Reportatge

15 anys de la mata de jonc dels centres d'estudis locals

Crònica de la cloenda del 15è aniversari de l'Institut Ramon Muntaner, celebrada aquest vespre a l'Institut d'Estudis Catalans

Centres d'estudi
Maria Carme Jiménez, directora de l'Institut Ramon Muntaner, en ple discurs
Maria Carme Jiménez, directora de l'Institut Ramon Muntaner, en ple discurs

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

"I perquè van decidir batejar-lo com a Institut Ramon Muntaner (IRMU)?". Des que va constituir-se el 3 de juliol de 2003, fruit d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinació de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC), probablement moltes persones s'han fet aquesta pregunta. El motiu s'ha tornat a recordar en l'acte de cloenda del 15è aniversari de l'IRMU, celebrat aquest vespre a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans.

En paraules de Jaume Mascaró, es volia utilitzar la coneguda imatge  de la mata de jonc, emprada per Muntaner a la seva crònica, com a "metàfora sobre la força dels febles". L'Institut Ramon Muntaner hauria de ser la corda que vehiculés i enfortís els centres de recerca local. Pel president del Consell Científic de l'Institut Menorquí d'Estudis, la fundació ho ha aconseguit gràcies a la forta implamentació que ha assolit al conjunt dels Països Catalans. Gràcies a aquesta porositat, ha estat possible desenvolupar projectes d'inventari del Patrimoni Cultural Immaterial en diferents territoris de la geografia catalana: Montseny, Terres de l'Ebre, Menorca, Gavarres, el Penedès o el Vallès.   

Prèviament, Maria Carme Jiménez ha donat la benvinguda als assistents apuntant els àmbits d'actuació més significatius de l'Institut Ramon Muntaner, del qual n'és directora, en aquests tres lustres de vida: com a motor de difusió cultural i promoció de les publicacions locals, en el foment de la recerca mitjançant l'organització de congressos, jornades i la concessió de beques, donant suport a la investigació i gestió del patrimoni etnològic de cada territori, o bé establint vies de col·laboració amb el món universitari. Més enllà dels àmbits concrets, Jiménez ha destacat la voluntat de "buscar sempre els interessos dels centres d'estudis locals". "La diversitat i transversalitat de les entitats que conformen l'IRMU és una gran riquesa", ha afegit.

Iniciant els parlaments institucionals, Josep Santesmases ha reivindicat la importància de prestigiar la historiografia creada en esferes no acadèmiques. "Gràcies a l'Institut Ramon Muntaner - ha ressaltat el president de la CCEPC-, sabem que les nostres investigacions transcendeixen l'àmbit local". En aquesta línia, Santesmases ha apuntat que un dels aspectes prioritaris del Pla Estratègic 2019 - 2023 és estrènyer les relacions entre els grups de recerca associatius i les universitats.

Per assolir aquest objectiu, serà imprescindible la col·laboració de la Xarxa Vives. El president Xavier Gil ha enumerat algunes mesures que hauran d'impulsar, o seguir aplicant, les vint-i-dues universitats que la conformen: avaluació dels centres d'estudis i de l'impacte social de la seva recerca; creació de mecanismes de col·laboració perquè els estudiants facin pràctiques en centres locals; foment de treballs predoctorals (Treballs Finals de Grau o Treballs Finals de Màsters) sobre àmbits locals o comarcals; o bé la col·laboració financera en publicacions que tinguin un interès compartit.

Com a cloenda, Joandomènc Ros i Francesc Vilaró han insistit en la fortalesa de l'Institut Ramon Muntaner com a agent aglutinador. Així, el president de l'Institut d'Estudis Catalans ha lloat la capacitat que han demostrat els centres d'estudis per a coordinar-se i participar en projectes compartits. Al seu torn, el secretari general del Departament de Cultura ha destacat la progressió meteòrica de l'Institut Ramon Muntaner en els primers 15 anys de vida, durant els quals ha quadruplicat el pressupost i quintuplicat (de 65 a 345) els centres associats.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article