Reportatge

Maria Candel: "De petita preguntava al meu pare perquè era tan valent".

Periodista. Assessor en comunicació.

“El meu pare sempre va patir per escriure”. Va afirmar Maria Candel, filla de Francesc Candel, en relació a si es podien sentir molestos els veïns que retratava però també per si la censura tombaria uns llibres o articles que eren el pa a taula.
 
Aquestes declaracions van formar part de la intervenció de Maria a l’homenatge que l’associació pels drets dels escriptors, PEN Català, va retre a Candel. Les aportacions sobre la lluita de l’escriptor contra la censura franquista van convertir l’acte en una lliçó vital d’història en la qual la seva filla va confessar, emocionada, que a casa “vivien amb por”. Maria, a petició de la seva mare, acompanyava Candel per “evitar que es poses en problemes”. “De vegades li demanaven què és el que estava escrivint o deixaven d’explicar-li històries del barri per evitar que les plasmés als seus escrits”, va recordar la filla de l’escriptor. Malgrat tot, la Maria va explicar que el seu pare no va deixar mai de ser fidel als seus ideals de denúncia, de ser “un valent”, i que aquesta, precisament, va ser “tota una lliçó” que li va transmetre.
 
L’acte, acollit a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va comptar, a més, amb la presentació de la presidenta del PEN Català, Carme Arenas; Jordi Amat, editor d’Els altres catalans, edició no censurada; i Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel.
 
Arenas, que representa aquesta històrica plataforma per a la projecció internacional i els drets dels escriptors, va advertir de les múltiples cares que té la censura, també actualment, en les societats democràtiques. Va posar com a exemple l’autocensura que neix de la por de la por dels escriptors de no trobar espais per publicar, cosa que els porta a abandonar la denúncia als seus escrits.
 
Al seu torn, Baltà, després de fer un recordatori dels actes pendents de celebració en la commemoració del 50è aniversari d’Els altres catalans, va explicar que la lliçó d’escriure entre línies de Candel va canalitzar la ràbia de molts periodistes, en mostrar-los un camí per a la denúncia social. En aquest sentit, segons Baltà, l’escriptor va saber burlar la dictadura per ajudar-nos a construir un món millor.
 
Finalment, Amat va aportar un interessantíssim i sistemàtic relat de quin va ser el procés censurador que va patir Els altres catalans des del manuscrit fins a la seva edició. La seva intervenció va fer evident que Candel ja era un literat conegut abans de la sortida del seu llibre cabdal, i que ja estava al punt de mira des de l’edició de Donde la ciudad cambia su nombre o del reportatge Los otros catalanes a la revista La Jirafa. Curiosament, el censor d’Els altres catalans, el falangista Félix Ros, va concloure que el llibre no aconseguiria seguidors per a la causa del separatisme, ans al contrari.  Amat va afegir que, en una poc habitual segona lectura censora, duta a terme per Jaime Delgado, una vintena de textos suprimits es van permetre.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article