Reportatge

'Les cares de Barcelona': un catàleg d'educació sentimental

Exposicions

Expresident de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.


Dos músics de carrer – trompeta i acordió- rebien a les més 150 persones que vam assistir ahir a la inauguració  de l’exposició Les cares de Barcelona, al Museu Etnològic de Barcelona. Cares conegudes de l’àmbit de la cultura, tant de les associacions com responsables de l’Ajuntament de Barcelona, encapçalats pel Tinent d’alcalde Sr. Jaume Collboni, ens aplegaven en un dia gris i ventós a les instal·lacions de l’Etnològic de Montjuïc. El director del Museu, en Josep Fornés, dóna la benvinguda i de seguida ens adreça unes paraules optimistes, gairebé eufòriques: coneix els temes de l’exposició  i està convençut d’allò que vol dir i vol transmetre la mostra. És un enamorat de la ciutat. Sap dels potencials de la mateixa i coneix les possibilitats enormes per difondre les diferents maneres d’expressar Barcelona i fer-les paleses  a propis i forasters. Per això apel·la a la memòria i a les vivències del dia a dia de ciutat. Explica que els diferents elements constitutius de l’Exposició mereixen  ser mirats amb tranquil·litat, llegint els  textos rigorosos i la vegada atractius: “val la pena veure-la i tornar. No es pot veure en una hora”, diu en Fornés. Se li nota que està orgullós de la mostra i del seu equip de persones que han preparat una exposició durant un any i que ara surt al públic. Ens anima a tots a anar al Museu de Montjuïc, i ho fa amb el convenciment de tenir una mostra interessant i didàctica, que entra molt pels ulls i que ens identifica com a ciutat i, a l’hora, com a teixit social que la recrea dia a dia: “benvinguts els turistes que passin a veure l’Exposició, però són els autòctons que val la pena que s’acostin al Museu i la gaudeixin”, insisteix Fornés.   
 
És el torn de paraula al tècnic responsable de l’esdeveniment.  Fornés presenta Adrià Pujol, l’ antropòleg responsable de l’exposició que “ha posat lletra” a la mostra. Pujol ens diu que Barcelona, com a gran ciutat que és, evoluciona i es recrea dia a dia, gairebé minut a minut: “és un espai dinàmic, i per això hem volgut expressar les múltiples cares de la ciutat”. La mostra “no és un espai de memòria amb vocació de museu d’història”,  diu el comissari de l’Exposició, sinó un aparador que apel·la a la memòria però sobretot a unes “realitats ciutadanes amb intenció de visualitzar-les  dinàmicament”.
 
Efectivament, unes realitats que ens envolten i en les que, sovint, no parem compta de la seva existència o de la seva importància. Una visió de la ciutat que ens mostra uns elements que ajuden a entendre o a percebre Barcelona d’una manera amplia i renovada: “un catàleg de l‘educació sentimental” diu l’Adrià Pujol. Unes imatges, uns cartells, uns elements que, per quotidians, no ens criden tant l’interès i que aquí en la mostra, prenen una dimensió de reflexió que conformen una manera de ser o de fer d’una ciutat cosmopolita i diversa.
 
Finalment el Tinent d’alcalde Sr. Jaume Collboni, també adreça unes paraules per manifestar que l’Exposició és un bon motiu per “explicar Barcelona”. També estima Barcelona i hi creu en ella, tot gaudint-la  des de la seva condició de barceloní. No podia ser d’una altra manera. Sens dubte, el Museu Etnològic de Montjuïc és una magnífica eina per seguir estimant i mostrant Barcelona al país i al món.
 
Així doncs, cartells, vídeos, senyals de trànsit, fotografies aèries elements quotidians, les diferents festes, els edificis, souvenirs, anuncis, manteros, un carro de ferralla... Molts elements que, ben disposats i col·locats amb enginy en els  diferents espais de l’Exposició, ens expliquen i ens fan reflexionar sobre un procés evolutiu de Barcelona. En definitiva, ens mostren les moltes cares d’una ciutat que ens és molt propera i, a la vegada, sovint desconeguda, però sempre atractiva. Tornaré a visitar l’exposició. Mereix la pena. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article