Reportatge

500 anys de gegants igualadins, en un llibre

Publicacions


Escriure Que ballaran, els gegants? –Que ballin! Els gegants i nans processionals a Igualada (segles XV – XXI) no era una feina senzilla. Calia explicar la història cinc-centenària dels gegants igualadins superant l’escassa informació disponible en els arxius anoiencs, i Daniel Vilarrúbias s’ha enfrontat a aquesta tasca àrdua des de l' honradesa intel·lectual: “No per tractar un tema folklòric hem de renunciar al rigor científic ni referenciar les afirmacions que escrivim”, explica en declaracions a Tornaveu.

Més enllà del seu innegable interès històric, testimoniat en l'extens annex documental i fotogràfic, l'obra permet deduir l’evolució de la pràctica gegantera a Catalunya. “Sempre he intentat fer llibres locals amb una visió de país”, subratlla l’autor, que confessa que “encara no sabem què volen dir els gegants, si bé cada vegada ens aproximem a la resposta amb hipòtesis més fiables”.

Tot i que concebuts originàriament per representar escenes bíbliques en la processó, els gegants abandonen progressivament el seu caràcter litúrgic. A mitjans del segle XVIII, escassegen els que acompanyen les processons eclesiàstiques. Els qui ho fan, denuncia Carles III en la reial cèdula que emet prohibint la seva presència en el seguici del Corpus (1780), “no solamente no autorizan el culto al Santísimo Sacramento, sino que su concurrencia causa no pocas indecencias”. Gràcies a la desobediència de molts municipis catalans, que decidiren obviar l’ordre del monarca, els gegants seguiren formant part del patrimoni festiu català i aconseguiren esdevenir un símbol d’identificació local.

Fent gala dels amplis estudis que posseeix en música antiga i tradicional catalana, Vilarrúbias complementa la recerca amb un aplec de partitures històriques. Entre aquestes, destaca la reconstrucció del ball de gegants vuitcentista, fins ara conegut només parcialment. Fugint de l’àmbit igualadí, l’autor també estudia melodies d’altres poblacions catalanes, com ara Berga o Solsona.

Anteriorment, Vilarrúbias ha publicat llibres sobre el Ball de Diables a Igualada (2013), el Ball de Bastons (2014) i la Tronada i els Trabucaires (2015). 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article