Reportatge

Països Catalans? I tant que existeixen!

President de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya

Quan falten pocs dies perquè es compleixi el primer aniversari de la manifestació de Berga (7-II-09), que va mobilitzar milers de persones, qui hagués vaticinat que l’Estat espanyol encara no hauria enllestit la promesa Transposició de la Directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu per salvaguardar les tradicions culturals populars i tradicionals de Catalunya, el País Valencià i les Illes?

Des que a finals de juny va aparèixer l’esborrany d’un complex i feixuc projecte de llei i van començar a sonar totes les alarmes, el món de l’associacionisme no ha parat de treballar per rebaixar fins on ha estat possible la magnitud de la tragèdia. Les federacions catalanes (la de Diables i Dimonis i l’Agrupació del Bestiari Festiu) i també del País Valencià (Federació de Dimonis) i de les Illes (Federació de Dimonis i Bèsties de Foc), amb desenes de reunions, debats, compareixences i desplaçaments a Madrid, han configurat un seguit d’al·legacions que, finalment, es van poder presentar de manera unitària amb el Govern de Catalunya.

Soto voce, sabem que la majoria d’aquestes al·legacions han estat acceptades i que, per tant, la pervivència dels nostres correfocs està assegurada... si més no a l’Estat espanyol. Però s’han acabat a arreu d’Europa i fins i tot les colles de diables i bestiari de la Catalunya Nord han hagut de prendre el camí de l’exili perquè des del dia 4 de gener resten prohibits.

“Farem festes amb foc, peti qui peti”, ha estat l’eslògan utilitzat a bastament els darrers mesos. I sembla ser que així serà. Però tanmateix cal dir que no seran igual que abans, ni tan sols a Catalunya. El complex entramat bastit pel Govern espanyol suposa tot un seguit de controls, titulacions i burocràcia que no sols atempta contra la llibertat d’actuació de les nostres colles de diables i bestiari de foc, sinó que lamina descaradament competències sobre cultura, medi ambient i via pública del Govern i dels ajuntaments catalans.

Una vegada més, però, s’ha pogut visualitzar la força, la il·lusió, l’empenta i la pruïja de la societat civil dels territoris de parla catalana per fer pinya i salvar allò que fa uns mesos semblava ferit de mort.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article