Reportatge

Pere Anguera: historiador i activista

La mort de Pere Anguera, quan només complia cinquanta-sis anys ha sobtat a tothom, com sempre passa amb la pèrdua d’una persona encara jove, però sobretot perquè ens ha deixat en un moment de plenitud. Una llarga malaltia ha anat minvant la seva gran vitalitat, enmig dels reconeixements dels que l’admiraven, estimaven i gaudien d’una obra que havia desenvolupat com a historiador i com a activista cultural.

Professor universitari, membre de la Real Acadèmia de la Història i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, havia dirigPere_Anguera_wit la col·lecció de cinc volums de la gran història de Reus. S’havia doctorat cum laude amb la tesi Ideologia i societat al Baix Camp de 1868 a 1874, segurament el principi de la seva especialització en el segle XIX, del qual era considerat com un dels més profunds coneixedors. La seva obra és extensa, com a historiador, però també com a poeta i prosista. A les biblioteques del país es poden trobar centenars de referències, especialment a la del Centre de Lectura de Reus, on es comptabilitzen prop de tres-centes entrades. Havia publicat uns quaranta llibres i monografies, una gran quantitat d’articles, especialment a la revista L’Avenç, de la qual era membre del consell assessor.

La seva condició de reusenc apassionat el portà a escriure una biografia, El General Prim. Biografia d’un conspirador, que constitueix un document imprescindible per al coneixement del militar català que va caure en la trampa de la regeneració d’Espanya. Pertanyia al corrent d’historiadors que profunditzen el coneixement de la història local per arribar a un universalisme que a ell li atorgà prestigi i reconeixement.

L’activisme cultural el portà a la directiva del Centre de Lectura de Reus, precisament en el moment que, recent recobrada la Generalitat, es celebrava el Tercer Congrés d’Ateneus —setanta anys després del primer, que també s’havia celebrat a Reus— i fou una peça essencial a l’organització de l’esdeveniment. Més endavant, entre el 2001 i el 2007 va ser president del Centre de Lectura i el 2008, l’entitat que havia estat un far per la seva trajectòria li va retre un homenatge en anomenar-lo soci d’honor. Abans, l’Ajuntament de Reus li havia lliurat la medalla de la ciutat i els seus companys de neguit intel·lectual li havien dedicat un llibre homenatge.

No obstant els reconeixements que li van fer en vida, en un moment en què encara tenia un intens neguit intel·lectual, cal constatar que el país perd un home de pensament i l’associacionisme un dinamitzador cultural prestigiós.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article