Reportatge

Diari d'Addis Abeba (Segona part)

Expresident de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Crònica de la reunió de l'1 de desembre de 2016. 

Arribem a l’equador de l’11è Comitè per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. Anem molt endarrerits. S’han vist vint-i-tres candidatures, però encara falta avaluar-ne set que volen ser admeses en la Llista de Bones Pràctiques de Salvaguarda i vint altres que volen formar part de la Llista Representativa. En aquesta, ahir foren inscrites dues candidatures molt significatives: les falles valencianes i el fenomen cooperativista a Alemanya.

València està d’enhorabona i Catalunya també. La relació històrica que mantenim els dos països és molt estreta. Compartim la llengua, així com molts elements de cultura popular, com ara la música, el foc o la moixiganga, que valorem molt intensament a les dues bandes de l’Ebre. Per això la candidatura de les falles ens toca ben de prop. Felicitats.

La candidatura alemanya, que porta per títol “La idea i la pràctica d’interessos  comuns organitzats en cooperatives”, també té un significat important per l’ENS. La filosofia del cooperativisme està íntimament lligada als valors de l’associacionisme, que fomenta la participació i cohesió dels col·lectius involucrats. La nostra confederació, òbviament, és i ha de seguir sent molt sensible vers aquestes pràctiques. Catalunya té una llarga tradició, plenament vigent, com a exemple de cooperativisme i pràctica associativa, en diferents àmbits: cultural, agrícola, productiu i de consum. També volem traslladar la nostra enhorabona, doncs, a la candidatura alemanya.

No totes les propostes, tanmateix, han assolit l’èxit desitjat. És el cas de la  Ssirum, una pràctica de lluita lliure tradicional a Corea del Nord. Segons l’Òrgan d’Avaluació, la Ssirum no compleix tres dels criteris exigits per ser considerada Patrimoni Cultural Immaterial. En conseqüència, ha recomanat que l’expedient sigui retornat a l’administració coreana, que l’haurà de tornar a presentar-lo  en el proper cicle de candidatures establert (com a mínim) el 2018.

Més sort han tingut les candidatures que podeu visualitzar en el següent enllaç. El citat Òrgan d’Avaluació ha recomanat al Comitè Intergovernamental (CI) que les prengués en consideració per ser incloses en la Llista Representativa. Convé destacar les grans potencialitats que tenen les candidatures multinacionals. Aquest és el cas de “La falconeria: un patrimoni humà”, presentada per 18 Estats (entre ells Espanya). El CI l’ha rebut amb un gran suport, com acostuma a fer en aquelles propostes que impliquen la coordinació entre múltiples Estats i els respectius experts en Patrimoni Cultural Immaterial.

Tot i que la candidatura índia, el ioga, té alguna reticència en l’expedient, ha aconseguit fer fortuna entre els assistents a Addis Abeba. En els entorns internacionals, convé valorar la importància dels criteris polítics, demogràfics, econòmics o geoestratègics, que sovint influencien les voluntats dels representants dels Estats del CI o dels Estats observadors. No vull transmetre, amb aquest advertiment, que el Comitè Intergovernamental no sigui raonable ni suficientment transparent en les seves decisions. Tot i que, citant les paraules  que em dirigia personalment el senyor Borja Montesinos (ambaixador d’Espanya a Etiòpia), “el Comitè Intergovernamental és molt assenyat, sense majors dificultats comparant-lo amb altres organitzacions polítiques internacionals” sempre existeix un biaix en els sentits anteriors. El representant de Maurici ha acabat la presentació de la candidatura amb una frase emotiva: “El ioga, com la UNESCO, ajuden a fer un món millor”. Cert.

Les kuresi són unes lluites tradicionals que generen un gran arrelament identitari. Es practiquen arreu del Kazahstan i també en altres zones del continent asiàtic. La seva candidatura ha generat força debat i controvèrsia. Les al·legacions i preguntes que ha hagut de respondre no han estat poques, però ha pogut tirar endavant, si bé no sense dificultats. El seu exemple demostra la importància d’una elaboració molt acurada, que cuidi tots els detalls tècnics, de l’expedient, capaç de respondre les possibles esmenes fetes pels Estats del CI. Una recollida de dades extensa i acurada i la implicació de les comunitats que preserven l’expressió cultural presentada,  elements claus per assolir un redactat tècnic inapel·lable.  

La presentació de candidatures ha continuat amb La Charreria: tradició eqüestre a Mèxic. L’Òrgan d’Avaluació ha mostrat dubtes que complís el primer condicionant de la Convenció UNESCO, segons el qual les expressions culturals incloses en la Llista representativa no poden ser pràctiques ja desaparegudes o que no entrin en els criteris per a considerar-los PCI segons l’article 2 de la Convenció. Abans d’aprovar la candidatura, el Comitè d’Avaluació ha demanat informació als seus representants.

Una situació semblant ha viscut el Festival Internacional de Pesca i Cultura d’Argungu. Nigèria ha presentat una candidatura que també és pràcticada a Benin, Togo i altres regions africanes. Alguns membres del Comitè Intergovernamental, liderats pel Senegal, demanen que el procés d’avaluació consideri la importància del reconeixement com a mesura per fer front al terrorisme de Boko Haram, que en una ocasió va impedir el desenvolupament del Festival. Malgrat que tots els membres del CI afirmen no volen contradir el dictamen l’Òrgan d’Avaluació, accepten la candidatura nigeriana després de rebre les seves afirmacions. La Sala de la Convenció viu un moment de gran alegria.

La romeria de Pentecostès en Şumuleu Ciuc (Csíksomlyó) s’ha enfrontat a grans objeccions. L’Òrgan d’Avaluació ha aconsellat no atendre-la en consideració, atenent que no complia dues condicions d’obligada exigència. Segons aquest, la candidatura romanesa no està inventariada per l’Estat membre, que ha de demostrar que les comunitats autòctones estan implicades en l’inventari oficial com a Patrimoni Cultural Immaterial, ni pot demostrar que la seva pràctica es transmeti de generació en generació. Després d’una llarga espera, que ha exigit un debat llarg sobre qüestions de fons i forma, i que no ha estat mancat de derivades polítiques, el Comitè ha retornat l’expedient a Romania: “Torni un altre any”. 

El Carnaval del Callao (Veneçuela) ha estat l’última de les propostes avaluada. Com en el cas anterior, el Comitè expressa seriosos dubtes: tampoc té clar que totes les comunitats afectades hagin participat en l’inventari del patrimoni cultural immaterial. Pot ser que no se les hagi consultat suficientment, o bé que els seus criteris no hagin estat recollits per les administracions. Veneçuela nega les dues premisses: “sí que hi ha un inventari adient, i sí que les comunitats han participat en el cens del Patrimoni de l’Estat”. L’acceptació de la candidatura ha permès que una mostra del Carnaval de El Callao entrés a la sala, brindant-nos uns magnífics instants de música, alegria i germanor. Gràcies.

A títol  de resum, cal destacar els següents punts:

1.- Inscripció en la Llista Representativa del PCI a Les Falles de València. Molt important per a  tot l’àmbit dels qui compartim cultura i llengua.

2.- Inscripció de la candidatura presentada per Alemanya amb el títol “Idea i la pràctica de l’organització d’interessos compartits en las cooperatives”. Èxit de l’associacionisme  que està molt vinculat al cooperativisme, tant a Alemanya (20 milions de cooperativistes actualment) com a Catalunya. L’associacionisme surt enfortit amb aquesta inscripció.

3.-L’Òrgan d’Avaluació avalua els criteris expressats en l’ expedient de la candidatura . No jutja l’element que és presentat, el qual pot ser molt correcte.

4.- En 11 dels 21 expedients, l’Òrgan d’Avaluació ha informat desfavorablement (amb objeccions) el criteri R2, el qual estableix que cal demostrar que la inclusió de l’element a la llista, contribuirà a donar visibilitat i coneixement de la importància del PCI en general, no únicament de l’element com a tal. A part d’això, cal també fer difusió de la Convenció a totes les comunitats.

5.- És molt important que el criteri R5 (segons el qual l’expressió cultural proposada ha d’estar inventariada en els inventaris patrimonials dels respectius Estats) quedi clarament expressat i documentat. L’administració ha d’informar-se àmpliament en aquest apartat.

6.- Les candidatures multinacionals tenen un gran valor per al Comitè Intergovernamental, que les ha d’inscriure en les respectives llistes.

7.- Les influències extraculturals també tenen un pes específic, encara que menor que en altres fòrums internacionals.

8.-L’expedient d’una candidatura ha de ser molt  ben redactat, amb proves fefaents irrefutables de l’element, realitzat amb perspectiva  internacional, i considerant les possibles objeccions dels  Estats.

9.- Malgrat les objeccions i recomanacions en contra que pot expressar  l’Òrgan d’Avaluació, el  Comitè Intergovernamental pot acceptar les explicacions de l’Estat presentador de la candidatura i conseqüentment inscriure-la a la Llista corresponent. Cal farcir una estratègia en aquest sentit.

10.- Els expedients de les candidatures són com un  “sumari judicial”, en el sentit que el que no està en el sumari, no està en el món. 
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article