Reportatge

Una taula rodona sobre els Tres Tombs inaugura el cicle 'Cultura popular: tradició i modernitat'

Fins al 29 de gener estaran exposats dos carruatges del segle XIX a l'entrada de l'Ateneu Barcelonès.

Tres tombsReflexió
La periodista Ester Plana va moderar la taula rodona
La periodista Ester Plana va moderar la taula rodona

Quins són els reptes dels col·lectius de cultura popular? Quines mesures es poden prendre perquè les expressions festives segueixin sent atractives per a les noves generacions? Són algunes de les preguntes que plantejarà el cicle de reflexió 'Cultura popular: Tradició i modernitat', organitzat conjuntament per l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català -entitat editora de Tornaveu - i l'Ateneu Barcelonès, on se celebraran les sis taules rodones previstes durant el transcurs del 2019.

El 17 de gener -festa de Sant Antoni, patró dels animals--era el dia idoni per a celebrar la primera sessió del cicle, titulada Els Tres Tombs: orígen i sentit en la societat d'avui, que va comptar amb les intervencions de l'etnògraf Xavier Orriols, el president de la Federació Catalana dels Tres Tombs Andreu Bernadàs i el Membre del Patronat del Museu del Traginer d'Igualada Jordi Vilalta.

Introduint les seves intervencions, Joan Maluquer va destacar la importància que el folklore ha tingut en la construcció de la identitat catalana. "La cultura popular --va ressaltar--ens permet diferenciar-nos al món". Pel vicepresident de l'Ateneu Barcelonès, "l'associacionisme cultural ens ha dotat d'un contingut democràtic com a poble".  Aprofundint en aquest argument, el president de l'ENS Josep Viana va destacar que "els col·lectius de cultura popular fan país de manera inclusiva, preservant la tradició i encarant-la a la modernitat".

 

La majoria de festes catalanes tenen un orígen més o menys definit en el temps. Es fa molt més díficil, en canvi, trobar la gènesi dels Tres Tombs. "El costum de fer tombs a un objecte sagrat és un ritual ja present en les cultures més clàssiques", va apuntar Orriols. Creences teòricament allunyades -com ara el paganisme romà, la religió cristiana o l'islamisme --comparteixen aquesta pràctica social. A resposta d'una intervenció del públic, l'estudiós vilanoví va explicar que el nombre de passades de la festa no és trivial. "Xifres com el set, i especialment el tres, estan associats a la idea de perfecció en moltes cultures. A Catalunya, la devoció a Sant Antoni data de principis del segle XIII, associant-se als ritus a favor de la fecunditat.

La importància dels cavalls, tanmateix, no es pot reduir a l'àmbit purament festiu o litúrgic. Bernadàs va destacar la importància que va tenir la doma dels cavalls, aproximadament fa 5.150, en el progrés de la humanitat. Aquest fet, juntament amb l'invent de la roda, va permetre una autèntica revolució en els mitjans de transport i comunicació. Pel president de la Federació Catalana dels Tres Tombs, la presència dels cavalls en la vida quotidiana de les societats occidentals no és només història antiga. Cada vegada són més els municipis europeus -especialment d'Àustria, França i Itàlia--que han reintroduït els equins per a transportar productes, recollir les escombraries o recuperar els camins rurals. Al Principat, també s'han impulsat experiències d'èxit en zones del Pirineu, el Priorat i les Terres de l'Ebre.

Gràcies  a la festa dels Tres Tombs, tot aquest llegat segueix sent vigent. I és que el centenar de passades dels Tres Tombs que se celebren a Catalunya -d'entre les quals Bernadàs va destacar, per la seva antiguitat, les de Barcelona i Igualada (197 i 194 edicions respectivament) - s'adrecen a 3.5 milions de catalanes, i són capaces de generar tres milions de retorn econòmic. "Els 8.000 homes i dones que participen en l'organització dels Tres Tombs - va destacar el president de la federació -són gent apassionada que treballen molt per l'èxit de la festa".

Com aconseguir divulgar tot aquest patrimoni més enllà de la festa? Un bon exemple per a respondre aquesta pregunta és el Museu del Traginer d'Igualada, que custodia més de 4.500 peces i 40 carruatges. Vilalta va enumerar els onze oficis rurals que hi estan explicats: carreter, boter, baster, adober, esparter, ferreter, manescal, mosso d'estable, arrossegador de trencs, traginer de bast i ferrer. El museu igualadí exposa les peces de la Col·lecció Antoni Ros Vilarrúbias, conformada per tres generacions de la nissaga Ros. I ho fa, va exposar el membre del Patronat, des del convenciment que la divulgació cultural no només ha de ser explicada, sinó també viscuda.

Tancant la taula rodona, Andreu Bernadàs va recordar que la Trobada Nacional dels Tres Tombs se celebrarà el 5 de maig a Rubí. "És el dia que la gent del col·lectiu ens abillem millor i ens posem els nostres millors guarniments". Perquè pedre l'oportunitat d'anar-hi i fer aquest petit i momentani viatge en el temps?

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article