Reportatge

Reivindicar-nos i proposar, les nostres eines

L’11 de desembre l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català va comparèixer a la Comissió de Cultura i Llengua del Parlament de Catalunya. Ho va fer, tal com ho havia fet el 21 d’octubre a la Comissió de Benestar, Família i Immigració, amb la voluntat de representar i posar en valor les 3.700 entitats i 180.000 persones que en formen part. Des del Tornaveu volem compartir algunes reflexions a l’entorn d’aquestes i d’altres compareixences:
 
1-. Som conscients que la força de l’ENS rau en les entitats i persones que en formen part. I aquesta força permet obrir interlocucions davant els partits polítics, poders públics i administració.
 
2-. Molt sovint es fa necessari exercir una influència reactiva. Certament, molts dels canvis legislatius i reglamentaris incideixen negativament en el nostre sector i la missió de l’ENS és la d’actuar per limitar projectes que lesionen els interessos de l’associacionisme cultural.
 
3-. Així, a la compareixença de l’11 de desembre, Antoni Carné va
reclamar interlocució a la Cambra en aquelles mesures legislatives la implementació de les quals altera l’essència de l’exercici de l’associacionisme: la Llei del Voluntariat, les lleis de transparència o les modificacions del règim fiscal de les entitats sense fins lucratius. També va posar en relleu que moltes associacions estan en perill de desaparició, més per la rigidesa innecessària d’un excés reglamentari que per qüestions de finançament. Altres assumptes que s’hi plantejaren foren la necessitat d’avançar en el reconeixement acadèmic i d’acreditació formal dels coneixements adquirits en la pràctica de l’associacionisme, la reivindicació de la finestreta única o el problema que genera a les entitats l’endeutament que deriva del retard en el cobrament de les subvencions.
 
4-. Des de l’associacionisme cultural oferim un veritable servei públic que no sempre és reconegut com a tal pel legislador. El cas de les escoles de música gestionades per les societats musicals (2.625 alumnes i 275 professors) va servir per posar sobre la taula dels nostres representants parlamentaris la necessitat de posar en valor, i trobar vies per articular de manera coordinada amb el Govern, els diversos equipaments associatius de proximitat que, tot i que no són públics, ofereixen un veritable servei públic. És el cas de les escoles de música esmentades però també dels ateneus.
 
5-. Des de Tornaveu tenim clar que la visibilitat de l’associacionisme cultural passa també per exercir influències propositives (si se’ns permet el neologisme). La realitat sovint ens empeny a actuar reactivament però creiem que és hora d’insistir en la necessitat de sumar esforços i dinamitzar-nos per articular propostes concretes que puguem presentar als poders públics. L’associacionisme cultural és una escola de valors i de participació ciutadana, de recuperació de la memòria i de gestió dels espais públics que hem de fer valdre de manera proactiva.
 
6-. Potser no sempre actuarem amb plantejaments unívocs. És normal perquè som un col·lectiu molt ampli i tenim clar que aquesta pluralitat és una riquesa del nostre teixit que cal preservar. Potser per això, hem de fer un esforç per definir el denominador comú que convoca tota l’activitat vinculada a l’associacionisme cultural.
 
7-. En aquesta línia constructiva, l’ENS va exposar que ha estat acreditat com a ONG consultiva pel Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda  del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO reunit a Bakú (Azerbatjan) el desembre de 2013. Aquest reconeixement implica que l’ENS assessorarà el Comitè Intergovernamental en l’avaluació de propostes per formar part de la llista de patrimoni cultural immaterial, on s’inclouen aquelles manifestacions culturals que requereixen mesures urgents per a la seva salvaguarda. Aquesta acreditació suposa també el compromís de l’ENS a desenvolupar accions de salvaguarda, respecte i sensibilització sobre el patrimoni immaterial català, tasca per a la qual es vol sumar iniciatives i col·laborar de manera estreta amb el Govern de Catalunya.
 
8-. Hi ha un terreny en el qual no podem perdre la batalla: el de les idees. A la compareixença, Antoni Carné va citar Josep Anselm Clavé: “Associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços, culturitzeu-vos i sereu lliures”. Cal que utilitzem els instruments que tenim al nostre abast per difondre els nostres valors i promoure el debat públic. I ho hem de fer, cadascú en els seus entorns, de manera agosarada i sense complexos.
 
9-. La compareixença pot seguir-se íntegra a través del Canal Parlament. Presidida per Carles Puigdemont i Casamajó, hi assistiren els diferents representants parlamentaris membres de la Comissió de Cultura i Llengua: Teresa Vallverdú Albornà (ERC), Xavier Sabaté i Ibarz (PSC), Juan Milián Querol (PP), Marc Vidal i Pou (IVC-EUiA) i Antoni Balasch i Parisi (CiU). En els torns d’intervenció van mostrar-se receptius a les propostes que des de l’ENS se’ls puguin presentar.
 
10-. Des del Tornaveu coincidim que no podem deixar passar oportunitats com aquestes per fer visible la força de l’associacionisme, motor de la nostra identitat i la nostra cultura. Tu, lector, ho veus també així?

Comentaris

Vicenta Pallarès Castelló Caldes de Montbui
1.
Trobo molt encertats els temes presentats i d'acord amb el moment actual molt important que abans de fer la llei de transparència catalana haguessin tingut en compte les dificultats que representa per les Entitats... Curiosament els voluntaris estem pagant els abusos dels que no han actuat ni responsablement ni legalment. La llei de fiscalitat i la de subvencions (com d'altres) no s'haurien d'aplicar a Catalunya perquè són un atac directe a l'associacionisme català.. Posar en valor les nostres actuacions davant els qui tenen el poder és necessari, democràtic i exigible per les seves actuacions.
No vaig poder ser-hi present perquè aquell dia tenia una intervenció sinó hi hauria assistit...
Seguim, com diu el Joan Ramon, al menys mestre puguem!

Comenta aquest article