Reportatge

La doble precarietat de ser dona i treballar a cultura

Les dones del sector cultural reivindiquen la igualtat de gènere en una jornada de reflexions al centre La Bonne de Barcelona

ReflexióS'ha dit
Les autores de l'estudi, Maite Barrios i Anna Villarroya.
Les autores de l'estudi, Maite Barrios i Anna Villarroya.

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Fer complir el principi d’igualtat salarial entre homes i dones, i possibilitar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Són dues de les principals mesures que proposa l’estudi Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya, impulsat pel Consell Nacional de Cultura i les Arts (CoNCA) i elaborat per les doctores Maite Barrios i Anna Villarroya. El treball es va presentar dijous passat al centre de cultura Francesca Bonnemaison de Barcelona, durant una jornada que també va comptar amb les veus d’altres expertes i activistes, que van reclamar una major presència en els llocs de lideratge però també un canvi de les estructures de poder.

A les portes de la celebració del Dia de la Dona, dijous 28 de febrer La Bonne (Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison) va acollir una jornada de debat sobre la desigualtat de gènere en la cultura que va deixar conclusió rotunda: la discriminació de la dona és més gran al sector cultural que a la resta de l’economia. Una afirmació que segurament no sorprèn a les dones que treballen en les arts, la música o el cinema, perquè s’hi troben cada dia. Però que cal dir-la per visibilitzar-la (allò que no es diu no existeix) i transformar-la en xifres per comprendre que no es tracta de percepcions individuals o d'errors del sistema sinó d’un problema estructural.  

La conclusió es recull en l’informe Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya, un estudi encarregat pel CoNCA -és el treball més transversal fet fins ara sobre les desigualtats de gènere en aquest àmbit- i que és fruit d’un procés participatiu que ha implicat més de 420 professionals del sector.

Segons van explicar les autores, Maite Barrios, professora i doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona, i Anna Villarroya, doctora en Economia del Sector Públic per la UB i especialitzada en cultura i gènere, la precarització del mercat de treball és genèrica, però al sector cultural “les dones tenen més dificultat especialment en l’accés al treball i de progressió professional”. Les causes serien la major càrrega de les dones en les tasques de cura, les dificultats per conciliar o el sostre de vidre.

L’estudi també detecta que les dones se senten més discriminades quan al reconeixement de les seves obres artístiques. I apunten com a principal causa l’estructura organitzativa de les organitzacions artístiques i culturals, dominades “per homes blancs i de mitjana edat, que segueixen contractant seguint la seva pròpia imatge”.

15 mesures contra la desigualtat

A més d’identificar les desigualtats i les barreres en l'ocupació cultural a Catalunya, un altre objectiu de l’estudi era dissenyar mesures per avançar cap a una major representativitat de les dones en la cultura. I per això es proposen 15 mesures prioritàries, tant en l’àmbit públic com privat, que s’haurien d’implementar en 3-4 anys. En relació al primer, el compliment de les disposicions relatives a igualtat salarial; la conciliació de la vida personal, familiar i laboral (amb l’aposta per nous models de treball i horaris flexibles i ajuts monetaris i no monetaris a la cura); la formació en igualtat de gènere en entres educatius i el foment de la igualtat en la presa de decisions.

En relació a l’àmbit privat, les mesures són similars: prioritzar el compliment del principi d’igualtat retributiva, tutelat per l’Administració; la conciliació de la vida personal, familiar i laboral plasmada en un pla d’acció del Govern i en els plans d’igualtat de les empreses; el foment de la igualtat en la presa de decisions, i la formació específica en tots els àmbits.

Com va concloure Villarroya, “la llei ja existeix (la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre homes i dones), el que cal és aterrar-la en mesures concretes i voluntat política de voler canviar les coses, i també recursos per dur-la a terme”.

 

Comptabilitzar el treball de cures

A banda de la presentació de l’estudi, la jornada va comptar amb la participació d’altres expertes en el camp de gènere i la cultura, que van aprofundir en les causes de la desigualtat i van apuntar estratègies i accions per combatre-la. El programa va arrencar amb les reflexions de la sociòloga Inma Pastor, directora de l’Observatori d’Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili sobre Els treballs i les dones: visions quotidianes de la desigualtat de gènere. Va començar amb una paradoxa: “la desigualtat mai ha estat tant quantificada com ara (n’hi ha multitud d’informes i d’índexs de nombroses institucions), malgrat això les dones no estan més apoderades”, per traçar a continuació una radiografia amb llums i ombres sobre el treball i les dones a Catalunya.

Quan a les llums, Pastor va explicar que en els darrers anys s’ha creat molta ocupació femenina, i que aquesta ha estat una  part important del creixement del país. O que entre els i les joves menors de 30 anys no hi ha diferències: “busquen feina per igual, volen treballar per igual i troben per igual”. En el camp de les ombres, la ponent va recordar que la taxa d’ocupació entre les dones es menor que entre els homes (excepte per a les menors de 30 anys) i que “el mercat laboral està segregat en base al gènere”: gairebé 9 de cada 10 dones que treballen ho fan en el sector serveis, i el treball femení es caracteritza per la temporalitat i la parcialitat.

Per això Pastor va apuntar que “una part del problema és que no mesurem el que hauríem de mesurar. Només ens referim a una part molt petita de tot el treball que es fa, i no incloem el treball domèstic”. I va insistir en la necessitat de “recalcular la càrrega total de les dones, i de comptabilitzar en l’economia el treball no remunerat”.

Quotes contra la mediocritat

La jornada va concloure amb una taula rodona, on la periodista Milagros Perez va moderar el debat amb Aida Sánchez, professora d’art a la UOC i investigadora; Ivone Lesan, sòcia fundadora i membre de Mujeres de la industria de la música; Míriam Porté, productora audiovisual i presidenta de Dones Visuals. Les participants van evidenciar la desigualtat de gènere en els seus respectius àmbits, que es tradueix sobretot en l’escassa visibilitat de les seves obres i també en la manca de dones en els càrrecs directius i de lideratge. Tres exemples: a la recent fira d’Arco, la presència de dones representa només un 26,5% del total (l’any 2010 la representació va ser del 29%); a la industria musical, les dones directives representen entre 25 i 30% del total; en el món audiovisual, la representació femenina a nivell de lideratge no arriba al 20%. Tot això, malgrat que les dones són les principals consumidores de cultura i que són les que tenen més formació.

Les ponents van coincidir en què l’objectiu no ha de ser només accedir als llocs directius, sinó també “transformar i rebentar les estructures establertes”, proposar noves maneres de fer alternatives a les estructures patriarcals, autoritàries i jerarquitzades. Com va recordar Porté, aquest canvi incomoda i molesta perquè suposa una pèrdua de privilegis. I va defensar el sistema de quotes femenines davant d’aquells qui argumenten que això redueixi la qualitat de l’obra: “Quan s’incorpora tot aquest talent femení, s’ha comprovat que la qualitat creix exponencialment, perquè quan hi ha una quota de mediocritat masculina, la incorporació de dones expulsa la mediocritat”.

Podeu llegir l'estudi en aquest enllaç.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article