Reportatge

Ferran Mascarell raona la necessitat d'un estat a favor de la cultura catalana


La trajectòria de Ferran Mascarell mostra l'aposta per unes polítiques culturals que contribueixin al conjunt de la societat i aquest neguit el va portar a ser el coordinador entre finals dels 70 i inicis dels 80 de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, esdevenint al cap d'un temps (1996 a 1999) director gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona. Etapa que escoltant-lo s'entreveu l'orgull per les polítiques endegades com ara el pla de foment de les biblioteques. De gestor cultural fa el salt a la política, com a regidor de cultura i del districte de Gràcia, des del 1999 al 2006, època de la qual guarda amics o si més no bons coneguts alguns dels quals han assistit a la conferència celebrada dimecres 25 d'abril a la tarda a la seu de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, entitat editora de Tornaveu.

Després de la primera renovació del primer govern de la Generalitat tripartit, Pasqual Maragall el nomena conseller de Cultura, l'abril de 2006. Poc després, se celebren noves eleccions on tornarà a governar el Tripartit, amb Joan Manuel Tresserras, com a conseller de Cultura, qui ha assistit també a la conferència. Aleshores Mascarell abandonarà el seu escó per passar a la iniciativa privada cultural. Amb tot, i en una decisió criticada pels seus companys de files socialistes, partit des del qual havia dut a terme la seva vida política, torna a la primera fila nomenat conseller de Cultura pel Govern d'Artur Mas del 2010, mantenint el càrrec després de les eleccions anticipades de 2012,fins al 2016.

Més recentment és nomenat Delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, càrrec que ocupa fins que és cessat pel Govern central divendres 28 d'octubre de 2017, dia en què s'intervé la Generalitat per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. L'estada a Madrid li permet conèixer de primera mà el projecte Madrid Ciutat Global, com a "projecte de penetració internacional". I amb aquesta idea esgrimeix una de les principals idees que vertebraran la seva conferència, amb el seu to amistós, reposat.

Per a Mascarell El futur de la cultura catalana depèn de dues coses, en primer lloc, "una cultura nacional necessita un estat que li faci costat i aquest estat no el tenim", en segon lloc hi ha la revolució digital que suposa "un escenari on els coneixements no tindran límits, però que en canvi costarà traduir tot el coneixement en valors". Aquest futur modificarà el capitalisme i els ciutadans mateixos que esdevindran, possiblement una ampliació del que ja són ara, és a dir, "hi haurà un arquetip ciutadà que s'associarà, que interactuarà, que escriurà i s'autopublicarà, serà consumidor però també adquirirà béns en mercats participatius"

Pel que fa a la importància de l'Estat, Mascarell reafirma que aquest ha d'esdevenir una palanca que dinamitzi i reforci l'activitat d'una cultura nacional. "Diem que l'Estat [espanyol] nega la cultura catalana i és cert, però és que l'Estat juga a un projecte diferent: li fa nosa una cultura diferenciada com la nostra, perquè hi ha el projecte cultural de Madrid, ciutat global, que és la idea de futur per a Espanya", ha exposat l'exconseller. "Des de Madrid no es voldrà buidar del tot la cultura catalana, ja que deixarien d'obtenir els fluxos fiscals dels catalans necessaris per al seu projecte, però la cultura catalana sobra, de manera que o ens organitzem amb un estat que funcioni o tindrem problemes".

Pel que fa a la imbricació del Catalunya en els nous canvis socials i tecnològics del futur, Mascarell considera que la manera de tornar a situar els valors en una esfera destacada, davant l'actual allau d'informació que els ha fet trontollar és tornar a unir la cultura i l'educació en la configuració dels estats. "El segle XX va ser el temps de les avantguardes, durant 80-90 anys n'hi havia una, tot seguit la següent, actualment el sistema cultural és molt dinàmica, està tot molt més interrelacionat (...) i és en aquest context que la cultura popular ha crescut, perquè vivim en un món més desordenat, tenim necessitat d'estar afiliats, cosa que ha fet que l'associacionisme cultural vagi a més".

Els 500 milions d'euros somniats

Mascarell ha considerat com una necessitat que el pressupost de la Generalitat en Cultura es dobli i arribi als 500 milions d'euros. Ha fet referència que amb els 250 milions actuals més el que els ajuntaments, diputacions i "el poc que ens dóna l'Estat", s'arriba als 800 milions d'euros, xifra que es multiplica per més de quatre, ja que s'obtenen 4.000 milions d'euros per mitjà dels impostos. Davant d'aquest fet, i en el context d'una crisi com la viscuda des de 2008 no s'entenen decisions com el fet de l'augment de l'IVA cultural. Ni tampoc com la reticència des del Govern central a una Llei de Mecenatge, fet que Mascarell veu difícil que canviï, ja que governs espanyols de diferent signe consideren que una llei que afavoreixi avantatges fiscals pels qui promocionin la cultura es considera que és una manera de malgastar impostos.

L'exconseller no oblida que "Catalunya viu amb masses anormalitats" i que probablement esperen dos "governs de país que siguin encara en l'àmbit autonòmic, i que ho tindran difícil", per assolir un pressupost just en cultura. "Un país ha de tenir iniciativa, i no ens l'han deixat tenir, com per exemple quan des del Govern central van liquidar el cànon de 25 cèntims per contracte que les empreses d'Internet i connexions havien de destinar pel sector audiovisual català, i amb els quals s'haurien recaptat 19 milions d'euros cada any "

L'associacionisme, una estructura de societat

Arribant al final del torn de preguntes, Mascarell ha volgut manifestar la necessitat de convivència de l'associacionisme amb els projectes de les empreses culturals. "Sovint una part de la ciutadania ha volgut emprar la catalogació de grans contenidors culturals a aspectes com l'edició i el teatre, cal destacar, en primer lloc, que aquesta denominació és interessada, ja que la dimensió d'aquestes àrees són més petites que la realitat del nostre país, i que en casos com l'edició, és una indústria que ha aportat molt a la cultura catalana, sense que hagi rebut gaire ajuda pública".

D'aquesta manera Mascarell ha volgut demostrar que mai s'ha concebut des de l'administració catalana un bàndol, el de les empreses culturals, enfrontat al de les activitats de les activitats culturals sorgides de l'associacionisme. Tota una estructura de societat, ha afegit, apel·lant a la diferència entre les estructures de país, i les estructures de societat, tan necessàries per mantenir la seva identitat i cohesió, com és l'associacionisme.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article