Reportatge

­Apel·les Mestres, quan l’art ho és tot

Reflexió

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català


Pocs personatges de la nostra història són capaços de deixar un llegat artístic polièdric, tan ampli que faci impossible el seu etiquetatge en un corrent determinat. I és precisament per aquesta concepció integral de l’art que Apel·les Mestres (1854-1936) no ha tingut el reconeixement i transcendència pública que en realitat es correspon al llegat que va deixar a Catalunya un home que va escriure la seva primera peça teatral amb només 7 anys, i que va tocar, de forma brillant, disciplines tan diverses com la poesia, la cançó, el drama, la comèdia, el dibuix i els relats, entre altres disciplines. És aquesta concepció de l’art la que va cridar poderosament l’atenció de la Montserrat Garrich, especialista en l'àmbit de la dansa i balls populars i tradicionals catalans. La seva descoberta a fons va portar aquesta experta a explorar encara més el personatge, i aprofitant la vinculació d’Apel·les Mestres amb l’Esbart Català de Dansaires, va proposar tirar endavant una exposició: Apel·les Mestres, artista complet i home polièdric. Garrich ha estat l’encarregada de donar el tret de sortida a l’exposició, que es podrà visitar fins al proper 30 d’abril a La Violeta de Gràcia (C/Maspons, 6, Barcelona).
 
La mostra que presenta l’Esbart Català de Dansaires consta de catorze apartats, disset plafons, que repassen les principals facetes artístiques i íntimes d’Apel·les Mestres: dibuixant, il·lustrador, músic, cançoner, col·leccionista, amic, tertulià, dramaturg, bibliòman, dissenyador gràfic, folklorista, figurinista, jardiner i viatger. S’il·lustren amb dibuixos, fotografies, retrats, caricatures i cites d’Apel·les Mestres i altres autors.
 
“Apel·les Mestres va regalar a l’Esbart Català de Dansaires un dibuix perquè formés part del seu estendard, on apareixen quatre músics, un obsequi que l’artista va voler fer a l’Esbart”, explica Montserrat Garrich, que assenyala que Apel·les Mestre concebia els seus treballs com “una obra d’art total”. “Ho feia gairebé tot, per exemple, en un llibre dissenyava el paper de guarda, els dibuixos, la composició i les il·lustracions, i també triava la tipografia, justament perquè concebia qualsevol obra com un tot”, afegeix. I justament mai no es va voler integrar en cap corrent artístic concret, Garrich creu que no ha tingut el reconeixement que mereix: “Ens va deixar set dècades d’art, sense encasellar-se en cap corrent artístic, si bé tenia tocs noucentistes, modernistes i romàntics, però mai cap escola el va reivindicar com a propi”. És més, aquesta experta afegeix que “molta obra desconeguda d’Apel·les Mestres ha acabat essent popular”.
 
Garrich remarca la passió de l’artista per aprofitar cada moment per plasmar-lo en art: “Per exemple, en dibuix, sempre duia una lliberta i un llapis per dibuixar, i feia plantes, insectes, animals... tot el que tenia al seu abast”. Entre d'altres, va realitzar dibuixos d’oficis i situacions que ja no existeixen a Barcelona, un patrimoni que Garrich considera “d’alt valor etnològic”. I també narracions curtes sobre fets polítics i socials de Barcelona, amb “un humor una mica corrosiu”.
 
És tot aquest món, desconegut per a la majoria, el que pretén reflectir l’exposició Apel·les Mestres, artista complet i home polièdric. Apel·les Mestres és un dels artistes més rellevants del país, que amb aquesta mostra rebrà un homenatge merescut.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article