Reportatge

Mèxic, un gran patrimoni i una fluixa organització

Josep Viana ha explicat el model associatiu català a l'Estat mexicà de Tlaxcala

Associacionisme
Conferència a la Universitat Autònoma de Puebla
Conferència a la Universitat Autònoma de Puebla

President de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Quan hom arriba per via aèria a l’aeroport de Ciutat de Mèxic, troba una primera sorpresa: durant 10 o 15 minuts abans d’aterrar, el viatger no deixa  de veure, per la finestreta de l’avió, cases i cases, carrers i carrers, “carros i carros”. És colossal. No debades la conurbació de Ciutat de Mèxic, aplega a 22 milions d’habitants, amb la seva immensa superfície que omple la Vall de Mèxic.

Després d’aquesta singularitat, diguem-ne, dimensional, els Estats Units de Mèxic també sorprenen per la gran riquesa del seu Patrimoni Cultural Immaterial (PCI). Multitud de representacions tradicionals, com ara balls, actes festius, tradicions orals,  catifes de flors, tècniques artesanes, etc., omplen de contingut una cultura que, en moltes ocasions, tenen punts de contacte amb la nostra. Així, Mèxic té inscrites en la Llista Representativa del PCI de la UNESCO  vuit elements que formen part dels seus tresors culturals. Un número d’inscripcions important que, juntament amb la trentena de llocs  considerats Patrimonis Mundials, omplen una dimensió cultural considerable i molt interessant.

Tanmateix hem pogut detectar en les terres mexicanes, durant les quatre conferències que sobre el PCI i l’organització comunitària hem desenvolupat l’IPACIM (Institut del Patrimoni Cultural Immaterial) i el propi l’ENS, la gran descoordinació que tenen tots els protagonistes i les entitats implicades en el desenvolupament de la cultura popular i la cultura associativa del País. En explicar-los el model associatiu català i la seva forta implicació en la cohesió social, els companys mexicans quedaven molt sorpresos, i sense triomfalismes fàcils, molt admirats de l’experiència catalana en aquestes dinàmiques.  Les estructures socials i polítiques de Mèxic no han propiciat, ara per ara, el desenvolupament associatiu com una gran palanca de cohesió i superació en diversos  àmbits, com poden ser el cultural, l’educatiu, el social i l’econòmic, entre d’altres. Just ara, se n’adonen de la importància de la cohesió en les activitats cíviques que desenvolupa la cultura popular, la importància d’arrelament i pertinença col·lectiva d’aquelles i de la gran oportunitat de generar recursos econòmics que poden ser desenvolupats en molts dels d’elements artesans que produeixen, així com en l’augment d’un turisme sostenible que també ajudi a fer valdre les meravelles del patrimoni cultural que tenen en aquelles contrades.

Així doncs, i com a contrapunt, podem dir que hem d’estar assenyadament cofois del nostre model. No obstant, hem de seguir innovant i persistint en la difusió de les nostres activitats, així com de la nostra manera de fer-les. També hem d’insistir en la nostra capacitat de generar creixement econòmic en les activitats, ja que no està renyat un desenvolupament sostenible en l’àmbit econòmic, amb  les manifestacions de tota mena associatives i de cultura popular que tenim.

I per acabar, si volem, com hem fet, explicar el PCI desenvolupat a Catalunya  i l’experiència i bones pràctiques de les entitats catalanes en  l’àmbit de la cultura popular i l’associacionisme, haurem de mantenir la unitat d’acció i rebre l’ajut de les institucions que donin suport a les entitats, federacions i confederacions. A nosaltres ens pertoca treballar, cercar l’excel·lència i portar el nom i les activitats de la cultura popular allà on s’ens demani i en els fòrums internacionals on Catalunya ja té un bon nom i un bon reconeixem. Caldrà mantenir-lo i, a ser possible, ampliar-lo. El futur del nostre país ens ho demana.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article