Reportatge

4a crònica ICH (1a part): Un transatlàntic lent però segur

Al tram final de la seva ponència del dilluns, Lluís Garcia Petit, assessor de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català i expert en patrimoni cultural, va comparar la UNESCO, i per extensió la seva Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI), amb un transatlàntic, que tot i anar lent, el seu recorregut és ferm. Arribats al segon dia, dimarts, de debats i taules de treballs, es pot afirmar que la 1a Conferència Internacional d'ONG acreditades per la UNESCO per la Salvaguarda del PCI ha aconseguit establir ponts de contacte amb aquest transatlàntic.

Seguint l'esquema de treball d'ahir, a l'Hotel Mercury de Santa Susanna d'una banda s'han reunit les ONG acreditades internacionals, on Rosa Maria Provencio, presidenta de l'Associació Catalana de Puntaires, representa l'ENS, i de l'altra, entitats i experts no acreditats per la UNESCO, però que representen la cultura popular i tradicional, s'han trobat per parlar i debatre sobre la Convenció. Cal destacar la gran presència d'associacions catalanes com ara la de teatre amateur, els puntaires, els castellers, els sardanistes, o la Fundació Paco Candel, entre d'altres entitats veïnes com la Federació de Societats Musicals valenciana o representants d'entitats de Mèxic o Finlàndia, entre d'altres. Finalment, per la tarda aquestes entitats (ONG en la terminologia internacional) s'han reunit amb les ONG acreditades per extraure conclusions i propostes que abracin a uns i altres.

Pel que fa al grup d'entitats no acreditades i experts, més que esperar que el transatlàntic faci parada i desplegui les passarel·les i aculli les diferents manifestacions culturals, tots tenen clar que abans de tot cal una certa predisposició: el canvi d'actitud i l'assumpció de responsabilitats que comporta que els membres de base de les entitats abracin el concepte de patrimoni; entendre el llegat que tenen entre mans, sense perdre el vessant lúdic ni festiu, i que això els porti a estudiar, preservar i revitalitzar les seves manifestacions. Així doncs, en la trobada del matí, hi ha hagut una exposició de diverses entitats exposant què poden fer per contribuir a l'aplicació de la Convenció. El torn l'ha obert Josep Viana, president de l'ENS de l'Associacionisme Cultural Català, que ha convidat a les entitats presents a treballar de bracet amb l'ENS, doncs és una entitat (ONG) reconeguda per la UNESCO. I és així com Viana ha resumit algunes de les propostes de treball futur per part de l'ENS: l'establiment d'una beca UNESCO, incrementar les relacions amb la resta d'ONG acreditades, així com intervenir en les reunions del Comitè Intergovernamental, que és l'òrgan en el qual delega l'Assemblea General, que acull els més de 160 països que han ratificat la Convenció per a la Salvaguarda del PCI.

A continuació, ha intervingut Pep Cruanyes representant l'Associació d'Establiments Emblemàtics Històrics de Barcelona, que ha considerat la Convenció com una eina molt adient per aquesta entitat que té l'objectiu de salvaguardar establiments i petits comerços emblemàtics de Barcelona. “La Convenció és una eina molt adient per nosaltres, ja que no posa l'èmfasi en els elements estàtics, sinó que se centra en aquells elements vius que són un valor fonamental de la societat d'avui (…). És per això que des de la nostra associació no reclamem només que es mantingui l'estètica dels establiments, també els usos socials, els comerciants, la relació que s'estableix entre ells i la ciutadania, que s'hi sent lligada”, ha reflexionat Cruanyes. Emparant-se en la Convenció de la UNESCO, Cruanyes, que també és membre de la Comissió de la Dignitat, ha reclamat que la llei de patrimoni de Catalunya de l'any 1993 sigui modificada per adaptar-la a la Convenció.
 

La sardana, dansa nacional catalana

Prenent el relleu, Xavier Tresseras, vicepresident de la Confederació Sardanista de Catalunya, ha defensat el paper de l'ENS de l'Associacionisme Cultural Català com a interlocutor que “aglutini inquietuds i les transmeti a la UNESCO”. En la seva intervenció Tresseras ha clarificat també la proposta del Govern de l'Estat espanyol de declarar la sardana com a element del Patrimoni Cultural Immaterial, cosa que ha comportat el rebuig de la confederació dels sardanistes. “El govern espanyol ho va proposar per minimitzar el debat sobiranista, i la va proposar com a danza del país, així que no hi vam estar d'acord, perquè som una dansa catalana. I això és el que voldríem ser: dansa nacional catalana, però ara com ara no tenim instruments legals per ser-ho, raó per la qual fa cinc anys la Generalitat ens va nomenar element del patrimoni d'interès nacional”, ha exposat Tresserras.

En el torn de debat aquesta qüestió ha tornat a aparèixer i Joaquim Rucabado, president de la Confederació Sardanista de Catalunya, ha afegit l'interès electoral “d'una proposta realitzada quan faltaven poques setmanes per les elecions”. A més, Lluís Garcia Petit ha afegit que en aquest cas el plantejament va venir directament del govern espanyol, que es va saltar el procediment habitual: “Les candidatures que es presenten a la UNESCO les escull un consell representatiu de totes les comunitats autònomes”.
 

Sobreviure dins una crisi

Després de Tresserras, han intervingut Pedro Roríguez i Maria José Mira de la Federació de Societats Musicals valenciana. L'exposició del primer ha contextualitzat les societats musicals, que van més enllà de les bandes de música, doncs habitualment les societats tenen escoles de música vinculades. “Al País Valencià hi ha 542 pobles i tenim 547 societats musicals; de les indústries culturals, som la primera en aportació al P.I.B. Valencià, i apleguem un total de 40.000 músics i 200.000 socis”, ha explicat Rodríguez fent referència a un estudi de la Universitat de València. Aquesta anàlisi va tenir molta força per evitar les retallades a les subvencions amb què l'administració valenciana va traduïr la crisi. “Estudis universitaris, així com reconeixements al Patrimoni Immaterial Cultural són molt importants per fer pedagogia i reivindicar les manifestacions culturals en moments de crisi”, ha conclòs Rodríguez. Precisament, ha afegit que tot i la crisi les societats musicals han vist un increment de socis: “La gent s'aferra a allò segur, augmenta la seva voluntat de fer comunitat i les societats musicals hem aportat aquest nucli en comú”. Malgrat no formar part de cap reconeixement explícit, “les bandes, en la creació d'escoles de música, contribuïm a l'àmbit social, tal com reconeix el punt 2.2 de la Convenció”, ha afegit Maria José.

Un cop acabades les presentacions de les associacions, en el torn de paraules alguns representants han denunciat certs fantasmes associats al món de la cultura popular: un cert sentiment de vergonya, que es pot traduir en aplecs de sardanes amb pocs joves, prejudicis religiosos, costumistes o polítics que interessadament s'han associat a manifestacions culturals... “Durant algun període certes representacions han estat mal vistes, i han perdut prestigi social, cosa que revela la necessitat del reconeixement per part de la UNESCO, ja que fa augmentar la valoració social”, ha exposat Lluís Garcia Petit, com a antídot. Joaquim Rucabado o Guillem Soler, representant dels castellers, s'han mostrat optimistes, atesa la gran capacitat de la cultura popular per adaptar-se a la societat. Amb aquest to positiu, García Petit ha afegit que tot i “no conèixer-la, moltes associacions ja fa anys que treballen en l'àmbit de la Convenció”.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article