pirineu i que avui, novament recuperat, ja forma part de l’instrument musical identitari del territori pirinenc. Gairebé un Conservatori de música tradicional i popular temàtic, de cançons, corrandes  i danses, al voltant de l’acordió.

Durant tot un cap de setmana llarg, i part de la següent (des del 26 de juliol fins el 2 d’agost) Arsèguel es converteix en la capital europea d’acordionistes. I degut a la volada que agafat, el poble ha quedat petit, motiu pel qual la Trobada s’ha anat expandint a altres indrets del territori, com són Castellbó, la mateixa Seu d’Urgell i Puigcerdà (Cerdanya) que, durant aquest dies, amb un atapeït programa ple de concerts i actes relacionats amb aquest instrument, han omplert de música, danses, art i alegria, places, prats, patis, espais públics i fins i tot el gran envelat (amb mil cadires!) que, de fa anys, es ve muntant a l’explanada a tocar de l’església d’Arsèguel.

 Amb gent i músics vinguts d’arreu, uns acollits en llurs cases dels habitants i organitzadors, altres amb caravanes i acampant als prats i càmpings, adequats per l’ocasió, el poble de tot just 90 habitants es veu desbordat per l’assistència d’un públic amb ganes de gaudir de la música i bon rotllo en mig dels encants d’aquests indrets.

El bon temps, l’acollidor entorn, ple de bellesa,  la gastronomia, l’ambient festiu i camaraderia, per a la gent que estima la festa i la tradició, fan de la Trobada un atractiu turístic molt important pel territori.

L’any 1999 la Trobada es va incorporar a la Ruta Europea de Festivals de Música Tradicional, avalada per la Unió Europea. Tenen convenis de col·laboració i d’intercanvi amb diversos països, com el Quebec, Rússia i amb l’escola de música de Novosibirsk de Sibèria, des de fa dos anys, d’on venen nens prodigis d’aquests instruments.

Hi ha hagut, com ja hem esmentat, presència de diversos països, des de Portugal fins a Rússia i Ucraïna; des de Colòmbia, Uruguai i República Dominicana fins a Irlanda, Escòcia i Finlàndia; o des de la Mediterrània amb Sicília i Sardenya fins a Moldàvia. I la presència de grups de regions properes com el País Basc i l’Aragó, amb qui compartim serralada i tradició instrumental i musical, així com grups provinents de diferents indrets del nostre país, des de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Si en les seves primeries, de la recuperació del diatònic, eren els padrins  i gent gran els únics que sabien fer sonar l’instrument, avui dia el jovent i les dones (rar en aquells temps) ja son qui el fan vibrar, molts d’ells i elles,  amb tècnica i virtuosisme, no tan sols com amateurs sinó, alguns, com a professionals i concertistes, amb formació acadèmica superior.

Ens hem de felicitar, i felicitar-los a tots ells i sobretot als que com en Artur Blasco i els seus col·laboradors i participants, any rere any ho fan possible i, no tan sols per la Trobada, que també, sinó per la ingent tasca cultural, educativa i recuperació d’una tradició tan singular d’un indret tan mític i llegendari, emblemàtic i estimat del nostre país, tresor cultural i de cohesió social que hem de preservar i no deixar perdre.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article