Reportatge

"El Senyal del Judici", patrimoni de la humanitat

Quan el bisbe Andreu Baccallar, a la fi del 1581, amb el sínode diocesà, decretava que a la catedral de l’Alguer, la nit de Nadal, a la Missa del Gall se continuessi a cantar el «Senyal del Judici» o «Cant de la Sibil·la»,probablement era conscient que aquesta directiva pastoral era diforme a la que havia o estava adoptant la majoria dels altres bisbes dels territoris a influència cultural catalana.

Segurament no podia preveure que amb aquella decisió ell fóra passat a la història i que estava donant un contribut decisiu perquè aquella paralitúrgia medieval continuessi, per sèculs i com una rara excepció, a caracteritzar, a l’Alguer, la joia de aquella nit santíssima.
Encara més poc podia imaginar que aquell cant, salvat amb la sua intuïció i amb la sua clarividència i no obstant l’oposició i la contrarietat injustificada de tants bisbes, fóra estat objecte, després de cinc sèculs, de una «consagració laica», i per això més significativa, de part de la UNESCO, que recentment, en la sessió anual de Nairobi, ha declarat el «Cant de la Sibil·la» o el «Senyal del Judici» patrimoni immaterial de la humanitat.

El«Cant de la Sibil·la» o «Senyal del Judici», és un cant que, a partir de l’edat mitjana, era difús en tota la Mediterrània i feva part de la tradició religiosa dels territoris a influència catalana.

Redactat amb els cànons de la literatura apocalíptica, anuncia el retorn, a la fi del temps, de Jesucrist Rei, Jutge i Salvador, que, de sempre, era i és un dels missatges i dels ensenyaments fonamentals lligats a la festivitat i al misteri del Nadal.

Després del Concili de Trento, però, la majoria dels bisbes, aplicant en manera exageradament restrictiva la reforma litúrgica, l’han prohibit, pensant així de purificar la litúrgia i de restituir-li dignitat.

A aquesta campanya injustament iconoclasta no adhereixen els bisbes il·luminats de dues diòcesis perifèriques: a l’Alguer el «Senyal del Judici»se salva per mèrit de monsenyor Andreu Baccallar (1581), mentre a Mallorca després de prohibicions i reintroduccions, monsenyor Pere d’Alagó, al 1692, legitima definitivament el «Cant de la Sibil·la».

A Mallorca el canta un jove, amb la veu blanca, vestit de dona (sibil·la), mentre a l’Alguer el canta un canonge acompanyat de dos
monasillos que porten respectivament una espada i el bordó.

No obstant alternes vicissituds, passades i recents, sigui a Mallorca que a l’Alguer, on últimament el bisbe era fortament orientat a la sua supressió, la suggestiva i singular cerimònia del «Senyal del Judici», a voltes superficialment considerat profà i anacronístic, continua, reforçat també de la declaració de la UNESCO, a testimoniar la religiositat secular de la nostra comunitat.

Antoni Nughes.



Comentaris

Comenta aquest article