Reportatge

Reneix el bot del Pallars

REPORTATGE

Esbarts dansaires

Considerat un cosí germà del sac de gemecs, el bot del Pallars havia caigut en l’oblit. Però l’etnomusicòleg francès Pierre Rouch ha donat una segona vida a un instrument que va animar processons i festes majors com a mínim des de finals del segle XIX, i ha fet dues rèpliques d’un antic bot recollit per Ramon Violant i Simorra l’any 1942 a Vilella (Sarroca de Bellera), i que actualment es conserva al Museu Etnològic de Barcelona.

L’objectiu de la reconstrucció, que ha durat dos anys i s’ha dut a terme amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural i de l'Obra Social La Caixa, no només és la recuperació mateixa de l’instrument, sinó també tornar-lo a incorporar a les cercaviles i activitats musicals del Pallars. En aquest sentit, ja hi ha programat el primer curs de bot per a nens a l’Escola de Folk del Pirineu, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu).
 
Es desconeix si el darrer bot del Pallars –el nom fa referència a la pell de cabra, anomenada bot al Pallars, que s’utilitzava per transportar líquids– va ser construït per algun artesà de la zona o si es va portar de Barcelona o Perpinyà, principals centres de producció de sacs de gemecs al segle XVIII. La documentació escrita també situa aquest instrument a localitats del Pallars Sobirà com La Bastida o Llavorsí. Com molts altres instruments, el bot va desaparèixer per la influència que van tenir d’altres instruments que van arribar al Pirineu amb la millora de les comunicacions, especialment, l’acordió diatònic.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article