Reportatge

La festa de l’associacionisme cultural reivindica el valor de la memòria

L’acte institucional del Dia de l’Associacionisme Cultural ret homenatge a les persones i entitats que treballen en favor de la cultura popular catalana

Associacionisme
L'acte va fer un reconeixement a les entitats que celebraven aniversaris destacats durant aquest 2019
L'acte va fer un reconeixement a les entitats que celebraven aniversaris destacats durant aquest 2019

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

El Casino l’Aliança de Poblenou va acollir ahir al vespre l’acte institucional del Dia de l’Associacionisme Cultural (#DASC2019), una jornada que es va instaurar fa sis anys per posar en valor el pes i la força del sector. La festa va tenir com a fil conductor la memòria, una memòria que, com van apuntar les diverses intervencions, és civilitzadora, ens identifica i ens cohesiona, fa de contrapès davant la voluntat homogeneïtzadora del poder i constitueix una reserva de saviesa i d’experiències. L’acte va estar presidit per la consellera de Cultura, Maria Àngela Vilallonga, i va comptar amb la participació de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme, Maria Àngels Blasco, actuacions musicals i una àmplia representació de les entitats.

A la darrera part de l’acte, van pujar a l’escenari del Casino els representants de les entitats que aquest 2019 celebraven aniversaris (175, 150, 100 i 50 anys) per recollir un diploma acreditatiu de mans de la consellera de Cultura. En total, 24 entitats –sardanistes, orfeons, esbarts, pessebristes, ateneus, corals i moltes més– que juntes sumaven més de 2000 anys d’història. Ben bé podrien haver exclamat, emulant a Napoleó sobre les piràmides: “Des de dalt d’aquest teatre, vint segles us contemplen”.

La xifra, aclaparadora, deixa palesa el llarg recorregut, la importància i la força que ha tingut i té l’associacionisme cultural a Catalunya. Una vitalitat i riquesa que, com van apuntar les diferents intervencions, és un tret d’identitat de la societat catalana, i que serveix per transmetre valors com la convivència, tolerància, respecte o la generositat.

La memòria i la història en minúscules

L’acte es va iniciar a les 19 hores amb la benvinguda a càrrec de Manel Grau, president de l’Aliança de Poblenou, i Maria Àngels Blasco, i va pivotar al voltant de la memòria. Així, es va presentar el projecte ‘Venim de lluny. Veus de la cultura popular’, impulsat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Es tracta d’un treball que recull 24 entrevistes en profunditat a persones significatives en el món de la cultura popular i la festa des dels darrers anys del franquisme fins a la transició i la democràcia, quan va esclatar amb força. El resultat, com van explicar els seus coordinadors, Rosa Canela i Josep Albà, és un valuós recorregut per “50 anys de la història de la cultura popular”, i deixa constància de la seva vitalitat i arrelament. El projecte segueix obert i espera créixer amb noves entrevistes.

L’antropòloga Josefina Roma, que va pujar a l’escenari a continuació, va ressaltar la importància d’aquesta iniciativa, ja que “dóna veu a qui mai l’havia pogut fer arribar a la societat”. Constitueix “una reserva de savieses i d’aprenentatges, salva les petites històries perquè no desapareguin sinó que puguin servir a les noves generacions”.

Roma, que va reflexionar sobre memòria i cultura popular, va reivindicar el valor de les històries en minúscules davant la història en majúscula: de les històries locals, de les llegendes, les històries de vida recollides als diaris i memòries, que no són històries petites sinó interpretacions i cosmovisions del món, que “expliquen com els grans esdeveniments han colpit la gent corrent que no és al poder”. També va destacar que en una història, el més important no és el fenomen transmès sinó “la xarxa de relacions socials que es produeix, que genera identitat, convivència, història compartida. I va concloure que “la cultura popular, pel sol fet d’existir, és ja una contestació davant la uniformització i globalització que es vol fer des del poder”.

La memòria també va estar present a l’actuació musical de Jordi Batiste, que va presentar cançons del seu disc La lluna en el fang, que s’inspira en escrits del seu pare que parlen de la seva experiència a la guerra, al front republicà o al camp de concentració de Septfonds, a França. El músic va interpretar també una versió de ‘Les sabates d’en Jaume’ de Teresa Rebull, en un homenatge a aquesta cantant i activista en el centenari del seu naixement.

Consultoria per recuperar les tradicions

La consellera de Cultura va ser l’encarregada de tancar l’acte. En el seu parlament, va felicitar totes les entitats i els participants i va anunciar la voluntat d’impulsar una consultoria per aquells municipis amb interès a recuperar i potenciar les tradicions en les festes populars. Finalment, va reivindicar el valor de la cultura associativa recordant que “Sols podem anar més ràpid, però junts podem anar més lluny”.

L’acte institucional no posa fi a la celebració del DASC19. Fins al dilluns 10 de juny continuen les jornades de portes obertes, en què entitats i associacions d’arreu del territori obren de les portes dels seus locals per mostrar la seva tasca i compartir amb el públic concerts, tallers, assajos oberts, visites guiades, i tota mena d’activitats. Aquesta edició, amb 10 dies de portes obertes, s’han programat més de 145 activitats en què han participat uns cent equipaments i entitats de Catalunya.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article