Reportatge

Amagar les festes nadalenques

És una opció canviar el nom del temps de Nadal pel de vacances d’hivern. Substituir el “pessebre” per un diorama de la natura nevada. Segurament es vol fer veure que vivim en una Catalunya laica, però en realitat el que es pretén és una acció laïcista i no fa falta ser gaire llest per adonar-se’n. O sigui forçar una panoràmica que amagui tot record de les nostres tradicions religioses i fer veure que ja estem en la postmodernitat que abomina de la religiositat reduint-la a una superstició. Els responsables de voler esborrar tota referència del que representa el Nadal pels cristians són uns ressentits d’una vida pública de clericalisme embafador. Potser la depuració de les adherències que els costums no del tot evangèlics han introduït es farà necessària, però de cap manera menystenint tradicions i costums arrelades en l’ànima popular. Tapar els orígens del que som hereus, no ja a Catalunya sinó a Europa sencera no és cap progrés. Substituir els símbols al carrer del missatge cristià nadalenc pels “galets” de la sopa de Nadal em sembla d’una pobresa mental que denota més incultura que progrés.

El que cal és repartir la carn d’olla als que no en tenen i no fer despeses per fomentar un consum desfermat dels ciutadans, creients o no, en temps d’austeritat. Hi ha grups que perden “els papers” quan es toquen temes relacionats amb el cristianisme religiós o el simplement cultural. Hi ha causes històriques que expliquen algunes reaccions contràries a la religió catòlica, les acceptem i ens en penedim al nivell responsable de cada u. Però certes accions polític religioses del present o passat no justifiquen mesures que despersonalitzen els costums i tradicions del País.

Voldria també recordar que aquest tarannà laïcista no és gens nou. La FAI i els comitès antifascistes del 1936 exercint el poder descontrolat al carrer van suprimir totes les festes d’origen religiós, i es van veure obligats a inventar-ne de noves. El 6 de gener del 37 els reis no varen passar per les cases per ser monarques, mags i religiosos i les noves autoritats varen haver d’inventar el “dia del nen” que va passar absolutament desapercebut. Els polítics de l’època haurien estat feliços si haguessin descobert la coartada ecologista i sostenidora dels ressentits d’avui.

Si aquestes ridícules campanyes antireligioses ens obliguen a reconsiderar i analitzar com hem estat celebrant aquestes festes en el passat, benvingudes siguin les campanyes que ens ajudin a autentificar i a situar el Nadal en termes més depurats d’adherències que no tenen res a veure amb el missatge evangèlic.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article