Reportatge

Manel Carrera, impulsor de les Trobades Internacionals de Gegants de Matadepera

L'any 2012 va ser reconegut amb la Medalla d'Honor de Plata de l'Ajuntament vallesà

Gegants
Manel Carrera va morir el 13 de desembre a l'edat de 71 anys
Manel Carrera va morir el 13 de desembre a l'edat de 71 anys

La vida és poc amant dels tòpics. El perfil empresarial de Manel Carrera Arguindengui, traspassat el 13 de desembre a l’edat de 71 anys, no s’ajusta als paradigmes que habitualment associem als activistes culturals. I tanmateix ha estat una figura fonamental per a comprendre el ressorgiment de la cultura popular en les acaballes del franquisme, i més específicament la revifada de l’activitat gegantera durant els primers anys de la democràcia. Tot i que en el record de moltes persones serà evocat com el gran responsable de les Trobades Internacionals de Gegants a Madapera (1982 i 1992), el compromís de Carrera en la divulgació de la cultura popular ha estat una constant en la seva vida. En honor a aquesta trajectòria, els gegants de Matadepera el van acomiadar diumenge 16 de desembre en una cerimònia íntima.

Si és cert el famós versicle “per les seves obres els coneixereu”, atribuït a Sant Mateu, hem de definir la trajectòria cívica de Carrera per la gran ambició dels projectes que va encapçalar. En l’àmbit local, la seva petjada va ser reconeguda l’any 2012 amb el lliurament de la Medalla d’Honor de Plata de Matadepera. Un reconeixement amb el qual l’Ajuntament vallesà va voler agrair dècades de dedicació a la vida cultural del municipi.

En els anys de joventut, Carrera lidera el grup de joves que conformaran la Comissió de Festa Major de Matadepera. Hem de situar-nos a finals dels 60, un moment d’efervescència popular i ganes de canvi polític. Són anys en què l’organització de la festa recau en les entitats i l’organització veïnal. Segons dades que posteriorment recolliria la Generalitat de Catalunya, el 45% de les poblacions ni tan sols tenien contemplada una partida pressupostària dedicada a l’organització de la Festa Major. En aquest context procliu a l’autogestió, Carrera juga un paper fonamental en la renovació del format de la Festa Major i l’enriquiment del teixit associatiu de Matadepera

La primera gran fita de la trajectòria cultural de Matadepera és l’organització de la I Trobada Internacional de Geganters. Per a comprendre l’abast de la iniciativa, convé tenir present dos factors claus: el moment –faltaven encara tres anys perquè es constituís formalment l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya—i el lloc –una població que l’any 1982 no arribava als 2.500 habitants—.

Com a regidor del primer Ajuntament democràtic, Carrera va saber guanyar-se la complicitat del Departament de Cultura, que tenia en la recuperació de les festes populars una de les seves prioritats. Per retornar l’autenticitat a la festa, considerava, “era necessari fer dels gegants el centre de les cercaviles”. En la mesura que va impulsar la presència de gegants arreu del país, la I Trobada Internacional de Matadepera (29 d’agost de 1982)  va ser un èxit rotund. Un mèrit majúscul per un municipi que tenia colla gegantera des de feia escassament un any, i que tot just havia presentat la parella de gegants dos mesos abans.

Animat per l’èxit de la Trobada, Carrera va seguir treballant en la divulgació dels geganters. Els seus dots empresarials van ser fonamentals en la creació creació del primer cens informatitzat de les parelles de gegants que hi havia a Catalunya. A principis dels anys 80, quan el folklore era menyspreat com a pràctica i manifestació cultural, la catalogació va contribuir a prestigiar el patrimoni geganter.

La II Trobada Internacional de Geganters de Matadepera (1992) — encara més multitudinària que l'anterior, gràcies al concurs de 640 gegants i 7.000 persones— també va portar el seu segell. Parelles de gegants provinents de Japó, Àustria, França, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Andorra o Holanda no van voler faltar a la cita. Passats deu anys de la primera edició, la II Trobada va servir perquè el col·lectiu geganter es reafirmés en l’avenç que havia viscut des de llavors. 

Manuel Carrera mai va abandonar el compromís amb els seus. Així ho acredita la cessió a l’Ajuntament de Matadepera  d’un fons que repassa la vida cultural de poble entre 1968 i 1994. En els últims anys de vida, també va estar implicat en la Fundació Banc de Recursos, on exercia com a cap de voluntaris, i a través de la qual va promoure la construcció d’un centre de noves tecnologies a Santa Cruz, Bolívia.  

Sabeu com va decidir batejar aquesta escola? Ho heu endevinat:  "Matadepera"

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article