Reportatge

Internacionalitzar la cultura popular: una autopista de doble sentit

El Museu de la Tècnica de Manresa va acollir la jornada 'Internacionalització de la cultura popular i tradicional'

Associacionisme
Bartolomiej Droz (d'esquena), Lisa Whytock, David Ibañez i Angela Hondt van participar en la taula de programadors de fires i festivals internacionals. Fotografia: Guillem Carreras
Bartolomiej Droz (d'esquena), Lisa Whytock, David Ibañez i Angela Hondt van participar en la taula de programadors de fires i festivals internacionals. Fotografia: Guillem Carreras

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Entitats, administracions, festivals, casals catalans... Perquè el folklore català sigui conegut arreu del món és imprescindible la implicació de tots els agents implicats. Organitzant la jornada ‘Internacionalització de la cultura popular i tradicional’, celebrada el dissabte 6 d’octubre al Museu de la Tècnica de Manresa, el Departament de Cultura i la Fira Mediterrània van voler coordinar els esforços entre tots aquests actors. La jornada també va ser molt útil per aquelles entitats que desitgen donar-se a conèixer a l’exterior i que no sabien com fer el primer pas.

El conseller a l’exili Lluís Puig va obrir la jornada destacant que “la internacionalització de la cultura popular és una prioritat de l’actual legislatura”. Per avançar en aquest empeny, va remarcar, les entitats han d’impregnar-se d’una nova filosofia. No es tracta únicament de participar en esdeveniments celebrats fora de Catalunya, sinó d’establir intercanvis culturals de qualitat. “Cal crear autopistes internacionals de doble sentit, també entre la comunitat catalana del Principat i els Casals Catalans a l’exterior, que moltes vegades no coneixen la feina feta per les federacions catalanes”, va lamentar el conseller.

En la primera de les taules rodones, programadors de festivals internacionals van compartir les experiències de contractació i projecció. Bartolomiej Droz (Jagiellonian Fair, Polònia) va incidir en la importància de programar manifestacions culturals de comunitats locals; s'ha de buscar l'autenticitat d'una cultura, encara que això impliqui presentar manifestacions no tan expressions com la música o la ansa. . Angela Hondt (Hungarian Heritage House) va ressaltar la importància de saber combinar les accions enquadrades en el folklore i en el folkart. Al seu torn, Lisa Whytock (Showcase Scotland) va apuntar que els festivals han de tenir cada any una cultura convidada. Com a compendi de les intervencions anteriors, David Ibañez (Fira Mediterrània) va resumir els tres principals mecanismes per a internacionalitzar una cultura: organitzant grans fires professionals, exportant grups molt selectes i dirigits de professionals, o bé creant un grup focus –com el què va viatjar a Washington en l’Smithsonian Folklife Festival—representatiu de tot el territori.

I què en pensen, de la internacionalització, les entitats culturals que la practiquen? No totes elles fan les maletes amb els mateixos objectius. Laia Martín i Jordi Fosas, representant respectivament Fal·lera Girona i el Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, van emfatitzar la importància que els viatges tenen en la cohesió de grup. Des de la Societat Coral Amics de la Unió, Oriol Padró va esmentar dos altres grans beneficis: conèixer contextos culturals diferents i injectar dosis d’orgull en comprovar (a vegades) que les actuacions de l’entitat gaudeixen de més popularitat que a Catalunya.

La voluntat de projectar-se a l’estranger topa amb dues grans dificultats: la manca de pressupost de les associacions i el desconeixement dels festivals on poden adreçar-se. Com superar-los? Una de les vies va ser exposada per Ivan Besora, president de l’Associació per a la Difusió del Folklore (Adifolk), entitat que des del 2017 organitza l’Aplec Internacional amb la col·laboració de la Fira Mediterrània. Aquesta sinergia ha permès que l’esdeveniment guanyi molta més projecció internacionals, establint uns vincles més sòlids entre les entitats catalanes i les ciutats que les acullen.

D’altra banda, en la línia anteriorment exposada pel conseller Puig, es poden estrènyer els llaços amb els Casals Catalans a l’Exterior. Jordi Gairin va recordar que actualment hi ha 305.000 catalans resident a l’estranger, una xifra superior a la segona ciutat més poblada de Catalunya. El president del Casal Català a Luxemburg va reclamar que el Departament d’Exteriors de la Generalitat millori la difusió de les activitats organitzades per la difusió de la cultura i la llengua catalanes. “Els casals catalans podem aportar voluntaris, capacitat administrativa, contactes amb les administracions locals, i en la mesura que es pugui, també finançament”, va apuntar.

En la mateixa direcció va expressar-se Estel Llansana, presidenta del Casal Català a Tolosa de Llenguadoc, per qui els casals exteriors també poden ser una eina molt útil, no només en l’àmbit cultural, sinó també per acollir la recent immigració catalana. Incidint en aquesta direcció, Helena Cardús, presidenta de l'American Instiute for Catalan Studies de Houston, va ressaltar la importància d'explicar els orígens polítics de les celebracions catalanes, com ara la Diada Nacional o Sant Jordi.

La jornada de reflexió va acabar amb una intervenció del públic, probablement no la més tècnica, però sens dubte també de gran utilitat: “Si una entitat vol viatjar a l’estranger, ha d’apartar les pors i llançar-se a la piscina”. Quan apostes per obrir els teus horitzons, acostuma a estar plena.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article