Reportatge

Comerços privats, patrimoni comú

La guia 'Emblemàtics Barcelona' vol reivindicar el patrimoni immaterial dels comerços històrics

Patrimoni Immaterial
Esteve Vilarrúbies i Josep Cruanyes en la presentació del llibre 'Emblemàtics Barcelona. La guia dels establiments emblemàtics'
Esteve Vilarrúbies i Josep Cruanyes en la presentació del llibre 'Emblemàtics Barcelona. La guia dels establiments emblemàtics'

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Qui és el propietari de La Santa Espina? I el propietari del Palau de la Música?  Poca gent s'atreviria a respondre que pertanyen a Enric Morera i a l'Orfeó Català respectivament. Tot el país se sent la composició i l'edifici com a propis, fins al punt que existeix el consens que són una part representativa del patrimoni col·lectiu que ens singularitza com a poble. Malauradament, encara no hi ha la mateixa percepció respecte dels establiments emblemàtics. Tenim interioritzat que les expressions festives i artístiques conformen el nostre substrat cultural; ens és més difícil concebre, en canvi,  que també en formen part aquelles activitats econòmiques regentades per a particulars que atresoren un alt valor històric. Des de l'Associació d'Establiments Emblemàtics treballen per a capgirar aquesta mentalitat.

A 'Emblemàtics Barcelona. La guia dels establiments emblemàtics', la càmara d'Esteve Vilarrúbies i els dibuixos de Joan Bueno retraten cent comerços singulars de la ciutat. La presentació de llibre, en un Cafè de l'Òpera ple de gom a gom, ha servit per a reivindicar els intangibles que aporten els emblemàtics a Barcelona i reivindicar l'aplicació de polítiques urgents de salvaguarda per a protegir-los.

Prèvia presentació de la guia, Josep Cruanyes ha destacat que els "comerços de proximitat són un indicador de la qualitat de vida de la ciutat. Estan al servei d'un model de societat mediterrani. Demostren la fixació de la gent als seus barris". Per l'assessor de l'Associació d'Establiments Emblemàtics (AEE), encara hi ha molt camí a emprendre per a garantir la continuïtat d'aquesta tipologia de comerços. Per aconseguir-ho, Cruanyes ha plantejat dos grans paquets de mesures: avançar en la identificació dels establiments emblemàtics segons uns criteris concisos, permetent d'aquesta manera que gaudeixin de les prerrogatives contemplades pels Béns Culturals d'Intères Nacional; i d'altra banda, aplicar normatives que garanteixin el manteniment de l'activitat econòmica dels comerços, que no es limitin -com fins ara-- a garantir el manteniment de les façanes.  

Cruanyes s'ha mostrat contundent respecte aquest punt. "De la mateixa manera que existeix un consens que s'ha de lluitar contra l'especulació dels habitatges i la gentrificació que provoca, també s'ha d'assegurar la viabilitat del comerç de proximitat", ha destacat. No es tracta de crear una nova legislació respecte els establiments emblemàtics, sinó d'aplicar plenament la que ja és vigent. En aquest sentit, l'advocat i historiador ha enumerat un reguitzell de normatives pendents de desenvolupar: la Directiva Europea del Comerç, l'article 53 de la Llei de Comerç -que remarca la necessitat d'especificar mesures de protecció del patrimoni amb valor històric -, o el Codi Civil de Catalunya, que estableix que la propietat s'ha d'executar amb respecte per l'interès públic i el patrimoni cultural, i segons el qual es podria establir una pròrroga forçosa i justa dels lloguers dels establiments emblemàtics.

Més enllà de les accions concretes, Cruanyes va concloure que "els establiments emblemàtics tenen un valor públic que va més enllà del propietari que els regenta ara. Són el fruit del treball de moltes generacions". La lluita per a la seva preservació ha d'implicar el conjunt de la ciutadania, conscienciada que els comerços històrics atresoren un patrimoni cultural immaterial de primer ordre.

 

'Emblemàtics Barcelona'. Una guia funcional per a conèixer una altra Barcelona.

Què trobarà la gent a 'Emblemàtics Barcelona'? Esteve Vilarrúbies ha apuntat que els ciutadans hi "descobriran una Barcelona diferent". Es desitja que, gràcies a la publicació, els vianants puguin descobrir els emblemàtics a peu de carrer. "No hem volgut fer una d'aquestes guies que es deixen a casa acumulant pols, sinó que sigui pràctica i funcional", ha destacat l'autor de l'obra. Amb aquesta voluntat, s'ha dissenyat una edició de butxaca que classifica els cent establiments  alfabèticament, segons el districte on s'ubiquen, i també segons l'activitat econòmica que desenvolupen.

La descripció dels 200 comerços històrics de la ciutat, ha explicat Vilarrúbies, està disponible al web de La Ruta dels Emblemàtics. Amb la publicació de la guia, el Fons d'Imatges del Comerç de Catalunya i l'AEE han volgut fer una rèplica impresa de tota aquesta informació disponible. En aquesta línia, el fotògraf ha avançat que es publicarà un segon volum de la guia amb l'objectiu de descriure el centenar d'establiments restants que no apareixen en aquesta edició.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article