Reportatge

Temps de reflexió... associativa? Breu crònica d’uns esdeveniments coincidents en el temps

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Aquest passat cap de setmana, i més en concret el període de temps que va de dijous 21 a dissabte 23, d’octubre, han tingut lloc tota una sèrie d’esdeveniments associatius relacionats directament amb la reflexió i el debat sobre el món associatiu.

Pel que jo conec, dijous s’inaugurà Interacció, una activitat veterana liderada per la Diputació de Barcelona, divendres ho féu el 2n Congrés d’Associacions de Barcelona, organitzat pel CAB (Consell d’Associacions de Barcelona) en un lloc tan emblemàtic com és l’Aliança del Poble Nou, dissabte a Girona tenia lloc la 3a Jornada sobre Associacionisme i, paral·lelament, a Igualada es duia a terme la trobada amb el títol Cooperació entre Ateneus i Ens Locals, tema directament relacionat amb la problemàtica que ha generat l’aprovació recent del PecCAT (Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya). A més, s’hi ha d’afegir una inciativa organitzada per la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) amb el títol «La diplomàcia cultural: una oportunitat per a Catalunya».

Si és cert el que va dir el profesor Fernando Vallespín a l’acte d’inauguració del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona en el sentit que «les entitats són els àtoms de la democràcia», cal vetllar de molt a prop que la seva salut sigui forta i en constant procés de revitalització. De fet, això és el que a priori cerquen totes aquestes iniciatives. Ho aconsegueixen?

Un cop arribats a aquest punt, proposo aprofundir una mica més en les quatre primeres, deixant per a una altra ocasió la protagonitzada per la FOCIR

Si ens atenem a qui porta la iniciativa, qui la lidera o l’ha proposada, convindrem que tenen orígens diversos.

N’hi ha dues (Interacció i la 3a Jornada sobre Associacionisme a Girona) que tenen una marcada iniciativa institucional. La primera està liderada per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i la segona per l’Àrea de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Girona. Una altra (el 2n Congrés d’Associacions de Barcelona) és organitzada directament per la societat civil amb una forta experiència de gestió en el camp associatiu i una tradició en la cogestió d’equipaments de titularitat municipal, però de gestió associativa. Aquest darrer aspecte comporta l’existència d’un significatiu equip tècnic remunerat amb un pes específic important. Cal assenyalar que aquestes tres iniciatives reben un important suport econòmic i logístic de les administracions públiques.

Pel que fa al quart esdeveniment, que es centrava en la cooperació entre ateneus i ens locals, cal manifestar que ha estat bàsicament fruit de la necessitat que ha tingut el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya d’explicar, més detingudament, la llei en el sentit de ‘treure pors’ a una ingerència directa sobre el model de gestió dels equipaments culturals de titularitat associativa, –amb una clara voluntat de servei públic-, així com de les pressions exercides des del món associatiu cultural. Tot plegat, tot i no ser forçosament determinant, crec que dóna un missatge concret de quina és la situació en què ens trobem. O, si més no, mostra algunes de les tendències significatives dins d’aquest àmbit, principalment quan ens referim a organitzacions de segon i de tercer nivell.

Un cop situats a nivell general, m’agradaria donar quatre pinzellades sobre alguns aspectes de cadascun dels quatre esdeveniments:

INTERACCIÓ. Es tracta d’un fòrum de debat, ja tradicional, sobre les polítiques culturals a desenvolupar principalment en el món local. En aquest sentit el lideratge de la Diputació de Barcelona té una clara explicació. Ara bé, el desenvolupament de les polítiques culturals locals afecta directament, entre altres, el món associatiu i, en aquest sentit, la seva participació hi és més que justificada. De fet, dels tres blocs en què es distribuïren les sessions simultànies, el segon feia referència a «La cultura popular i l’associacionisme cultural» i en la qual participaren a la taula rodona els presidents de la Fed. d’Ateneus de Catalunya, de la Fed. de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, de la Fundació la Roda i de l’Ens de Comunicació Associativa, que hi actuava de moderador. Va ser un bon espai de relació i de contacte dels gestors del món local amb representants de l’associacionisme cultural.
Per acabar manifestar que es tracta d’un bon espai per promoure iniciatives novedoses que impliquin tant el món asociatiu com el dels gestors culturals municipals.

3a Jornada sobre Associacionisme a Girona. L’Ens hi va participar presentant una breu comunicació sobre què és i els serveis que dóna. Hi hagué, a la primera part dedicada al suport al món associatiu, vuit ponències breus relacionades amb experiències concretes (quatre relacionades amb l’àmbit municipal, dues relacionades amb oferta de serveis a les entitats i dues experiències d’entitats de segon i tercer nivell). Així mateix, hi hagué una ponència marc sobre l’oferta dels centres cívics a la ciutat de Girona. L’assistència estava formada per membres d’entitats de la ciutat i la iniciativa responia bàsicament a la necessitat d’aprofundir en els serveis a donar a les entitats i a enfortir-les. Aquest aspecte sempre hi fou present, principalment en la ponència inicial a càrrec de Pau Martinell, director d’un dels centres cívics de la ciutat.

2n Congrés d’Associacions de Barcelona. Es tracta de l’acte inaugural, ja que el congrés es clourà el mes d’abril del 2011. L’acte comptà amb la ponència de Fernando Vallespín, catedràtic de ciència política de la Universidad de Madrid. Fou una exposició clara, força acadèmica i alhora molt didàctica. Si calgués fer-ne cap comentari crític, aquest seria que moltes de les dades que oferia i sobre les quals basava les seves aportacions i anàlisis eren del 2006, 2006 -a nivell de l’estat espanyol- les més recents. Per altra banda, caldria preguntar-se si a nivell català no disposem de ponents de la mateixa qualitat o superior. Ho comento no solament pel tema nacional i idiomàtic, que també, sinó per l’aspecte d’anàlisi més propera a la realitat del nostre país, si no és que el que es volia era precisament fer «una lectura des de fora». L’acte continuà amb el treball en tres grups temàtics.
Cal dir també que aquest 2n Congrés té una ferma voluntat participativa i que ha posat força eines i tecnologia per tal que aquella sigui possible i còmoda per als participants. Quan acabi el congrés i en funció de les conclusions i el procés desenvolupat, en tornarem a parlar. De moment, cal convidar i encoratjar les associacions de Barcelona a participar-hi activament (www.congresassociacionsbcn.cat).

Jornada de Cooperació entre Ateneus i Ens Locals. L’objectiu de la jornada era analitzar la convergència de dos fenòmens històrics: la xarxa d’ateneus i la necessitat d’equipaments culturals participatius. Tot plegat amb el teló de fons de la recent aprovada llei del PedCAT (Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya). Després d’unes quantes anul·lacions, al final s’aconseguí de dur-la a terme a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Tanmateix, aquestes anul·lacions impediren la presència, per problemes d’agenda, de l’alcalde de Figueres, ciutat que ha tingut una molt bona col·laboració associactiva - ajuntament en el cas del Casino Menestral Figuerenc.
Malauradament, es constatà pels participants una vegada més que la llei, el reglament i la proposta de posada en marxa s’han fet d’esquena a l’associacionisme que gestiona equipaments culturals -liderats per la Fed. D’Ateneus de Catalunya ia la Fed. De Cors de Clavé,- i que només se’ls ha tingut en compte a l’hora de fer-los-ho saber. Una vertadera llàstima.

Com a resum, vull manifestar la plena actualitat i oportunitat de la realització d’aquests espais on el món associatiu pot intervenir i assegurar d’aquesta manera una revitalització dels òrgans democràtics i un estar amatents al que passa.





Comentaris

Antoni Ferrero Bogotà / Colòmbia
1.

Mai abans hem tingut una oportunitat com la del 28 de novembre, per poder convèncer, els partits independentistes, als no espanyolistes de votar la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.

Comenta aquest article