Si consultem la premsa de l’època, la resposta és sí, aquell 24 de setembre de 1880, en el marc de les Festes de la Mercè, els barcelonins van poder gaudir d’una cercavila en què hi va participar la Patum de Berga, per cert, amb unes comparses força criticades a les cròniques. Però realment era la Patum pròpia de Berga, o potser una Patum creada per alguns berguedans residents a Barcelona?
Des de fa uns anys, la versió oficial de la premsa ha estat qüestionada. Va ser el gerent del Patronat de la Patum de Berga, Albert Rumbo, qui en un article al diari Regió 7 va posar sobre la taula els dubtes, qüestionant aquesta afirmació a partir d’una documentació municipal que desmentia categòricament la participació berguedana a les Festes de La Mercè. Quina era la raó de la possible confusió? Doncs sembla que un dibuix i diverses cròniques periodístiques.
Joan Miquel Merino, estudiós del món geganter, ha dut a terme un estudi que treu a la llum noves notícies sobre aquest “simulacre” de Patum que va tenir lloc per les Festes de la Mercè aquell 1880.
Merino ha descobert un article publicat a la revista satírica La Bomba el 2 d’octubre de 1880 en el qual hi figura un dibuix, fins ara inèdit, d’algunes de les comparses que, a imitació de les reals de La Patum, varen participar en aquesta celebració. Joan Miquel Merino, tal com ja havia fet anteriorment amb altres referències patumaires descobertes fruit de la seva recerca, ha cedit una còpia de tot aquest material al Patronat Municipal de La Patum per tal que passi a formar part dels seus fons documentals.
Arran d’aquesta descoberta, i aprofitant els materials que sobre aquest tema ja s’havien publicat, Merino conclou que allò que van poder veure els barcelonins de 1880 no va ser La Patum de Berga, sinó un simulacre realitzat per berguedans residents a Barcelona. El resultat, tal com va publicar la premsa de l’època, fou un veritable fracàs. Entre els elements patumaires que es poden observar en el dibuix descobert per Merino -vegeu imatge- hi ha una Guita, el Tabaler, un Turc i un Cavallet. Precisament, el dibuix d’aquest darrer ens mostra perfectament com devia ser aquesta comparsa abans de la remodelació que va tenir lloc el 1890 amb la compra dels Cavallets actuals, esdevenint per ara la millor representació que coneixem d’aquesta comparsa en la seva forma originària.
A tall d’exemple, l’estudi de Merino analitza les notícies aparegudes al Diari Català els dies 25 i 26 de setembre, en què es dóna a entendre que el periodista va veure directament la desfilada d’aquesta patum des del balcó de la redacció del diari: “La Patum consisteix en sis ó vuit homes vestits, la meytat de moros de cuina, y l’altre meytat ab uns trages que no havem pogut definir y que sens dupte ni’ls mateixos que’ls vesteixen saben de que son. Se compon de coloraines y de una especie de mirinyachs molt tirats endarrera. Aquestos sis ó vuit homes van precedits de un que toca’l bombo y es’l que deu donar lo nom á la cosa, puig fa lo soroll de !patum, patum!…(…/…) Al darrera de aquesta gent, ve una gran bestiassa feta de una especie de bagul-mundo, coberta de drap brut de billar que arriva fins arran de terra, fent per lo tant la competència al Drac de Vilafranca, y ab la que’s veuhen les cames dels portadors […]”.
Com explica l’autor de la investigació, també van desfilar pels carrers barcelonins el Drac de Vilafranca del Penedès i una parella de gegants Xinesos, la procedència dels quals es desconeix. “Diem això perquè en els tres dibuixos que hem localitzat referits a l’esmentada patum, apareixen aquests gegants xinesos, entremesos que també es van passejar pel carrer de Ferran, segons escrivia el mateix articulista del Diari Català, que deia que l’origen d’aquesta parella era deguda a un membre de la Junta de Firas y Festas, i que aquests xinesos anaven vestits a la indiana, cosa que contrastava amb el calçat dels seus portadors, en veure que aquests duien espardenyes”.
Merino afegeix que tot indicava que el 25 de setembre aquesta patum havia de tornar a passar novament pel carrer Ferran, però no fou possible a causa de la mala impressió que la comparsa havia produït entre veïnat de la zona, i els components de la mateixa van desistir de continuar amb la desfilada, tal i com va recollir el Diari Català: “La Patum!—Lo fiasco de la célebre y mai prou ponderada Patum de Berga, ha sigut complert. Lo públich en pes pregunta á la Junta dels Notables si s’ha begut l’enteniment al portar moixiganga tan ridícula á Barcelona. Ahir mateix la Patum anava á fer lo benehit del cabàs en lo carrer de Fernando, y velshiaqui que’l vehinat se va empenyar en que s’en anés ab lo bombo á una altra part. La Patum, en vista d’aquesta xiulada, á la que s’hi adheriren los que li seguian los passos, desistí de sas pretensions”.
Llegiu totes les conclusions de Joan Miquel Merino sobre aquest simulacre patumaire del 1880 en el PDF que s’adjunta.
