Reportatge

Diari des de la República de Maurici (Primera part)

L'Ens està assistint a la 13a Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial

Anna Goycoolea  (Interactividad Cultural y Desarrollo); Lluís Garcia (assessor Ens ); Josep Viana (president de l'Ens ); M. À. Blasco (DG de Cultura Popular); Josep Manchado (Director Insular Medi Ambient); Verònica Guarch (tècnica DG Cultura Popular)
Anna Goycoolea (Interactividad Cultural y Desarrollo); Lluís Garcia (assessor Ens ); Josep Viana (president de l'Ens ); M. À. Blasco (DG de Cultura Popular); Josep Manchado (Director Insular Medi Ambient); Verònica Guarch (tècnica DG Cultura Popular)

Expresident de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

La República de Maurici, independitzada l’any 1968 del Regne Unit, és un dels Estats més joves del planeta, i també un dels més pròspers d’Àfrica. Complint la cita anual, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català hi ha viatjat per a participar en la 13a Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (CI). Una oportunitat per seguir consolidant les relacions internacionals amb altres entitats que també treballen en la divulgació del PCI, i també –perquè no dir-ho—per escapar de la tardor tan plujosa que estem vivint a Catalunya. Les temperatures a Maurici, on actualment és primavera, rodegen els 30 graus.

Abans de la celebració del CI, les entitats sense afany de lucre hem estat citades, el 25 de novembre a la Reunió General de la ICH NGO Forum (Fòrum d’Ongs Acreditades segons la UNESCO per a la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial). La trobada serveix per a presentar les candidatures al Comitè Directiu del Fòrum i debatre com les entitats podem ser més eficients com a vehicle de transmissió entre les polítiques que planegen els Estats en la dinamització del PCI i l’aplicació executada per les comunitats practicants.

L’endemà, 26 de novembre, comença el programa del Comitè Intergovernamental. Sabem, per l’experiència acumulada des del 2013, que les jornades de deliberació acostumen a ser llargues i denses. Totes les candidatures presentades desitgen ser reconegudes, i en conseqüència, no són poques les gestions diplomàtiques i els interessos polítics que hi tenen cabuda. Sovint, aquestes gestions alenteixen el programa. Les entitats sense afany de lucre, a més, tenim el compromís de reunir-nos abans - el Comité Directiu -, a mitja jornada  -normalment una hora- i a l'acabar la sessió del CI,  cap a les 18h fins les 20h o més.

Malgrat el cansament que comporta aquestes jornades maratonianes, l’assistència al CI és molt satisfactòria. Et permet ampliar els teus horitzons vitals, conèixer expressions culturals molt interessants, i  travar amistat amb experts de gran vàlua. Bona part de l’atenció mediàtica es concentra en explicar aquelles expressions que han estat inscrites en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. Ara bé, la preservació del PCI és tractat des d’una perspectiva molt més àmplia.

Una de les línies d’actuació més evident és la Llista de Patrimoni Cultural Immaterial que precisa mesures urgents de salvaguarda. Enguany hi han estat inscrits set elements: els coneixements i tècniques dels agutzils de Tuat i Tidikelt (Argèlia) en l’ús de les sèquies; les danses en grup tradicionals de Najicheván (Arzebaidjan); els rituals de pas masculins de la comunitat massai (Kenya); la pràctica meteorològica i astronòmica basada en l’observació de la lluna, el sol i les estrelles (Pakistan);  el Teatre d’ombres de la República Àrab de Síria; i el Lkhon khol del monestir budista de Wat Svay Andet (Cambodja), una dansa comunitària masculina que inclou poemes rituals i una orquestra formada per instruments tradicionals.

He volgut anomenar aquests elements per deixar constància del treball, que més enllà del reconeixement de la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, es realitza per a preservar les expressions culturals en perill de desaparició. Les principals amenaces que sofreixen aquestes expressions són la urbanització de la societat, l’emergència de noves formes de diversió globals, i algunes vegades, malauradament, també les guerres.

Per tal que les expressions culturals no es vegin amenaçades, el CI exigeix que els membres que en formen part presentin informes periòdics sobre la implementació que desenvolupen del Patrimoni Cultural Immaterial en el seu territori. Ahir, per exemple, 10 Estats van haver de justificar els més de 3,3 milions de dòlars estatunidencs  que han rebut com assistència per a la salvaguarda urgent dels seus elements en perill; a més,  també van haver d'explicar com estan aplicant les mesures contemplades en la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI). I és que ningú s’escapa dels òrgans d’avaluació del Comitè Intergovernamental. No ho fan els Estats, tampoc les expressions que han estat inscrites en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial –que han de demostrar la vigència dels elements inscrits—, i tampoc les entitats sense afany de lucre, que cada cinc anys hem d’acreditar que treballem activament a favor de la causa.   

Per motius d’ordre cronològic, he deixat pel final de la crònica la notícia que més il·lusió em feia escriure. Potser molts dels lectors d’aquesta crònica ja haureu llegit el titular: la candidatura de L’art de la pedra seca: coneixements i tècniques ha estat inscrita en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. Com ja us podeu imaginar, la satisfacció de la delegació catalana a Maurici, encapçalada per la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural Maria Àngels Blasco, ha estat majúscula. Moltes felicitats a totes les persones que ho han fet possible!

Malauradament, el dia d’avui –escric aquestes línies a les acaballes del dimecres 28—ha acabat amb una nota més trista. Meg Nomgard, membre de l’associació Berättarnätet Kronoberg (La Xarxa de Narracions de Rondalles), ha estat escollida com a representant de la regió Est d’Europa – Amèrica del Nord del Comitè Directiu de la ICH NGO Fòrum. La candidatura de l’Ens per a formar part d’aquest organisme ha estat desestimada per un escàs marge de tres vots.  

Demà prosseguirem amb la deliberació dels elements que volen ser inscrits en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, i també dels que volen formar part de la Llista de Bones Pràctiques. Una nova oportunitat per a conèixer els punts més febles i més forts de les candidatures presentades. Segur que tot aquest coneixement serà d’allò més valuós quan els col·lectius de cultura popular catalans presentin les candidatures per a ser inscrits en la Llista Representativa.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article