Reportatge

Les catifes florals: de mostra d’artesania religiosa a art efímer universal

Catifaires i experts en cultura popular reflexionen a l’Ateneu Barcelonès sobre una de les tradicions més antigues

CatifairesReflexió
A la taula, els ponents Roberto Basili, Vicenta Pallarès i Bienve Moya, i la moderadora Ester Plana.
A la taula, els ponents Roberto Basili, Vicenta Pallarès i Bienve Moya, i la moderadora Ester Plana.

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Al voltant de la festa del Corpus, dijous 20 de juny, les places i carres de moltes poblacions catalanes es tornaran a tenyir de colors amb les catifes florals i enramades. Tot i la vitalitat que han assolit en els darrers anys, i a diferència d’altres tradicions com la sardana o els castells, les catifes són encara força desconegudes. No tothom sap, per exemple, que tenen una història de més de 600 anys. Que hi són present a moltes cultures de mediterrànies. O que les catifaires catalanes han mostrat el seu art pels tres continents. Sobre aquestes i altres qüestions es va parlar ahir dimecres 12 de juny a la taula rodona sobre ‘Catifes i enramades per Corpus: els orígens, l’evolució i art efímer’, en el cicle sobre cultura popular organitzat per l’Ens i l’Ateneu Barcelonès.

Les tradicions populars no són una cosa estàtica i passada. Són ben vives i estan en constant moviment. Un bon exemple són les catifes de flors, que al llarg de la història s’han anat enriquint amb nous elements, han estat admirades i han patit prohibicions, i han adquirit noves formes i significats. Dels orígens, l'evolució i el futur de les catifes van parlar l’escriptor i folklorista Bienve Moya, la presidenta de la Federació Catalana de Catifaires (FCC), Vicenta Pallarès, i el president de l’Associazione Infioratori Bolsenesi, de Bolsena, en una taula rodona moderada per la periodista Ester Plana.

Els orígens i la festa de Corpus

Després de la benvinguda i presentació del cicle per part de Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, i Joan Maluquer, vicepresident de l’Ateneu, organitzadors del cicle de cultura popular, Moya va ser encarregat d’obrir la taula explicant els orígens de la festa. El folklorista va recordar que tradició de les enramades o catifes de flors va néixer per guarnir els carrers per la festa del Corpus, que era una processó bàsicament d’exaltació del cos de Crist, molt lligada a la collita del blat. A Barcelona, la processó de Corpus portaria fent-se des del 1320. Segons Moya, en ella desfilaven tots els estaments de la societat, les autoritats civils, eclesiàstiques i militars, en una mena de “posada en escena de la ciutat i la seva jerarquització”.  

Després es van incorporant quadros i passos d’escenes sagrades i el ric bestiari medieval. I més endavant es van afegir elements profans, joglars, bastoners, castellers i molts altres, i la festa va anar adquirint formes paganes i llegendístiques més que religioses. “Fins que la part profana va arribar a ser més esperada i contemplada que la religiosa”. Això va motivar, a partir sobretot del segle XVIII, un seguit de prohibicions i la tradició va recular. En els anys 50 i 60 les catifes florals cada cop eren menys i més discretes i a molts llocs gairebé van desaparèixer.

El salt a l’art efímer i internacionalització

“L’any 2005 les catifes eren una mostra d’artesania floral, fetes amb flors que es podien trobar al camp, per gent anònima que apareixia un dia l’any, per Corpus, i desapareixia l’endemà. I ja no es tornava a parlar més de catifes”. Vicenta Pallarès, presidenta de la FCC, va resumir així la situació de la tradició de les catifes florals abans que es constituís la federació. Per això, des d’aquesta entitat, van decidir unir esforços per tal de mantenir, difondre, conservar la tradició i alhora innovar i donar visibilitat al catifaire.

Avui la situació és molt diferent. Les catifaires catalanes organitzen prop de 60 activitats al llarg de tot l’any (el 2018, 36 actuacions a Catalunya i 23 a l’exterior i 18 catifes a Catalunya i 7 a l’exterior) i han fet catifes al Vaticà, Washington i Tòquio. Què ha passat en aquests anys?

Segons Pallarès, un moment clau va ser la celebració del IV Congrés Internacional d’Art Efímer de Barcelona, el setembre de 2012, que “va marcar un abans i un després”, i que va servir per posar Catalunya al mapa catifaire, crear ponts d’intercanvi entre catifaires i d’iniciar l’impuls de la candidatura a la llista de Patrimoni Immaterial UNESCO.

La presidenta de la FCC també va explicar els darrers anys s’ha treballat i assolit la presència internacional, participant en la confecció d’una catifa dins la basílica de Sant Pere del Vaticà (novembre 2016), participant en una catifa gegant a la Grand Place de Brussel·les i organitzant el projecte ‘Monumentos de la Unesco en flor’ davant la Borsa de la capital belga (agost de 2018). També han estat a Tòquio, pel Festival Internacional de la Rosa i el Jardí, i a Washington, dins la Mostra de cultura catalana al Smithsonian Folklife Festival.

En aquesta evolució les catifes s’han anat adaptant als canvis socials i culturals, han incorporat nous materials, nous dissenys, temes i tecnologies i han transformat el seu significat, que ha deixat de ser exclusivament religiós per ser universal:  “l’ús de les catifes ha de ser divers, ja que pot aportar un missatge a cada espai i cada festa”.

El tercer convidat a la taula rodona, Roberto Basili, va explicar la història del miracle lligada a la seva localitat, Bolsena, que va fer que el papa Urbà IV institucionalitzés aquesta la festa l’any 1860. Va relatar també algunes les actuacions més destacades de la seva entitat, com la confecció de catifes florals inspirades en pintures de la volta de la Capella Sixtina.

Reptes de futur

A la part final de la taula rodona, els ponents i el públic, amb una àmplia presència de membres d’entitats catifaires, es van plantejar alguns reptes de futur, com el relleu generacional i, en relació amb aquest punt, la necessitat de treballar amb les escoles i el públic infantil. I també potenciar la col·laboració amb entitats d’altres àmbits de la cultura popular per unir esforços –tal com es va fer, per exemple, a les darreres festes de Santa Eulàlia de Barcelona, on les catifaires van crear la catifa La Sagrada Família de Punta, inspirada en una obra de punta de coixí–. Som partidaris de sumar tanta cultura popular com puguem”, va concloure Pallarès.

El cicle tindrà continuïtat la proper dijous 20, dia del Corpus, amb una elaboració d’una catifa de flors, a càrrec de la Federació Catalana de Catifaires (a partir de les 9h). I entre les 11 i les 20h, amb la tradició de l’ou com balla.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article