Reportatge

25 anys d'Escaldarium

Des de 1994, Caldes de Montbui acull una de les grans cites del calendari del bestiari festiu

Bestiari i Imatgeria
El Ball de Diables de Caldes de Montbui organitza l'Escaldarium
El Ball de Diables de Caldes de Montbui organitza l'Escaldarium

Vicepresident executiu de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya

La lluita entre el foc i l’aigua fa vint-i-cinc anys, un quart de segle de bruixes amb els seus conjurs envoltades de foc, d’aigua sorgida en tromba, de bèsties infernals, de ginys escopint espurnes i pirotècnia sorgint de qualsevol punt de la plaça i envoltant la gent que s’aplega a Caldes de Montbui a principis de juliol.

Després de les obres de manteniment de l’any anterior retornava la festa al seu lloc original, molt més escaient per a la festa, la plaça de la Font del Lleó on les aigües termals brollen.

Poc abans de les 12 de la nit els tabals tradicionals feien la seva aparició, repicant i avisant de l’arribada de la festa, creuant la plaça sencera. I a mitjanit, l’hora de les bruixes, la claror del foc feia palesa la seva arribada, se sentien els crits i riallades des de tota la plaça. Les bruixes i els seus esbirros feien camí sense problemes en una plaça plena de gom a gom. Precedides de les torxes dels seus servents les bruixes feien girar les bosses de foc a dreta i esquerra, envoltant-se de flames. La ruta continuava fins al mig de la plaça, al centre de la ja tradicional estructura que marca el lloc de l’espectacle, on celebraven la seva arribada. El Llucifer, la diablessa i l’encesa del sostre d’espurnes els donaven la benvinguda, omplint la plaça de foc i pirotècnia.

Però quan el foc s’apaga i el silenci i les llums blaves omplien la plaça, arriba la primera tempesta, sortidors enlairats omplen d’aigua la gent assedegada i ruixa la multitud amb aigua fresca.

S’apaguen les llums blaves, s’encenen les vermelles i la part del públic que defuig les espurnes marxa corrent a l’espera de la següent oportunitat. És el moment en el qual s’obren les portes de l’infern i els fuets de patum avisen de l’arribada del Pal·li, un túnel infernal que permetrà la sortida de tota mena d’éssers. Un cop s’encén sembla que la plaça sencera vulgui creuar-lo, la gent circula per les espurnes com si d’un bateig de foc es tractés. I després d’aquest litúrgic moment apareix la Godra, la Quimera de Caldes, vomitant foc pels quatre costats i ballant al ritme de les peces musicals que van sonant tota la nit.

Un cop apagat el foc és el moment de la segona tempesta, l’arribada de l’aigua encén la gent que es posa a ballar sota la pluja que els xopa de dalt a baix. El canvi de llums ens torna a avisar de la tornada del foc a la plaça, és el moment del paraigua de foc que gira al mig de la plaça mentre tota la gent l’encercla i gira en sentit contrari, és un moment de comunió entre foc i gent, forces de l’infern i seguidors fidels.

I ara sí, és l’hora que la tercera tempesta faci la seva aparició en tota la seva dimensió. Un cap descomunal entra a plaça com si fos un salt d’aigua gegantí mentre els sortidors ruixen amb força la resta del públic. En aquest moment ja no queda quasi ningú sec.

Però tota festa ha de tenir el seu final, i com és evident, només pot acabar amb l’orgia de foc i aigua on els diables continguts comencen a encendre indiscriminadament mentre els sortidors acaben de ruixar la gent que els envolta. I tot acaba amb un petit castell de focs i, per descomptat, amb la ja tradicional música que ha estat acompanyant tota la nit tocada en directe.

I si en voleu saber més sobre la festa del foc i l’aigua, l’Escaldarium, aquí en teniu la seva pàgina

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article