Reportatge

'Tradicions de Gràcia', el llibre “més arriscat” de Joan Amades

Publicacions

La Coordinadora de Colles de Cultura i el Taller d’Història de Gràcia han presentat una edició facsímil del llibre Tradicions de Gràcia, que l’etnòleg i folklorista de la cultura popular Joan Amades va publicar l’any 1950 per commemorar el centenari de la declaració de la independència de la Vila de Gràcia. Es tracta d’una edició molt fidel a l’original, tant per la grafia com pel paper, i se n’han fet 500 exemplars, que es poden comprar a la Violeta de Gràcia per 10 euros. Tradicions de Gràcia, que ha rebut el suport de l’Associació Cultural Joan Amades –n’ha cedit els drets i ha donat suport a la feina- és un recull d’articles que el folklorista va anar publicant a la dècada de 1930 a la revista Mai enrere del Club Excursionista de Gràcia.
 
Tal i com es recull en el pròleg, es tracta d’un llibre recopilatori “de coses del costumari gracienc vuitcentista més que de l’univers festiu del barri”, com ara la pagesia, els estels, les serenates, els esquellots o les caramelles, el Ball de Serrallonga o el ball de Bastons, elements quotidians com el viatge de Barcelona a Gràcia o els drapaires i teixidors. També inclou un refranyer dels graciencs i un extens recopilatori de literatura gracienca de canya i cordill.

Però quina és la rellevància d’aquest llibre de Joan Amades? El fins ara president de l’Associació Cultural Joan Amades, Amadeu Carbó, explica a Tornaveu que “la reedició d’aquest llibre és molt encertada, perquè d’alguna manera es reivindica el Joan Amades més arriscat, perquè va publicar el llibre el 1950 íntegrament en català, superant totes les censures, i fins i tot  va tenir el vistiplau de tota la municipalitat de l’època, que precisament era molt feixista”, remarca Carbó.
 
Carbó destaca que el Taller d’Història de Gràcia ja tenia experiència llarga en publicacions, però la Coordinadora de Colles de Cultura, no. “Per això encara pren més valor aquesta iniciativa, perquè s’han posat a treballar conjuntament, han estat valents i han segellat una primera experiència gratificant, que segur que no serà l’única”, afegeix Carbó.
 
Ara bé, Amadeu Carbó explica qui busqui a Tradicions de Gràcia la Festa de Sant Medir o la Festa Major de Gràcia, no les trobarà, “perquè és un llibre costumista, Joan Amades només va recollir aquelles manifestacions de cultura popular que o bé s’havien perdut ja o ell detectava que estaven en risc de fer-ho, però tant Sant Medir com la Festa Major es trobaven en un moment esplèndid, als anys cinquanta”.

Efectivament, els articles de Joan Amades tracten qüestions molt diverses que expliquen costums i tradicions de l’antiga vila que, en el moment de la publicació, ja gairebé havien desaparegut. Un dels relats més singulars és el que explica què suposava el viatge entre Barcelona i Gràcia en tartana.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article