Reportatge

Torna el Ball d’espases a Cervera (300 anys després)

Diumenge 18 a la Plaça Major de Cervera s'ha escenificat una de les danses catalanes més antigues i ignorades.

El ball d’espases va constituir un element fonamental en els seguicis festius catalans. Entre el segle XV i el XVIII era una dansa molt habitual  en la celebració del Corpus Christi i Carnestoltes. La primera i la darrera referència d’aquest ball a Catalunya apunten a la mateixa ciutat: Cervera. La capital de la Segarra va escenificar aquesta dansa entre 1411 i 1724, quan va ser prohibida per la nova administració borbònica. 
 
La commemoració dels actes del tricentenari de la Guerra de Successió (2014) fou l’excusa perfecta perquè un grup de joves cerverins volguessin recuperar aquest ball. Una il·lusió que ha pogut convertir-se en realitat gràcies al suport acadèmic d’Àngel Vallverdú, divulgador de música i danses tradicionals, i una campanya de micromecenatge que ha permès sufragar el cost de les espases i els vestits dels dansaires. La Paeria de Cervera i l’Agrupació Seny Major també han contribuït econòmicament en la seva reintroducció.
 
L’origen del Ball d’espases
 
Lluny del que sembla indicar el seu nom, el ball d’espases no apel·la a una al·legoria bèl·lica. Segons documenten Vallverdú i Villarúbias el ball de bastons tardaria encara dos segles a practicar-se a Catalunya (1620, Barcelona), els estudiosos desenvolupen la seva recerca en un article força extens al respecte, i que també va ser presentat dins de les jornades del Som Cultura Popular, i que, per tant, també se'n fa referència al Canemàs número 12, Monogràfic del Som Cultura Popular.  Els dos balls, en conseqüència, no poden equiparar-se cronològicament ni contextualment. La gran importància de la música, així com de les figures que formen els dansaires (passadissos, degollades, estels, roses...), més aviat recorden l’escenificació dels balls de cercolets o pastorets. La seva pràctica volia unir els seus balladors mitjançant un cordó umbilical simbòlic.
 
Les primeres referències del ball d’espases les trobem a Bèlgica,  en el Carnaval de Bruixes (1389 i 1404).  A mesura que  el ball d’espases s’escampa arreu d’Europa també pren nous  matisos, com ara la introducció de nous personatges o fins i tot parlaments. A Catalunya, malgrat que no coneixem cap referència anterior a l’esmentada (Cervera - 1411), és possible que ja es ballés amb anterioritat. Així ens ho permet pensar l’existència dels entremesos i la regulació de les processons, ja documentada a finals del segle XIV. En qualsevol cas, durant les primeres dècades del segle XV es popularitza el ball d’espases arreu del país. Municipis com Tarragona, Reus o Tortosa no tarden en imitar l’exemple de Cervera. La seva presència en viles petites, com ara Sarral, suggereixen que la seva implementació fou molt exhaustiva.  Ara tenim l’oportunitat de recuperar una de les danses deganes de Catalunya.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article