Reportatge

Pastorets: Identitat i tradició menystinguda?

Pastorets

Si hi ha una tradició nadalenca que mobilitza pobles sencers són els pastorets. Tant pels que hi participen directament com pels espectadors, que acaben convertint els seus pastorets en una marca pròpia de cada poble, talment com succeeix amb les representacions de la Passió. A Catalunya, des del novembre fins al febrer es representaran 231 espectacles que comptaran amb la participació voluntària de més de 6.000 persones de totes les edats.
 
Els Pastorets són, segurament, una de les tradicions nadalenques més arrelades al nostre país i un dels exponents més genuïns de la cultura popular. Han traspassat l’àmbit religiós per esdevenir un signe d’identitat del poble on es representen, i és també una escola de teatre on han debutats molts dels actors i actrius de Catalunya. La revista digital Núvol proposa una prospecció per esbrinar les claus de l'èxit dels Pastorets, «que any rere any mobilitzen centenars d’espectadors tot i ser considerats, per alguns, una antigalla».
 
El reportatge fa un repàs històric des del naixement dels Pastorets, es remunta als drames religiosos medievals catalans al segle XV fins a l'actualitat, passant per la decisió del Concili de Trento (1545-1563) que les rudimentàries representacions passessin al teatre.  «Aquest espectacle popular s’estructura i creix amb les formes teatrals del barroc espanyol, definint molts dels personatges i la base argumental dels nostres Pastorets actuals, partint de la iconografia i els relats dels evangelis al voltant del Nadal», s'explica al text. La primera obra dels pastorets moderns va ser Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist, escrita per Miquel Saurina l’any 1887. Poc després, Frederic Soler, Pitarra, els incorpora a la tradició culta, amb El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga (1901). Més tard, arriba la coneguda obra de Folch i Torres (1916), seguida de L’estel de Natzaret de Ramon Pàmies i de La flor de Nadal de Francesc d’Assís Picas.
 
I si bé, com es remarca en el reportatge, “els Pastorets té tots els ingredients del teatre, paradoxalment, és una de les tradicions més menystingudes del país». «Segurament, el caràcter eminentment voluntari dels seus protagonistes i la disparitat de representacions arreu, li han conferit la imatge d’un espectacle simplista, mancat de rigor, una antigalla fossilitzada i sense transcendència més enllà del marc de la cultura popular», conclou.
 
Ara bé, «la gent ha pres consciència que s’havien de renovar i ara podem gaudir de Pastorets ben diferents i espectaculars. A més, des de fa un parell d’anys s’han començat a representar a les escoles. També molts actors famosos, que abans callaven, han començat a presumir d’haver començat fent els pastorets”, explica l'Imma Llorens, de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. Malgrat el llenguatge una mica anacrònic dels seus textos, els Pastorets són un element integrador i de cohesió, ja que representen un punt de trobada de diverses generacions.
 
Llegiu el reportatge sencer en aquest enllaç:
 
 

Comentaris

Carlota Barcelona
1.
Estant d'acord amb tots els valors que ressalteu de la tradició dels Pastorets vull comentar que si bé és cert això del llenguatge anacrònic (que això passa en tots els textos teatrals que no són de la nostra època) crec que valdria la pena adonar-se de conceptes de certs aspectes discriminatoris com la inferioritat de la dona, aspectes masclistes... que precisament perquè és una representació teatral que la veuen des dels infants, potser seria adient revisar i actualitzar algunes parts del guió. M'ho han ressaltat algunes persones i he trobat adient comentar-ho.

Comenta aquest article