Reportatge

Nou marc fiscal (2/3). Dimensió comunitària o lucrativa de la cultura?

Tècnic de cultura.

Aquest és el segon article amb què he volgut plantejar una sèrie de reflexions al voltant del document de treball Cap a un nou marc fiscal per a l’associacionisme cultural que el maig de 2015 presentava 17 propostes per simplificar i millorar la qualitat de la normativa fiscal i comptable del sector associatiu i obrir línies de debat
 
On situem els límits. Una refelexió ètica?


1. Cal que les entitats amb ingressos inferiors a 100.000€ estiguin exemptes de presentar l’Impost sobre societats, realitzin o no activitats econòmiques (proposta 1 del Document de treball)? Cal que els titulars d’associacions declarades d’interès cultural estiguin exemptes d’IBI (proposta 13) o de taxes (proposta 14)?

a. Considero pertinent fer-nos preguntes com aquestes. Em sembla raonable situar l'obligatorietat de presentar l'Impost sobre Societats a partir de 50.000€ d'ingressos.
 
b. Altrament, coincideixo en el fet que hi ha un excés de taxes i que seria bo revisar-ne els criteris. Amb tot, revisar no vol dir fer excepcions: a tall d'exemple, puc entendre que es qüestionin taxes derivades de l'activitat administrativa que genera la pròpia normativa (per exemple, registre d'associacions o modificació d'estatuts); en canvi, no sabria justificar que una entitat d’interès cultural que generi un alt volum de residus hagi d’estar exempta del pagament de taxes de recollida d’escombraries.

2. Preguntar-nos si la cultura ha de tenir un tractament fiscal diferenciat és fer-nos trampes al solitari. No només pel que apuntava a l’epígraf anterior, sinó també perquè hi ha més d’una cultura. Per a mi el veritable debat rau a escatir si és possible la distinció entre una cultura de dimensió lucrativa i comercial d’una cultura de dimensió social i comunitària. Aquesta distinció no té per què coincidir amb la forma jurídica (empresa o associació) del “productor” que gestiona l’”objecte cultural”.

3. És possible incorporar l’afany o no de lucre en el concepte d’explotació econòmica? De què parlem quan parlem d’associacionisme cultural? Les agències tributàries fiscalitzen serveis, empreses o associacions? Hi ha d’haver una fiscalitat no lucrativa? Trobo a faltar que la cultura s’incorpori al debat sobre el model fiscal que promouen entitats com la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària.

a. Yves Blein (BLEIN, 2014) documenta com la demanda de seguretat jurídica impel·leix la ciutadania cap als serveis públics, fins i tot allà on hi havia una sòlida oferta associativa. D’aquesta manera es registra una tendència a la progressiva mercantilització de les diferents activitats de manera que els sectors associatius tradicionals entren en concurrència amb nous actors, alguns dels quals amb legítimes finalitats lucratives. Aquesta tendència debilita els actors associatius portadors de projectes sòlids i de llarg recorregut. En aquest context proposa definir “serveis d’interès general no econòmic” (dels àmbits de l’acció social, l’educació popular i d’altres sectors associatius), a partir dels quals establir taxes reduïdes o diferenciades segons activitats.
 
Podeu llegir el primer dels articles, fent clic aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article